ISABEL MONFORT ARTISTA PLÀSTICA
ISABEL MONFORT: «Treballo en una temàtica poc vista a Europa»
Nascuda a Monzón (Huesca) però sentint-se «ciutadana de tot el món», Isabel Monfort es fa lloc al Principat amb la seva tercera exposició Art aborigen australià i abstraccions, que es podrà veure al Centre Cultural i de Congressos Lauredià fins el proper 17 de març. Es mostra com una pintora autodidacta –amb formació de delineant industrial– que sent la necessitat d’expressar-se a través de l’art, «agafo un pinzell i allibero totes les meves emocions, expressant el que sento, les meves pors, els meus dubtes...». / Per ESTEFANIA GRACIA
–Com va sorgir l’exposició?
–De per si sóc una persona molt inquieta, però atès que tinc família a Gladstonne (Regió de Queensland), a la part nord-est del continent Austral, he passat llargues temporades allà. I m’ha interessat molt aquest tipus d’art, m’agrada submergir-me i aprofundir en la forma de fer art dels aborígens australians. Així, les meves abstraccions són una forma d’expressar algun sentiment, vivència, etcètera.
–D’on va sorgir la inspiració per dur a terme les obres?
–En les pintures, conceptes i formes d’expressar l’art d’aquest meravellós poble. Així com d’una exposició cromàtica en colors aigua i terra de la muntanya Uluru sagrat per als aborígens i conegut com el melic del món. El monòlit canvia de color segons la inclinació dels raigs solars i les estacions.
–Què ha volgut mostrar amb l’exposició?
–L’admiració que tinc per aquest poble i els artistes aborígens, fer meves aquestes vivències que m’han traslladat i intentar plasmar-les en un llenç.
–Com definiria l’exposició?
–Penso que és una exposició colorista, carregada de símbols i de temàtica poc vista a Europa.
–De quantes obres es composa el treball?
–L’exposició està formada per un total de 25 obres, 16 d’Aborigen Australià i nou entre abstractes i abstracte figuratiu.
–Quina en destacaria?
–Potser destacaria Aborígens, perquè és l’essència d’aquesta exposició.
–Compagina la tasca de ser artista amb altres aficions o treballs?
–En l’actualitat no, dedico el meu temps a la pintura i la família, atès que el meu estat físic està bastant afectat a causa de la fibromiàlgia i alguna altra patologia, apartant-me de la vida laboral.
–L’artista neix o es fa?
–Penso que l’artista neix i es va completant al llarg de la vida.
–Quins tres valors ha de tenir qualsevol artista?
–Per a mi els principals valors d’un artista són: la humilitat, la preparació (a nivell de tècniques i materials) i l’esperit creatiu, capaç de tocar l’ànima i el cor a través de la seva forma d’expressió.
–Ha exposat abans a Andorra?
–Sí, amb aquesta és la meva tercera exposició, la primera va ser una col·lectiva, la segona a Sant Julià de Lòria al costat d’una altra artista amb la temàtica Fibromiàlgia: Convivint amb ella i aquesta individual. A més, m’agradaria seguir exposant a Andorra, i de fet estic en això, ja que sempre m’han tractat molt bé, tant les autoritats com el públic en general.
–Creu que al Principat es valora el treball dels artistes?
–Crec que es valora molt, de fet, he tingut l’oportunitat de recórrer les instal·lacions de l’Escola d’Art de Sant Julià de Lòria, on vaig tenir l’oportunitat d’impartir una masterclass amb els adults i els nens, em va impressionar molt les instal·lacions i l’interès mostrat pels més petits, el seu afany d’aprendre tant la tècnica com la temàtica.
–L’art s’ha vist afectat per la crisi?
–Per a les classes més desfavorides i mitjanes s’ha vist molt afectat a l’hora de regals i decoració, per a les classes altes la crisi és menor i a nivell d’inversió sempre hi és. Però el fascinant és l’esforç i valoració que donen moltes persones a tenir una obra a casa original i única que li digui alguna cosa.
–Quin consell donaria a un jove artista?
