PUBLICITAT

LLUÍS CARBONELL Autor de ‘Damià el cartoixà i la guerra dels segadors’

LLUÍS CARBONELL: «És penós no conèixer la història d’allà on vius»

Lluís Carbonell, en una presentació.
Lluís Carbonell, en una presentació.
Matemàtic i escriptor, Lluís Carbonell i Germès (Sant Boi de Llobregat, 1947) presenta aquesta tarda, a les 19.30 hores, a la llibreria La Puça-El Rebost del Padrí, la novel·la històrica Damià el cartoixà i la guerra dels segadors, ambientada a la primera meitat del segle XVII i amb un monjo cartoixà com a protagonista. El llibre l’ha escrit en col·laboració amb la seva filla, Gisela Carbonell (Sant Boi de Llobregat, 1973). / Per ESTHER JOVER MARTIN
 
–Qui és Damià el cartoixà?
–És com un Superman d’ara! Fullejant en la història del segle XVII he vist que hi ha moltes coses que queden perdudes. Damià és el tercer fill d’una família, i aleshores el primer era l’hereu, el segon, militar, i el tercer entrava al seminari. A mi, de jove, la Cartoixa em tenia molt intrigat, i vaig decidir que el Damià fos cartoixà i així també investigava sobre el tema. 
 
–El Damià no és un personatge real?
–No, no, és fictici. Al segle XVII van venir molts francesos de la Catalunya Nord, aleshores els gavatxos, i ho vaig lligar tot amb el personatge, el tercer fill d’una família.
 
–El Damià és l’excusa per parlar de la Guerra dels Segadors.
–De la guerra jo coneixia el Corpus de Sang i poca cosa més, però em vaig assabentar que la guerra va durar 19 anys, contra els francesos i els castellans. La meva idea ha estat traslladar aquesta part de la història poc coneguda, però amb una trama que enganxés els lectors.
 
–Qui és el cartoixà de la portada de la novel·la?
–Bé, és un retrat d’un cartoixà, de fa molts segles [de Petrus Christus, 1446], i ens pensàvem que no havíem de pagar drets d’imatge perquè té més d’un segle. Ara ens hem assabentat que està al MomA, a Nova York, i hem de pagar un euro per llibre!
 
–Què és un cartoixà?
–Sant Bruc, cap al 1085, i altres clergues estaven cansats de la corrupció de l’Església. Es van recollir a Grande Chartreuse, al costat de Grenoble, i van fundar l’orde cartoixana. Són molt estrictes: no esmorzen, dinen i quasi no sopen. No parlen en tot el dia, es tanquen en les seves cel·les, com monjos de clausura, perquè fan vida contemplativa. Aleshores hi havia pares i germans: els pares eren els capellans, i els germans els hi feien tot, els servien. Per fer el llibre he parlat amb el prior de la Cartoixa, he llegit molts llibres, fins i tot un que només he trobat a Andorra! És una vida molt estricta, amb vots de castedat, obediència i pobresa, i només surten de la cel·la per anar a vespres i matines. Quan estic desanimat penso en els cartoixans i se’m passa de seguida!
 
–El Damià el cartoixà segueix aquests preceptes?
–Bé, a ell li agrada xerrar, el moviment... Quan veu que hi ha pares i germans dins de l’orde, opta per ser germà. Al final el convencen per ser pare, és a dir, capellà. El que no veu bé és no poder parlar! Vol compartir el coneixement.
 
–El llibre l’ha escrit a quatre mans amb la seva filla Gisela?
–No, ens l’hem repartit. Ella havia de fer la primera part i jo la segona. Al final l’hem escrit entre els dos. 
 
–Parli’ns de vostè.
–He estat professor de matemàtiques durant 40 anys a Sant Boi, i amb els nanos vam fer uns llibres de matemàtiques, i uns audiovisuals, fins i tot, una pel·lícula! Vam rodar 40 hores. També he escrit un llibre de tècniques de grup, en què exposo la meva experiència de professor i de tutor, i en jubilar-me no em veia jugant a la petanca i em vaig decidir a escriure. La idea és fer un llibre amb cadascuna de les meves tres filles. El primer, Damià el cartoixà, l’he fet amb la mitjana. Amb la filla gran en tinc un de pendent, i el tercer l’estic fent amb la petita.
 
–I l’últim és la continuació de ‘Damià el cartoixà’?
–Mentre buscava informació per fer el primer llibre vaig descobrir la Revolta dels angelets de la terra, i la Revolta de les barretines. No en tenia ni idea! És penós no conèixer la història d’allà vius! Ara hi estic abocat, ja he escrit més de 300 pàgines. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT