ANNI B SWEET CANTAUTORA
ANNI B SWEET: «Estic molt il·lusionada amb el concert d’Andorra i de gaudir d’una nit especial»
Anni B Sweet (Màlaga 1988) va irrompre en l’escorça indie espanyola el passat 2008 i aviat va saber trobar el seu lloc en l’aparador musical. Després d’un primer disc –Start Restart Undo–on abraçava la seva vessant més folk, va signar un segon treball –Oh, Monsters! –on mostrava un punt més fosc i intimista. La jove artista espanyola va facturar l’any passat el seu darrer disc –Chasing Illusions– on va fer el salt a un pop més lluminós, elèctric i directe. Un cop reactivada la seva gira, la malaguenya arriba el dissabte 27 a les 21h a l’Auditori Nacional d’Ordino per presentar Chasing Illusions, el seu darrer treball discogràfic que, com la resta de catàleg, és íntegrament en anglès. La sorpresa, la confirmació que ja treballa en un nou disc que serà totalment en espanyol. / Per IVÁN ÁLVAREZ
–Tinc entès que és la seva primera visita a Andorra.
–Sí! La primera per tot! Per actuar i per visitar. La meva intenció de venir al país ja ve de lluny i vaig estar a punt de venir amb el meu pare fa poc, a esquiar,així que imagina’t les ganes que tinc. És un país que em ve molt de gust visitar perquè sempre m’han parlat de la tranquil·litat que desprèn, la naturalesa i els paisatges. Estic molt emocionada, la veritat i esperem poder mobilitzar a tota la gent que es pugui per poder gaudir d’una nit ben especial. M’han explicat que el poble on està l’Auditori [Ordino] és molt bonic i segur que m’inspira moltíssim pel següent disc en el que ja estic treballant.
–Quines sensacions té?
–No t’enganyaré. Et confesso que estem una mica espantats, expectants perquè Andorra sona molt fort i, evidentment, il·lusionats davant de l’experiència. Clar, no tinc la certesa de a quina gent arribarem aquí i de quina resposta tindrem del públic. Per proximitat, es pot semblar al públic català que m’encanta, perquè et mira sempre amb atenció i està molt atent al que fas. El que sí dono per segur és que, encara que vingui poc públic, tocarem amb les ganes de sempre i ho passarem molt bé.
–’Chasing Illusions’ formarà l’eix principal del ‘setlist’.
–Sí, per suposat. El pes de l’actuació girarà al voltant d’aquest darrer disc i també faré la versió del Take On Me que agrada molt i ho aniré esquitxant amb els singles dels anteriors discos. A més, ens agrada deixar-nos portar i, després de fer el bis, si el públic demana, ens llancem a satisfer alguna petició. Estic molt contenta amb aquest disc i faig un balanç molt bo. Em satisfà veure com va creixent la resposta de la gent, poc a poc, i m’il·lusiona molt.
–Durant la gravació, notava que seria un disc tan decisiu?
–Cada edat et dóna una part de maduresa. El disc anterior [Oh, Monsters!] també el notava com un treball més madur, que estava d’acord amb la meva edat i que ja havia desenvolupat un altre so o que estava descobrint d’altres. Amb Chasing Illusions també noto que he fet un pas endavant i mentre el gravàvem Javier [Doria, col·laborador] i Noni [productor del disc i líder de Lori Meyers] em deien que era un disc més rodó, més pop que l’anterior i amb una escolta més senzilla.
–En aquest treball ha pogut plasmar més les seves influències.
–Pot ser, perquè em vaig treure els prejudicis que tenia en el disc anterior. Llavors tenia la sensació que només podia mostrar una part de mi i com que havia d’amagar l’altre, la vessant més pop, i no sé ben bé el perquè. Ara, en el tercer disc, em venia de gust treure l’altre costat que tinc i incloure temes que ja tenia escrits d’abans i que no vaig incloure a Oh, Monsters! perquè quedava estrany. No seguia la línia d’un disc més fosc. És evident que, després de tanta obscuritat, em van fer venir ganes de tot el contrari i treure la meva vessant més lluminosa. A més, el disc té un punt retro que m’encanta.
–Què està escoltant darrerament? Què li ha inspirat?
–No sé si m’ha ajudat a l’hora de composar aquest disc, però en l’àmbit espanyol he estat sentint molt a artistes com Triana, Los Módulos, Lole y Manuel o Los Brincos. No sé si ara, mentre treballo en el nou disc, que serà totalment en espanyol, surten coses d’ells a l’hora de composar. A part, evidentment, escolto molt Lori Meyers, The New Raemon i Maga. De fora d’Espanya he estat sentint molt Fleetwood Mac, The War on Drugs, Tennis i altres molts grups dels 60 i els 80.
–Comenta que el seu nou disc, el quart, serà totalment en espanyol.
