–Deuria tenir uns 17 anys quan vaig començar a interessar-me per aquest tema. De jove, a Madrid, era practicant habitual d’arts marcials, com ara el Karate o el Aikido i, tres anys més tard, ja a Andorra, vaig trobar un gran mestre, Mun, que em va ensenyar moltíssim. Tot i això, sempre tenia un neguit, perquè trobava perfecte tot l’aspecte físic, però necessitava anar més enllà. La filosofia de les arts marcials a Occident estan molt mal explicades i només s’ha tret una part, la més dinàmica i espectacular, però  s’aprofundia poc i sentia que em faltava quelcom. Em faltava la complementació i la part espiritual no estava tractada.

 

–Vaig anar a formar-me a Espanya i, un temps després, vaig tornar per a donar classes a Andorra. En la seva definició, el ioga és el control de les distraccions, és a dir, el control de la nostra ment. El que fa aquesta pràctica és aturar totes aquestes distraccions perquè la persona pugui comprendre com és, com són les seves emocions, els seus sentiments o de quina mena són els seus pensaments. En definitiva, una observació del funcionament de la persona per anar evolucionant com a ésser humà. Quan un és conscient de com són els seus punts febles, les emocions, el què et provoquen certs pensament i conductes és quan ho pots canviar i, a mesura que ho vas fent, et vas sentint molt millor amb tu mateix.

–L’estrès és la incapacitat de poder afrontar una situació. Quan una persona es mostra estresada és perquè la situació el supera i, malauradament, vivint enfocats al benefici, a obtenir quelcom. Ens plantegem objectius i anem en la recerca d’aquests objectius, sigui com sigui.

 

–Exacte. Quan aquests objectius no es poden assolir, ve la decepció, l’estrès i la frustració i la persona pateix. Tot es mental i, per intentar corregir-ho, la persona ha de conèixer millor la seva ment. La gent s’ha de permetre viure sense tants condicionants, no ha de viure en contínua tensió i en una constant contradicció com passa ara. És dir, evitar plantejar-se objectius que no es poden aconseguir i fer-ho només perquè els marca la societat.

 

–Absolutament. La persona no busca el sentir-se plena, busca cobrir les seves necessitats amb coses de fora. Vivim de cara a l’exterior a través dels sentits, dels gustos i dels desitjos. La societat es condueix de cara a un tipus de valors i deixa enrera uns altres.

 

–Bàsicament, que la gent sigui feliç amb si mateixa. Quan una persona s’acosta al ioga és, en bona part, per interès, recomanacions de tercers i buscant el benefici que t’aporta. Quan fas un bé a la resta de gent et sents ple.

 

–Respirar. I sentir. La contemplació de les conductes de les persones també ensenya moltes coses a un mateix.

 

–Les ensenyances del ioga clàssic, el més antic. Que la persona comenci a conèixer els valors reals que té i el seu potencial. Cada persona té un do en aquesta vida i l’ha de desenvolupar, l’ha de buscar. Quan el trobi, podrà servir a la societat i al món.