La poca seriositat que professa a les xarxes socials no es trasllada –del tot– a la seva vida real. Tot i que actualment estudia al Canadà, ja està cercant col·laboradors amb qui elaborar nous vídeos l’estiu que s’aproxima; sobretot gent gran amb qui vol compartir l’objectiu de divertir els espectadors. Igal Rodríguez Benarroch és en l’actualitat un dels instagramers andorrans més seguits per la comunitat virtual, amagat rere l’usuari igalRB (nom que també empra a Facebook i Snapchat), i tan bon punt torni al Principat, combinarà la creació de la seva pròpia línia de moda, Random Rosen, amb la gravació de noves peces per convidar tothom a esclatar a riure. /Per: Marisa da Costa

 

–Vaig començar a fer vídeos ja de ben petit: amb 11 anys, a l’escola i amb els amics, ja feia vídeos fent el tonto. Aquestes peces feien riure la gent, el què em va empènyer a fer-ho pel meu compte. Als 18 anys vaig començar més «seriosament» i els amics van passar a col·laborar com a actors i extres. La intenció és únicament fer riure la gent i trencar-ne la rutina tot fent coses noves en un país en què es fa difícil innovar. Dono una part de bogeria que a vegades és dura per a l’espectador. Però faig el què vull i resulta que a la gent li agrada.

 

–És com una mini marca... És diu Random Rosen i també va néixer a Instagram. Per ara no la venc, però confesso que m’agradaria veure-la exposada a botigues com l’Urban Classics o Kilvil, però per ara és hobby amb què creo els meus propis logos i que, a més, m’ha ajudat molt en l’aprenentatge de l’edició. És una meta que veuré si puc assolir.

 

–El meu somni sempre ha estat fer pel·lícules. Actualment estudio audiovisuals, cinema, actuació i tot plegat. I ho faig al Canadà perquè els meus pares van pensar que seria bo per millorar el meu anglès de cavall. 

 

–El cert és que la majoria de vegades s’inspiren en fets reals. Faig molts vídeos amb els meus pares, situacions que vivim o hem viscut en algun moment el dia a dia. Són rucades, però són rucades que ens passen a tots. I el mateix amb els amics: són situacions ridícules que encara exagerem més per tal de fer riure. 

 

–Sóc convincent! Confesso que a vegades se me’n va una mica l’olla i els meus pares més d’una vegada m’han dit que no a alguna idea. Però seguiré insistint perquè algun dia em diguin que sí. El cert és que al principi em va costar que se’m prenés seriosament però ara tothom m’escriu i em proposa sortir als vídeo. Però he tirat endavant i extret grans amics dels que des de l’inici m’han donat suport, com els components de Quelcom,als qui vaig animar a fer-se Instagram i amb qui ara tenim una bona amistat.

 

–Ha estat sorprenent... Els seguidors han pujat per milers els darrers mesos. Això va passar mentre era a Canadà, pel que jo no sabia quin impacte havien tingut els vídeos a Andorra. En arribar-hi al Nadal em vaig sorprendre sent parat pel carrer. Ni m’ho creia. És el mateix lloc de tota la vida però la gent em reconeix. Han arribat a aturar fins i tot a la meva mare.

 

–Pàgines d’humor com ‘PostureoEspañol’ o ‘VineParida’ van començar a compartir els meus vídeos. Ho van fer sense etiquetar-me, però en posar-me en contacte amb ells van començar a reconèixer el meu treball i, amb ells, la gent que els segueix.

 

–No... la majoria, de fet, són espanyols. Però Amèrica del Nord, Àsia i Europa són les majors fonts de seguidors. 

 

–Moltíssima gent –la majoria noies molt atractives [riu]– es posa en contacte amb mi no només per felicitar-me sinó per aportar-me idees i demanar-me participar als meus vídeos, així com demanant-me consells sobre edició.

 

–M’agradaria crear una mini sèrie, però és complicat escriure guions tan llargs. Fer aquests mini vídeos, encara que sembli tonto, porten feina al darrere: tant àudio com imatge estan molt millorats.