Néstor Fernández Núñez (Barcelona, 1986) va guanyar l’accèssit d’animació al Festival audiovisual de joves creadors, l’Ull-Nu, amb el curt Megadudas. Néstor F., com signa els seus treballs, dibuixa còmics i grava curts, «però últimament em guanyo la vida a la publicitat», explica. Va estudiar cinema a una escola durant dos anys, però la majoria dels seus coneixements són autodidactes. / Per ESTHER JOVER MARTIN

–L’hem conegut a l’Ull-Nu gràcies al curtmetratge ‘Megadudas’. D’on surt aquest antiheroi?
–Megadudas és l’adaptació d’un còmic de quatre pàgines que vaig fer per a un fanzine d’uns amics en què la temàtica eren els superherois. Com que l’acció de la història és bastant estàtica, vaig decidir convertir-lo en format curtmetratge, ja que no precisava d’una gran complexitat tècnica.

–En veurem més episodis?
–En principi Megadudas comença i acaba en aquesta història, però em plantejaré fer-ne més, ja que m’ho està dient bastant gent últimament.

–Quins són els seus referents d’animació audiovisual?
–Com a referents temàtics, m’agraden molt els curts del David O’Reilly o les adaptacions animades dels còmics de l’Alberto Vazquez. Pel que fa  a referents tècnics, no n’estic segur, perquè de moment no tinc grans aspiracions en convertir-me en el pròxim Miyazaki.

–Què li va semblar l’Ull-Nu?
–Em sento molt còmode a l’Ull-Nu, es nota que l’organització està súper involucrada amb el festival i a més compta amb una selecció de curts molt diversa i interessant. A més, abans de l’entrega de premis fan un aperitiu ben generós!

–Hi havia participat abans?
–Aquesta és la segona vegada que hi participo, l’any passat em van seleccionar un curt d’imatge real titulat Morado.

–Què li va agradar més de tot el que vas veure?
–El curt documental Sumud perquè ens fa saber el malament que ho estan passant els camperols de Palestina, i el premi al millor videoclip d’aquest any, Air Review, de Joseba Elorza, que tenia una tècnica ben curiosa i vistosa.

–A què es dedica?
–Fa uns anys estava sobrevivint com podia gravant casaments o muntant vídeos corporatius. Últimament estic ficant el cap en la publicitat, animant diverses campanyes i formant-me com a deixeble de Satanàs. També he publicat algun còmic, però a Espanya és complicat viure d’això. Ara m’autoedito la meva obra des del meu propi segell , Bemba Ediciones, amb la participació de la Rocío, la meva xicota, i fem gira per festivals d’autoedició sense gaires pretensions de fer negoci. Però és molt satisfactori.

–Ha dit deixeble de Satanàs?
–[riu] Sí.

–Vostè és molt jove, com es veu d’aquí uns anys?
–Jove, jove... Tinc quasi 30 anys! No penso gaire més enllà de les dues pròximes setmanes. Però espero que sigui vivint del que m’agrada, gravar històries o fer còmics estaria bé.

–Doncs sembla molt més jove... Parli’m del cinema. Què li agrada, a qui segueix?
–M’agrada tot! Li tinc molt d’afecte a cineastes com el Brian de Palma o el Takeshi Kitano. El que no m’agrada és el cinema de superherois de la Marvel, m’he promès no veure’n cap més perquè són totes iguals.

–Què ha descobert d’Andorra?
–Vaig  anar per primer cop a Caldea i va ser molt divertit. També m’agrada passejar pel petit casc antic de la ciutat. Prometo tornar i descobrir racons més originals la pròxima vegada.

–Tornarà?
–Jo encantat!

–Què li diria a un jove que com vostè és vol dedicar a l’audiovisual?
–Que és un mon purament pràctic i depèn molt de la iniciativa de cadascun. Ara mateix, de mitjans al nostre abast ens en sobren per poder jugar a ser cineastes.