CARMEN THYSSEN COL·LECCIONISTA D'ART I MECENES
CARMEN THYSSEN: «El Museu Thyssen Andorra donarà molta vida»
Té entre mans l’obertura, d’aquí un any, del Museu Thyssen Andorra, als baixos de l’històric hotel Valira, i com a gran col·leccionista d’art i mecenes, ha participat a l’11è Congrés iberoamericà de periodisme, en què ahir va pronunciar la conferència Invertir en cultura. Després de la cloenda de l’acte intervenció, Carmen Cervera, la baronessa Thyssen, va atendre EL PERIÒDIC. / Per ESTHER JOVER MARTIN
–La seva vinculació amb Andorra ja ve de lluny...
–El meu germà vivia a Andorra i amb el meu marit, Heini Thyssen, ens agradava tant que l’any 1993 ens vam fer residents. Tinc un terreny a la Massana, on tinc una casa. Sempre m’ha agradat Andorra, i hi he muntat tres exposicions que han estat un èxit. És un país molt maco, on sobretot hi ha tranquil·litat i seguretat, que és molt important. Les ciutats grans, per a mi, sempre han estat complicades, prefereixo viure en llocs més acollidors. Ara vinc més perquè puc treballar a distància. Aquí viu el meu nebot tot l’any [Guillermo Cervera, director artístic del Museu Thyssen Andorra] i em sento en família, a gust. Les meves filles estudien aquí i estan motivades.
–I com s’ha gestat el Museu Thyssen Andorra? Per què imagino que l’hauran perseguida des de fa temps...
–Crec que Andorra, país al qual tinc molt afecte, necessita un bon museu. Fa anys que en parlem, però, finalment ha fluït, sobretot durant l’últim any. Serà un museu en què cada any renovarem la col·lecció, perquè és un espai petit i no hi ha lloc per a les exposicions temporals, i no m’agradaria que la gent no tornés perquè ja ho ha vist, tot i que sempre descobreixes coses noves en els quadres.
–Fa uns mesos ens van avançar que, de tant en tant, muntaran exposicions temàtiques.
–Sí, farem exposicions de context, que consistirà en escollir una de les obres i portar tres o quatre quadres més relacionats, procedents del Louvre, del Metropolitan, etcètera. També organitzarem conferències. I molt important és el programa EducaThyssen!
–El programa EducaThyssen està molt ben valorat.
–Es tracta d’un programa educatiu per a infància i joventut, però també per a tothom. Fa uns dies, una senyora em va dir que, tot i tenir 50 anys, li encanta aprendre a l’EducaThyssen. Amb la cultura no hi ha fronteres!
–Portar quadres de renom, internacionals, només es pot fer amb el prestigi d’una marca com la Thyssen, perquè no ha de ser gens fàcil...
–No ho és, no. Però, com deia, vull que Andorra vagi a més, cada vegada sigui més internacional.
–Què opina de l’oferta museística del país?
–Són bons museus, estan molt bé. De petit format, sí, però bons. El que passa és que falta un impuls internacional, més fort. Per exemple, el Museu del Tabac és molt bo.
–Hi haurà molta gent que vindrà expressament al Museu Thyssen...
–Sí, ja ho veuràs. Donarà molta vida, i podrem organitzar intercanvis culturals entre museus.
–La ciutadania d’aquí, però, no està massa acostumada a pagar per anar als museus.
–S’ha de pagar. Jo no rebo res, però si Andorra hi inverteix... Hi haurà una botiga que donarà diners a la Fundació del Museu, perquè molta gent se’n duu un record de la visita. El que no pot ser és que costi diners a Andorra. Els museus en què estic molt involucrada quasi es mantenen sols. S’ha de cobrar entrada, perquè la gent no hi va si és gratuït. Quan el meu marit i jo vam arribar a Madrid, el Museu del Prado no cobrava entrada i nosaltres vam apostar per fer-ho i, fins i tot, per organitzar sopars i còctels i després organitzar visites nocturnes guiades. El museu ha de generar els seus propis diners. Quan el Prado no cobrava tenia pocs visitants, i gràcies a nosaltres va començar a cobrar entrada i a ser més respectat.