–Que sigui lliure a l’hora d’expressar-se i plasmar els seus somnis i inquietuds. Que aconsegueixi aturar el temps lliurant l’esperit creatiu i la màgia, per a algun dia tocar el cor, aixecar un somriure, provocar un sentiment, alegrar o relaxar als que contemplin la seva obra i gaudeixin amb ella.
–Com va sorgir l’exposició?
–De per si sóc una persona molt inquieta, però atès que tinc família a Gladstonne (Regió de Queensland), a la part nord-est del continent Austral, he passat llargues temporades allà. I m’ha interessat molt aquest tipus d’art, m’agrada submergir-me i aprofundir en la forma de fer art dels aborígens australians. Així, les meves abstraccions són una forma d’expressar algun sentiment, vivència, etcètera.
–D’on va sorgir la inspiració per dur a terme les obres?
–En les pintures, conceptes i formes d’expressar l’art d’aquest meravellós poble. Així com d’una exposició cromàtica en colors aigua i terra de la muntanya Uluru sagrat per als aborígens i conegut com el melic del món. El monòlit canvia de color segons la inclinació dels raigs solars i les estacions.
–Què ha volgut mostrar amb l’exposició?
–L’admiració que tinc per aquest poble i els artistes aborígens, fer meves aquestes vivències que m’han traslladat i intentar plasmar-les en un llenç.
–Com definiria l’exposició?
–Penso que és una exposició colorista, carregada de símbols i de temàtica poc vista a Europa.
–De quantes obres es composa el treball?
–L’exposició està formada per un total de 25 obres, 16 d’Aborigen Australià i nou entre abstractes i abstracte figuratiu.
–Quina en destacaria?
–Potser destacaria Aborígens, perquè és l’essència d’aquesta exposició.
–Compagina la tasca de ser artista amb altres aficions o treballs?
–En l’actualitat no, dedico el meu temps a la pintura i la família, atès que el meu estat físic està bastant afectat a causa de la fibromiàlgia i alguna altra patologia, apartant-me de la vida laboral.
–L’artista neix o es fa?
–Penso que l’artista neix i es va completant al llarg de la vida.
–Quins tres valors ha de tenir qualsevol artista?
–Per a mi els principals valors d’un artista són: la humilitat, la preparació (a nivell de tècniques i materials) i l’esperit creatiu, capaç de tocar l’ànima i el cor a través de la seva forma d’expressió.
–Ha exposat abans a Andorra?
–Sí, amb aquesta és la meva tercera exposició, la primera va ser una col·lectiva, la segona a Sant Julià de Lòria al costat d’una altra artista amb la temàtica Fibromiàlgia: Convivint amb ella i aquesta individual. A més, m’agradaria seguir exposant a Andorra, i de fet estic en això, ja que sempre m’han tractat molt bé, tant les autoritats com el públic en general.
–Creu que al Principat es valora el treball dels artistes?
–Crec que es valora molt, de fet, he tingut l’oportunitat de recórrer les instal·lacions de l’Escola d’Art de Sant Julià de Lòria, on vaig tenir l’oportunitat d’impartir una masterclass amb els adults i els nens, em va impressionar molt les instal·lacions i l’interès mostrat pels més petits, el seu afany d’aprendre tant la tècnica com la temàtica.
–L’art s’ha vist afectat per la crisi?
–Per a les classes més desfavorides i mitjanes s’ha vist molt afectat a l’hora de regals i decoració, per a les classes altes la crisi és menor i a nivell d’inversió sempre hi és. Però el fascinant és l’esforç i valoració que donen moltes persones a tenir una obra a casa original i única que li digui alguna cosa.
–Quin consell donaria a un jove artista?
–Que sigui lliure a l’hora d’expressar-se i plasmar els seus somnis i inquietuds. Que aconsegueixi aturar el temps lliurant l’esperit creatiu i la màgia, per a algun dia tocar el cor, aixecar un somriure, provocar un sentiment, alegrar o relaxar als que contemplin la seva obra i gaudeixin amb ella.