DIOGO MARTINS KARATEKA
DIOGO MARTINS: «És espectacular l’ambient que es crea de seguida»
És un dels valors més potents que té el karate nacional. Practica aquest art marcial des dels sis anys. Ara, amb disset, competeix tant amb el Fudo-Shin d’Escaldes-Engordany com amb la federació. / Per JOAN JOSEP BLASCO
–Va començar de ben jove a practicar karate. Com es va iniciar?
–La meva cosina en feia i un dia vaig anar a provar-ho. Em va agradar i des de llavors no ho he deixat.
–Que és el que més li va agradar i que el va enganxar d’aqueta manera?
–La pinya que es fa des del primer moment entre tots. És espectacular l’ambient que es crea de seguida. Realment és com una família.
–Quina modalitat prefereix, la kata o el kumite?
–Se’ns dubte el kumite. Des de que vaig començar va ser el que més em va fer gaudir. M’agrada l’experiència d’estar dos karatekes en un tatami. En un combat és més important la intel·ligència i la tècnica que la força.
–Sortir a competir fora deu ser tota una experiència...
–Quan ho fas com a selecció tenir l’oportunitat de portar la bandera del país és el més gran que hi ha. Quan competeixes com a club és molt gratificant que et relacionin amb Andorra. Ens coneixen a tot arreu.
–El karate requereix molta disciplina...
–Sí, és un dels elements principals, igual que el respecte als companys i els entrenadors.
–Quines fites esportives es posa?
–El meu objectiu és el de qualsevol altre esportista, cadascú en el seu àmbit. M’agradaria aconseguir una medalla en una gran competició, com un Europeu o un Mundial. Sé que és extremadament complicat, però si no entrenes fort diàriament segur que mai ho aconseguiràs.
–I per a un país petit com Andorra potser encara és més difícil...
–No ens podem comparar amb d’altres, com França, amb els mils de llicències que tenen. Però Montenegro també ha aconseguit medalles en grans competicions i és també un país petit. És un exemple al que emmirallar-nos.
–Algun dia veurem el karate ser un esport olímpic? Perquè creu que no ho és, com sí que passa amb altres arts marcials?
–Crec que és un tema més polític que no pas una altra cosa. S’ha proposat que ho sigui per als Jocs de Tòquio del 2024 i espero que llavors pugui ser-ho.
–Va començar de ben jove a practicar karate. Com es va iniciar?
–La meva cosina en feia i un dia vaig anar a provar-ho. Em va agradar i des de llavors no ho he deixat.
–Que és el que més li va agradar i que el va enganxar d’aqueta manera?
–La pinya que es fa des del primer moment entre tots. És espectacular l’ambient que es crea de seguida. Realment és com una família.
–Quina modalitat prefereix, la kata o el kumite?
–Se’ns dubte el kumite. Des de que vaig començar va ser el que més em va fer gaudir. M’agrada l’experiència d’estar dos karatekes en un tatami. En un combat és més important la intel·ligència i la tècnica que la força.
–Sortir a competir fora deu ser tota una experiència...
–Quan ho fas com a selecció tenir l’oportunitat de portar la bandera del país és el més gran que hi ha. Quan competeixes com a club és molt gratificant que et relacionin amb Andorra. Ens coneixen a tot arreu.
–El karate requereix molta disciplina...
–Sí, és un dels elements principals, igual que el respecte als companys i els entrenadors.
–Quines fites esportives es posa?
–El meu objectiu és el de qualsevol altre esportista, cadascú en el seu àmbit. M’agradaria aconseguir una medalla en una gran competició, com un Europeu o un Mundial. Sé que és extremadament complicat, però si no entrenes fort diàriament segur que mai ho aconseguiràs.
–I per a un país petit com Andorra potser encara és més difícil...
–No ens podem comparar amb d’altres, com França, amb els mils de llicències que tenen. Però Montenegro també ha aconseguit medalles en grans competicions i és també un país petit. És un exemple al que emmirallar-nos.
–Algun dia veurem el karate ser un esport olímpic? Perquè creu que no ho és, com sí que passa amb altres arts marcials?
–Crec que és un tema més polític que no pas una altra cosa. S’ha proposat que ho sigui per als Jocs de Tòquio del 2024 i espero que llavors pugui ser-ho.