No entén la vida sense la ràdio. Ha esdevingut en una veu familiaritzada amb els matins i la rutina de la major part d’andorrans. Va arribar al país a l’any 2000 amb l’activitat darrera del micròfon ben interioritzada –va estar força temps a Ràdio Terrassa– i destinat als serveis informatius. És el director del Grup Flaix Andorra des del 2002 i ideòleg del Volta’l Andorra Segway Tour, una forma original i divertida de descobrir el Principat. «Aquest estiu serà el quart des que vam començar i el fet de ser una cosa innovadora i sostenible fa que agradi molt i cada cop ho gaudeixi més gent». / Per IVÁN ÁLVAREZ

–Vostè no ha de tenir gaire temps lliure. M’equivoco?
–No, gens. Ni t’equivoques ni em queda gaire temps. Em queda molt poc i destino moltes hores a fer coses. A més, tant la ràdio com aquest projecte del Volta’l formen part de la meva vida. Estic entregat a la ràdio des del primer dia i potser, per lluitar contra la rutina, va aparèixer a la meva vida el Volta’l. Em centrava massa en la ràdio de dilluns a diumenge i això va servir també per trencar, com una oportunitat per provar una cosa diferents.

–Com una via d’escapament?
–Sí, es pot dir que va ser així. A més ens vam llençar a la piscina en plena crisis econòmica i vam apostar pel Volta’l. Vam ser valents i vam invertir en una idea i un projecte que no sabia com funcionaria.

–Funciona molt bé de moment.
–Estic content, la veritat. A més s’ha de tenir en compte que és un projecte de yo me lo guiso y yo me lo como. Faig fins on arribo i puc i no estic obligat a més perquè jo marco el meu ritme del què puc fer. Em sacrifica caps de setmana, ho sé, però són més a l’estiu i em resta dies de vacances, però vaig fent. I molt feliç.

–Quina resposta veu en l’usuari?
–Molta gent arriba amb por o amb reticències i creu que no podrà ser capaç de conduir el Segway. Si saps anar en bicicleta, això és més fàcil de portar. Tingues en compte que el 95% de la gent que prova per primera vegada la màquina, la sap fer servir als cinc minuts.

–Crec que jo estaria en l’altre 5%.
–No és gens complicat! [riu] A més, fem rutes guiades per afavorir, precisament, a la gent que li costa més i així puguin seguir una mateixa línia i un mateix comportament.

–Quina és la seva afició preferida?
–La ràdio. Tinc la sort que la meva professió és la meva afició.

–Què li agrada d’Andorra?
–La proximitat amb la gent.

–I què és el que menys li agrada?
–No et sabria dir, sincerament.No hi ha cap cosa rellevant del país que em desagradi.

–Un petit plaer diari?
–El croissant de xocolata amb el cafè amb llet de cada matí.

–Què li treu de polleguera a la feina?
–Que les coses que es poden fer a la primera, es facin a la segona o a la tercera.

–Quin és el seu racó preferit del país?
–Escombraré cap a casa. Agafar el Segway i fer la ruta de les Valls del Nord. Passejar-me, per exemple, pel camí de Santa Bàrbara i gaudir.

–Recicla?
–No. Sincerament, a casa no ho tinc preparat.

–Està d’acord en pagar l’IRPF?
–Sí, sempre que el que es recapti repercuteixi en el bé del país.

–Li satisfà el model sanitari?
–Sí, però reconec que tot es pot millorar.

–Se sent inquiet sense el mòbil?
–Sí i si me’l descuido a casa, giro i torno a buscar-lo. Ens tornem dependents del mòbil perquè estem al segle XXI i ens hem d’adaptar.

–Practica esport?
–Aviat m’hi posaré! De debò!