Assentat a Londres, on cursa un Master of Arts en producció d’efectes visuals en 3D a Escape Studios (The Bradford University – Pearson College), el passat dissabte va ser guardonat  per Not Himself Only amb el premi al millor videoart concedit per Carnet Jove en el marc de la celebració del IV Festival Ull-Nu, la ja consolidada trobada Audiovisual de Joves Creadors dels Pirineus. Pol Escalé Cabré es defineix com un amant de tot el que suposi explorar tant allò personal com professional, pel que viatjar es troba en els primers llocs en la seva llista d’aficions preferides, juntament amb l’esport i la naturalesa.

 

–Per a mi és molt important, es tracta de la primera vegada que rebo un reconeixement sobre la meva feina. Em gratifica especialment que sigui des d’Andorra que se m’atorgui, és el lloc on he crescut, l’entorn que més m’ha influenciat en el meu creixement personal i la musa de moltes de les meves idees; inclosa la del vídeo Not Himself Only. 

 

–Exacte, el projecte va ser projectat per primera vegada en un esdeveniment artístic que es montà al refugi del Comapedrosa amb Lluís Casahuga i Eric Rossell. Tinc forces projectes en marxa tant en fotografia com en vídeo que intento nodrir amb paciència, ara mateix estic molt enfeinat amb els estudis i intento cercar un equilibri amb ambdues coses.

 

–Segur que ho serà, Andorra ronroneja dins meu vagi on vagi. M’és molt útil com a oposició als meus escenaris quotidians, que durant aquests últims anys han passat a ser grans ciutats.

 

–Fa uns mesos vaig començar a plantejar un projecte que explora l’abstracció i la creativitat. La meva idea és materialitzar-lo en forma d’instal·lació artística, utilitzant  múltiples vehicles visuals com la fotografia o l’audiovisual.
 

–Per a mi la meva meta és poder treballar com a creador de contingut visual o post productor, tenir una feina que m’exigeixi ser creatiu i sentir-me a l’alçada de les meves exigències. Hi ha vàries empreses i sectors que em criden l’atenció, com el cinema o la publicitat i productores que començo a seguir amb atenció, com ara The Mill o Canada.

 

–Sí que ho crec. Des del meu punt de vista Andorra necessita promoure més l’art i la cultura en general. No obstant, penso que sovint se n’atorga la responsabilitat exclusivament a les entitats governamentals. Crec que hem de tendir cap a una societat proactiva, involucrada en projectes culturals. Sento que la responsabilitat és nostra, dels joves andorrans, visquem o no al país, hem d’engegar iniciatives. 

 

–Crec que el que s’ha de fer és buscar maneres de donar suport a la gent que té ganes de tirar projectes endavant i a poc a poc teixir una xarxa andorrana de creadors. Falten col·lectius que realitzin projectes conjunts i espais adaptats per a la creació multidisciplinar. 

 

–Oi tant! Els respecto i admiro molt a ambdós. Ja he tingut l’oportunitat de treballar amb l’Eric Rossell i han sigut sempre experiències molt profitoses. Espero poder fer el mateix amb l’Àlvaro aquests propers anys. Al final es tracta de fer pinya entre nosaltres.

 

–Sincerament, no en tinc un de concret. Dedico molt temps a canviar i ampliar els meus referents. M’inspiren professionals de diferents disciplines, com ara Edward Hopper en la pintura, Richard Avedon en fotografia o professionals del món audiovisual modern com ara Paul Trillo

 

–N’estic segur, per a mi Andorra és casa meva. Ara mateix i durant els propers anys tinc previst formar-me en altres indrets però en cap cas parar de fer-hi projectes. El món audiovisual està creixent al nostre país i amb el temps segur que hi acabarem tenint una bona industria.