–De la seva experiència, els museus d’aquí aprendran una altra manera de difondre la cultura. També hi ha alguns discursos que han quedat antiquats.
–Quan vam arribar a Madrid, amb el meu marit teníem molt clar que els museus han d’estar units, perquè cadascun té el seu estil, la seva vida... El que no té el Prado, ho tenim al Thyssen, i el que ens falta al Thyssen, ho té el Prado. I aquí farem igual.
–Una professora de la Universitat d’Andorra, Cristina Yáñez, s’acaba de doctorar en noves tecnologies aplicades als museus. És el que ens falta?
–I tant! Es tracta d’estar al món. Amb la nostra arribada a Madrid va canviar tot el sistema museístic d’Espanya, es va modernitzar.
–El Museu Thyssen Andorra serà de petit format...
–Sí, però amb totes les tecnologies, molt ben muntat. I els entesos d’art veuran que organitzem unes exhibicions increïbles.
–Volia dir que un museu de dimensions reduïdes permet gaudir més de les obres, perquè, per exemple, al Prado tens la sensació que veus molt, però no mires res.
–Aquí es mirarà! És un avantatge dels museus petits. El Getty de Los Angeles munta exposicions temporals de 16 quadres! Els vaig preguntar el perquè, ja que normalment les mostres temporals solen ser de 60 obres, i em van dir que així la gent ho aprecia molt més. A més, es pot muntar una exposició molt més bona. Avui en dia, amb les assegurances i el transport, és molt costós. Amb menys quadres, es concentra molt més la seva màgia.
–Com avancen els treballs del futur Museu Thyssen Andorra? S’ha d’obrir per Nadal?
–No, finalment s’obrirà el febrer del 2016. Ja tenim data.
–La primera exposició del museu serà una cronologia de l’últim segle.
–Una cronologia internacional dels últims 120 anys. A mi m’agraden molt els artistes nacionals, però els internacionals són els que estan de moda en el món de les subhastes. Serà una molt bona exhibició!
–Quins són els seus artistes favorits?
–Bé, tot el que té qualitat! M’agraden molt els mestres antics, però també els impressionistes, com Gauguin, Monet i Sisley, l’expressionisme alemany, i els pintors americans del segle XIX. La col·lecció americana privada més important del món la tinc jo! Els quadres han de tenir qualitat, quan en veig un de bo, em toca. També els moderns! N’hi ha que estan molt bé, però les galeries no els agafen.
–Visita les galeries d’aquí?
–I tant, les visito, i estan bé.
–I els ha comprat alguna quadre?
–Encara no! Però ja ho faré.
–Per seguir ampliant la seva col·lecció, com ho fa?
–Cada dia rebo catàlegs de tot el món, de Londres, de París... Així veig l’evolució dels preus. I, a més, m’agrada veure’ls! Però avui en dia comprar un quadre que m’interessi moltíssim és impossible amb els preus que hi ha al mercat. Un Modigliani, 170 milions d’euros, i un Gauguin, 340 milions d’euros...! Per cert, que portarem un Gauguin en la primera exposició.
–Finalment, parli’ns de la seva vida quotidiana a Andorra. Ara la veiem més sovint, o potser és que abans no ens hi fixàvem tant?
–Sí, ara us hi fixeu més perquè he estat aquí molt de temps! Bé, esmorzo al matí amb les meves filles, i després si puc les acompanyo a l’escola. A casa, despatxo tota la feina que tinc dels museus de Madrid i Màlaga, i correus i més correus... També passejo amb els meus gossos. Però tinc molta feina, i ja tinc ganes de frenar una mica, perquè vull portar una vida més tranquil·la i tenir temps per llegir, també vull escriure les meves memòries, perquè no me les canviï ningú, i pintar, que m’encanta. Jo ho aconsello a tothom, encara que et surti malament. Mentre pinto no m’assabento de res, estic feliç! Però ara no tinc temps ni de llegir, ni de pintar, ni d’escriure. Necessito anar més tranquil·la.