–Sí. M’he decidit ja a fer el pas i faré el canvi d’idioma. Sempre m’he expressat millor en anglès i així ha estat fins ara tota la meva carrera, excepte algunes versions que vaig fer amb Lori Meyers, Sidonie o Coque Malla. De debò que mai m’havia plantejat començar a escriure en espanyol, però cada cop més amics em demanaven que ho provés, que no me’n penediria i, mira, m’he acabat de decidir a fer-ho, aprofitant que, en la meva vida personal, també estic més envoltada de la parla espanyola que abans.
–Expliqui’m allò que és l’artista ‘indie’ més escoltada a Spotify.
–Jo encara estic flipant. De fet el meu segell es va posar en contacte amb la plataforma per tenir-ne més informació. És un orgull increïble.
–Tinc entès que és la seva primera visita a Andorra.
–Sí! La primera per tot! Per actuar i per visitar. La meva intenció de venir al país ja ve de lluny i vaig estar a punt de venir amb el meu pare fa poc, a esquiar,així que imagina’t les ganes que tinc. És un país que em ve molt de gust visitar perquè sempre m’han parlat de la tranquil·litat que desprèn, la naturalesa i els paisatges. Estic molt emocionada, la veritat i esperem poder mobilitzar a tota la gent que es pugui per poder gaudir d’una nit ben especial. M’han explicat que el poble on està l’Auditori [Ordino] és molt bonic i segur que m’inspira moltíssim pel següent disc en el que ja estic treballant.
–Quines sensacions té?
–No t’enganyaré. Et confesso que estem una mica espantats, expectants perquè Andorra sona molt fort i, evidentment, il·lusionats davant de l’experiència. Clar, no tinc la certesa de a quina gent arribarem aquí i de quina resposta tindrem del públic. Per proximitat, es pot semblar al públic català que m’encanta, perquè et mira sempre amb atenció i està molt atent al que fas. El que sí dono per segur és que, encara que vingui poc públic, tocarem amb les ganes de sempre i ho passarem molt bé.
–’Chasing Illusions’ formarà l’eix principal del ‘setlist’.
–Sí, per suposat. El pes de l’actuació girarà al voltant d’aquest darrer disc i també faré la versió del Take On Me que agrada molt i ho aniré esquitxant amb els singles dels anteriors discos. A més, ens agrada deixar-nos portar i, després de fer el bis, si el públic demana, ens llancem a satisfer alguna petició. Estic molt contenta amb aquest disc i faig un balanç molt bo. Em satisfà veure com va creixent la resposta de la gent, poc a poc, i m’il·lusiona molt.
–Durant la gravació, notava que seria un disc tan decisiu?
–Cada edat et dóna una part de maduresa. El disc anterior [Oh, Monsters!] també el notava com un treball més madur, que estava d’acord amb la meva edat i que ja havia desenvolupat un altre so o que estava descobrint d’altres. Amb Chasing Illusions també noto que he fet un pas endavant i mentre el gravàvem Javier [Doria, col·laborador] i Noni [productor del disc i líder de Lori Meyers] em deien que era un disc més rodó, més pop que l’anterior i amb una escolta més senzilla.
–En aquest treball ha pogut plasmar més les seves influències.
–Pot ser, perquè em vaig treure els prejudicis que tenia en el disc anterior. Llavors tenia la sensació que només podia mostrar una part de mi i com que havia d’amagar l’altre, la vessant més pop, i no sé ben bé el perquè. Ara, en el tercer disc, em venia de gust treure l’altre costat que tinc i incloure temes que ja tenia escrits d’abans i que no vaig incloure a Oh, Monsters! perquè quedava estrany. No seguia la línia d’un disc més fosc. És evident que, després de tanta obscuritat, em van fer venir ganes de tot el contrari i treure la meva vessant més lluminosa. A més, el disc té un punt retro que m’encanta.
–Què està escoltant darrerament? Què li ha inspirat?
–No sé si m’ha ajudat a l’hora de composar aquest disc, però en l’àmbit espanyol he estat sentint molt a artistes com Triana, Los Módulos, Lole y Manuel o Los Brincos. No sé si ara, mentre treballo en el nou disc, que serà totalment en espanyol, surten coses d’ells a l’hora de composar. A part, evidentment, escolto molt Lori Meyers, The New Raemon i Maga. De fora d’Espanya he estat sentint molt Fleetwood Mac, The War on Drugs, Tennis i altres molts grups dels 60 i els 80.
–Comenta que el seu nou disc, el quart, serà totalment en espanyol.
–Sí. M’he decidit ja a fer el pas i faré el canvi d’idioma. Sempre m’he expressat millor en anglès i així ha estat fins ara tota la meva carrera, excepte algunes versions que vaig fer amb Lori Meyers, Sidonie o Coque Malla. De debò que mai m’havia plantejat començar a escriure en espanyol, però cada cop més amics em demanaven que ho provés, que no me’n penediria i, mira, m’he acabat de decidir a fer-ho, aprofitant que, en la meva vida personal, també estic més envoltada de la parla espanyola que abans.
–Expliqui’m allò que és l’artista ‘indie’ més escoltada a Spotify.
–Jo encara estic flipant. De fet el meu segell es va posar en contacte amb la plataforma per tenir-ne més informació. És un orgull increïble.