Diplomada en nutrició humana i dietètica per la Universitat de Barcelona (2004), Katia Durich (Andorra, 1979) treballa com a dietista al Centre d’Assessorament Dietètic Marta Pons i al Centre Wellness Inúu. Durant set anys va ser presidenta del Col·legi de Dietistes d’Andorra, entitat de la qual ara n’és vicepresidenta. Durich és coautora de diferents guies d’alimentació editades pel Govern i la Fundació Crèdit Andorrà en el projecte Ennes, i ha col·laborat en el programa Nereu Andorra 2015. / Per ESTHER JOVER MARTIN

–Mengem bé?
–Què vol dir menjar bé? Molta gent es pensa que sí menja bé però no és així. O per massa o per massa poc, o per  desconeixement o per massa informació que desconcerta el consumidor, la resposta és no!

–Què fem pitjor?
–No planificar-nos! No ens organitzem, ni la compra ni els àpats, és un aspecte del nostre dia a dia que sovint deixem a l’atzar quan hauria de ser un dels principals que hauríem de planificar! I també ens deixem portar per modes, consells, creences i no ens observem ni ens escoltem suficientment!

–A grans trets, què hauríem de menjar cada dia?
–No hi ha una mateixa recomanació per a tothom, ja que allò que li pot anar bé a algú, pot no anar bé a algú altre. El que està clar és que no hauríem de saltar-nos cap àpat, hauríem d’esmorzar sempre, tornar a donar més protagonisme als vegetals (fruita , hortalisses, verdures), preferentment de temporada i de proximitat, als greixos saludables (oli d’oliva, fruits secs, peix blau) i no eliminar cap aliment de la nostra dieta sinó aprendre a equilibrar-la.

–Què hauríem d’eliminar de la nostra dieta?
–Els aliments que pensem que no ens senten bé, no els que diuen o sembla que hauríem d’eliminar, fer ús del nostre sentit comú i l’autoconeixement. Els aliments prohibits són al final els més desitjats, cal saber introduir-los també en la nostra dieta però controlar-ne la freqüència, les quantitats i equilibrar-ho.

–Què en pensa de ser vegetarià i/o vegà?
–És una opció, però no és el meu cas. Per convicció està bé, cal respectar-ho i sobretot fer-ho bé. Ara bé, no és la clau de tot ni el que ens salvarà.

–Què en pensa de les dietes monotemàtiques, com la de la carxofa o la proteínica?
–Dieta vol dir  estil de vida, i per a mi això no són dietes, són estratègies que un pot utilitzar momentàniament per aconseguir un objectiu ràpid, sense buscar altres beneficis que no siguin els immediats. A la llarga, igualment hauran de canviar l’estil de vida i això només s’aconsegueix amb una reeducació alimentària i una higiene de vida que ens faci sentir bé i entendre que aquesta és la clau.

–El preu de la cistella de la compra no contribueix a que mengem bé...
–És cert que no hi contribueix, però no busquem falsos culpables. Un cop més, menjar sa, bo i barat és possible, però cal temps, coneixements i dedicació.

–Quin consell donaria a la gent que ha de menjar cada dia fora de casa?
–Que s’organitzin , que planifiquin.

–I als addictes als dolços?
–Que busquin el motiu que els provoca ansietat, i intentin posar-hi remei, i que trobin altres maneres de compensar aquests atacs d’ansietat sovint provocats per un desequilibri en la dieta (saltar-nos àpats), per un sedentarisme excessiu, per un enfocament erroni de les seves emocions. A cada emoció hi ha una reacció i un antídot, quan estem disgustats la reacció és l’enuig i l’antídot no hauria de ser la xocolata sinó el desfogament a través de l’exercici físic o de les relacions socials trucant a un bon amic o a un familiar.

–I als addictes a la sal?
–Han de tornar a educar el paladar, reduir progressivament la sal de taula i utilitzar més espècies molt més beneficioses per a l’organisme.

–Com eduquem un infant per a que mengi sa i variat?
–Claríssimament: donant exemple! No deixar-los tant poder de decisió i fer-los partícips de tot el procés (la compra, la cuina, menjar junts).