–La seva vinculació amb Andorra ja ve de lluny...
–El meu germà vivia a Andorra i amb el meu marit, Heini Thyssen, ens agradava tant que l’any 1993 ens vam fer residents. Tinc un terreny a la Massana, on tinc una casa. Sempre m’ha agradat Andorra, i hi he muntat tres exposicions que han estat un èxit. És un país molt maco, on sobretot hi ha tranquil·litat i seguretat, que és molt important. Les ciutats grans, per a mi, sempre han estat complicades, prefereixo viure en llocs més acollidors. Ara vinc més perquè puc treballar a distància. Aquí viu el meu nebot tot l’any [Guillermo Cervera, director artístic del Museu Thyssen Andorra] i em sento en família, a gust. Les meves filles estudien aquí i estan motivades.
–I com s’ha gestat el Museu Thyssen Andorra? Per què imagino que l’hauran perseguida des de fa temps...
–Crec que Andorra, país al qual tinc molt afecte, necessita un bon museu. Fa anys que en parlem, però, finalment ha fluït, sobretot durant l’últim any. Serà un museu en què cada any renovarem la col·lecció, perquè és un espai petit i no hi ha lloc per a les exposicions temporals, i no m’agradaria que la gent no tornés perquè ja ho ha vist, tot i que sempre descobreixes coses noves en els quadres.
–Fa uns mesos ens van avançar que, de tant en tant, muntaran exposicions temàtiques.
–Sí, farem exposicions de context, que consistirà en escollir una de les obres i portar tres o quatre quadres més relacionats, procedents del Louvre, del Metropolitan, etcètera. També organitzarem conferències. I molt important és el programa EducaThyssen!
–El programa EducaThyssen està molt ben valorat.
–Es tracta d’un programa educatiu per a infància i joventut, però també per a tothom. Fa uns dies, una senyora em va dir que, tot i tenir 50 anys, li encanta aprendre a l’EducaThyssen. Amb la cultura no hi ha fronteres!
–Portar quadres de renom, internacionals, només es pot fer amb el prestigi d’una marca com la Thyssen, perquè no ha de ser gens fàcil...
–No ho és, no. Però, com deia, vull que Andorra vagi a més, cada vegada sigui més internacional.
–Què opina de l’oferta museística del país?
–Són bons museus, estan molt bé. De petit format, sí, però bons. El que passa és que falta un impuls internacional, més fort. Per exemple, el Museu del Tabac és molt bo.
–Hi haurà molta gent que vindrà expressament al Museu Thyssen...
–Sí, ja ho veuràs. Donarà molta vida, i podrem organitzar intercanvis culturals entre museus.
–La ciutadania d’aquí, però, no està massa acostumada a pagar per anar als museus.
–S’ha de pagar. Jo no rebo res, però si Andorra hi inverteix... Hi haurà una botiga que donarà diners a la Fundació del Museu, perquè molta gent se’n duu un record de la visita. El que no pot ser és que costi diners a Andorra. Els museus en què estic molt involucrada quasi es mantenen sols. S’ha de cobrar entrada, perquè la gent no hi va si és gratuït. Quan el meu marit i jo vam arribar a Madrid, el Museu del Prado no cobrava entrada i nosaltres vam apostar per fer-ho i, fins i tot, per organitzar sopars i còctels i després organitzar visites nocturnes guiades. El museu ha de generar els seus propis diners. Quan el Prado no cobrava tenia pocs visitants, i gràcies a nosaltres va començar a cobrar entrada i a ser més respectat.
–De la seva experiència, els museus d’aquí aprendran una altra manera de difondre la cultura. També hi ha alguns discursos que han quedat antiquats.
