EUDALD CARBONELL ARQUEÒLEG
EUDALD CARBONELL: «En l’ésser humà hi ha una constant: la por»
L’arqueòleg i divulgador Eudald Carbonell, vicepresident i director general de la Fundación Atapuerca i codirector de l’excavació als jaciments burgalesos, reflexionarà aquesta tarda sobre el tema Humans: cap a on anem?. La conferència forma part del cicle Crèdit Andorrà Global Forum. / Per ESTHER JOVER MARTIN
–‘Humans: cap a on anem?’ és una reflexió més filosòfica o de l’evolució com a espècie?
–És una reflexió de prospectiva i retrospectiva, com es combinen passat, present i futur per explicar, des de l’experiència que tenim, cap a on va l’espècie.
–I cap a on creu que anem?
–Bé, hi ha tres escenaris possibles per a la humanitat: la parsimònia, la crisi sistèmica i l’extinció.
–Perquè si no posem un remei a tot el que estem fent...
–També en parlarem. Si els humans no planegem cap a on volem anar, com som capaços de llegir el passat? Del passat s’ha d’aprendre, i si no ho fem no tenim futur.
–Però del passat no n’aprenem massa, perquè constantment estem repetint errors...
–Això passa perquè no ens plantegem el futur. Quan tu planeges el futur, te n’encarregues de saber què va passar.
–Per què som així els humans, per què oblidem tan ràpid?
–Perquè som animals, mamífers, i tots els animals són similars, alguns d’ells amb més consciència, però tots formem part de la parsimònia evolutiva. Ens costa molt reconèixer com a grup, com a espècie, l’espai-temps que vivim.
–Dia a dia es descobreixen noves dades que reexpliquen la història de la nostra evolució. Ara sabem que vam conviure amb els neandertals.
–Perquè el coneixement canvia, i ens hi hem d’anar adaptant, però hem de fer-ho plantejant-nos cap a on volem anar i el per què.
–Vostè estudia la prehistòria, però en quin moment de l’evolució hem estat millor?
–La pregunta és molt interessant però estar millor o pitjor depèn de com es mira, d’on estàs. El patiment, la mort, la gana són situacions molt difícils però, moltes vegades, formen part del sistema. També hi ha èpoques en què no pensem, no planifiquem, ens deixem anar, i vénen les crisis.
–S’excava per conèixer la prehistòria però, per exemple, a Espanya, no es volen obrir les fosses de la Guerra Civil. Volem saber què va passar fa milers d’anys i no el que en fa 80?
–Sí, perquè ens hi veiem massa implicats, i en l’ésser humà hi ha una constant que és la por. La por és un element de cohesió, però també de manipulació, i a la llarga ens impliquem tots en aquests processos i tenim por de saber què és el que hem fet malament.
–Com vivia la gent de la prehistòria?
–La majoria vivia sense futur, vivia el present, i segurament no tenia els projectes de futur que l’espècie humana té actualment, segurament perquè el tipus de consciència era diferent a la nostra.
–Com creu que ens veuran els humans d’aquí a 5.000 anys, si troben restes de la civilització actual? Quines conclusions en trauran?
–Suposo que pensaran com podíem fer les coses tan malament tenint tanta informació i amb una tecnologia tan avançada.
–Si hi arribem..
–Exacte, perquè un dels escenaris probables és l’extinció.
–Com van les feines a Atapuerca?
–Molt bé, treballant molt, publicant, hem fet descobertes importants, i el jaciment té molt bona salut científica i de coneixement, i esperem seguir donant molts bones notícies per a la ciència. Fa 40 anys que el vam descobrir, i no ha parat de donar fòssils i coneixements.
–‘Humans: cap a on anem?’ és una reflexió més filosòfica o de l’evolució com a espècie?
–És una reflexió de prospectiva i retrospectiva, com es combinen passat, present i futur per explicar, des de l’experiència que tenim, cap a on va l’espècie.
–I cap a on creu que anem?
–Bé, hi ha tres escenaris possibles per a la humanitat: la parsimònia, la crisi sistèmica i l’extinció.
–Perquè si no posem un remei a tot el que estem fent...
–També en parlarem. Si els humans no planegem cap a on volem anar, com som capaços de llegir el passat? Del passat s’ha d’aprendre, i si no ho fem no tenim futur.
–Però del passat no n’aprenem massa, perquè constantment estem repetint errors...
–Això passa perquè no ens plantegem el futur. Quan tu planeges el futur, te n’encarregues de saber què va passar.
–Per què som així els humans, per què oblidem tan ràpid?
–Perquè som animals, mamífers, i tots els animals són similars, alguns d’ells amb més consciència, però tots formem part de la parsimònia evolutiva. Ens costa molt reconèixer com a grup, com a espècie, l’espai-temps que vivim.
–Dia a dia es descobreixen noves dades que reexpliquen la història de la nostra evolució. Ara sabem que vam conviure amb els neandertals.
–Perquè el coneixement canvia, i ens hi hem d’anar adaptant, però hem de fer-ho plantejant-nos cap a on volem anar i el per què.
–Vostè estudia la prehistòria, però en quin moment de l’evolució hem estat millor?
–La pregunta és molt interessant però estar millor o pitjor depèn de com es mira, d’on estàs. El patiment, la mort, la gana són situacions molt difícils però, moltes vegades, formen part del sistema. També hi ha èpoques en què no pensem, no planifiquem, ens deixem anar, i vénen les crisis.
–S’excava per conèixer la prehistòria però, per exemple, a Espanya, no es volen obrir les fosses de la Guerra Civil. Volem saber què va passar fa milers d’anys i no el que en fa 80?
–Sí, perquè ens hi veiem massa implicats, i en l’ésser humà hi ha una constant que és la por. La por és un element de cohesió, però també de manipulació, i a la llarga ens impliquem tots en aquests processos i tenim por de saber què és el que hem fet malament.
–Com vivia la gent de la prehistòria?
–La majoria vivia sense futur, vivia el present, i segurament no tenia els projectes de futur que l’espècie humana té actualment, segurament perquè el tipus de consciència era diferent a la nostra.
–Com creu que ens veuran els humans d’aquí a 5.000 anys, si troben restes de la civilització actual? Quines conclusions en trauran?
–Suposo que pensaran com podíem fer les coses tan malament tenint tanta informació i amb una tecnologia tan avançada.
–Si hi arribem..
–Exacte, perquè un dels escenaris probables és l’extinció.
–Com van les feines a Atapuerca?
–Molt bé, treballant molt, publicant, hem fet descobertes importants, i el jaciment té molt bona salut científica i de coneixement, i esperem seguir donant molts bones notícies per a la ciència. Fa 40 anys que el vam descobrir, i no ha parat de donar fòssils i coneixements.