En cinc anys, Ian Jammes ha passat de ser un novell al rugbi a capità de la selecció sub-18. Fa dues setmanes, amb només 18 anys, va debutar amb el primer equip del VPC Andorra, jugant tot el partit al camp del líder, el Tarascó. 

 

–Bona pregunta... Vaig començar sense saber res de rugbi i vaig anar passant de categoria fins arribar a júnior. L’any passat era sub capità i diria que s’aconsegueix amb constància i perseverança, anant als entrenaments, a l’hivern també encara que faci fred i sigui dur... També no baixant els braços en cap moment durant els partits. 

 

–M’agrada com es juga, el sistema de joc, que és una mica diferent a la resta d’esports ja que no es veu sovint un esport que hagis de passar la pilota enrere. També la complicitat que hi ha dins l’equip, la companyonia, que és molt important, el respecte al rival, a l’àrbitre,... I els valors que inculca el rugbi en general.

 

–L’objectiu de tot jugador de rugbi andorrà seria arribar al sènior i a la selecció absoluta. Almenys jo ho veig així i espero poder jugar d’aquí uns anys amb els isards. Amb el VPC també és interessant assolir l’ascens.

 

–Vam fer un molt bon partit. No s’ha de criticar l’arbitratge, però vam arribar a la conclusió tots que va ser una mica robat. Va ser dur amb els sèniors, a nivell físic sobretot, perquè ja jugues amb homes que tenen 30 anys cap a dalt i es fa difícil. 

 

–Sí, però ara ja estem arribant a final de temporada. L’any que ve marxaré a estudiar a Toulouse i jugaré en un equip de per allà. 

 

–Segurament el de l’Europeu que vam jugar l’any passat aquí a Andorra. El partit contra Isreal, que vam acabar guanyant 14-12. El final va ser molt dur, i tot el partit va estar molt igualat. D’aquest partit en guardo molt bon record. 

 

–L’any que ve marxo a França i suposo que serà un nivell més elevat. No crec que em vulgui dedicar al rugbi professionalment, però vull fer un bon paper l’any vinent i el que queda d’aquest.