–Quan vam arribar a Madrid, amb el meu marit teníem molt clar que els museus han d’estar units, perquè cadascun té el seu estil, la seva vida... El que no té el Prado, ho tenim al Thyssen, i el que ens falta al Thyssen, ho té el Prado. I aquí farem igual.
–Una professora de la Universitat d’Andorra, Cristina Yáñez, s’acaba de doctorar en noves tecnologies aplicades als museus. És el que ens falta?
–I tant! Es tracta d’estar al món. Amb la nostra arribada a Madrid va canviar tot el sistema museístic d’Espanya, es va modernitzar.
–El Museu Thyssen Andorra serà de petit format...
–Sí, però amb totes les tecnologies, molt ben muntat. I els entesos d’art veuran que organitzem unes exhibicions increïbles.
–Volia dir que un museu de dimensions reduïdes permet gaudir més de les obres, perquè, per exemple, al Prado tens la sensació que veus molt, però no mires res.
–Aquí es mirarà! És un avantatge dels museus petits. El Getty de Los Angeles munta exposicions temporals de 16 quadres! Els vaig preguntar el perquè, ja que normalment les mostres temporals solen ser de 60 obres, i em van dir que així la gent ho aprecia molt més. A més, es pot muntar una exposició molt més bona. Avui en dia, amb les assegurances i el transport, és molt costós. Amb menys quadres, es concentra molt més la seva màgia.
–Com avancen els treballs del futur Museu Thyssen Andorra? S’ha d’obrir per Nadal?
–No, finalment s’obrirà el febrer del 2016. Ja tenim data.
–La primera exposició del museu serà una cronologia de l’últim segle.
–Una cronologia internacional dels últims 120 anys. A mi m’agraden molt els artistes nacionals, però els internacionals són els que estan de moda en el món de les subhastes. Serà una molt bona exhibició!
–Quins són els seus artistes favorits?
–Bé, tot el que té qualitat! M’agraden molt els mestres antics, però també els impressionistes, com Gauguin, Monet i Sisley, l’expressionisme alemany, i els pintors americans del segle XIX. La col·lecció americana privada més important del món la tinc jo! Els quadres han de tenir qualitat, quan en veig un de bo, em toca. També els moderns! N’hi ha que estan molt bé, però les galeries no els agafen.
–Visita les galeries d’aquí?
–I tant, les visito, i estan bé.
–I els ha comprat alguna quadre?
–Encara no! Però ja ho faré.
–Per seguir ampliant la seva col·lecció, com ho fa?
–Cada dia rebo catàlegs de tot el món, de Londres, de París... Així veig l’evolució dels preus. I, a més, m’agrada veure’ls! Però avui en dia comprar un quadre que m’interessi moltíssim és impossible amb els preus que hi ha al mercat. Un Modigliani, 170 milions d’euros, i un Gauguin, 340 milions d’euros...! Per cert, que portarem un Gauguin en la primera exposició.
–Finalment, parli’ns de la seva vida quotidiana a Andorra. Ara la veiem més sovint, o potser és que abans no ens hi fixàvem tant?
–Sí, ara us hi fixeu més perquè he estat aquí molt de temps! Bé, esmorzo al matí amb les meves filles, i després si puc les acompanyo a l’escola. A casa, despatxo tota la feina que tinc dels museus de Madrid i Màlaga, i correus i més correus... També passejo amb els meus gossos. Però tinc molta feina, i ja tinc ganes de frenar una mica, perquè vull portar una vida més tranquil·la i tenir temps per llegir, també vull escriure les meves memòries, perquè no me les canviï ningú, i pintar, que m’encanta. Jo ho aconsello a tothom, encara que et surti malament. Mentre pinto no m’assabento de res, estic feliç! Però ara no tinc temps ni de llegir, ni de pintar, ni d’escriure. Necessito anar més tranquil·la.