ÀSTRID JANER ESTUDIANT DE BELLES ARTS
ÀSTRID JANER: «Al final has de ser el teu jutge»
Àstrid Janer Moreno (Encamp, 1995) és estudiant de Belles Arts a la Universitat de Barcelona. El seu art es va fent cada vegada més conegut entre l’àmbit cultural andorrà. / Per ESTHER JOVER MARTIN
–Per què Belles Arts?
–Al principi no ho tenia clar, em debatia entre fer alguna cosa que m’agradés realment o fer quelcom que estigués més valorat socialment. És una decisió que pot ser fàcil o difícil segons el context en què et trobes –familiars, amics, escola– ja que influeixen en el valor que li dónes a les coses. Jo vaig valorar en què volia invertir (mínim quatre anys) de la meva vida i vaig decidir fer-ho en allò que em motivés.
–Com valora el nivell d’ensenyament artístic en general?
–Des de les institucions d’ensenyament s’acostuma a encaminar més els alumnes cap a carreres científiques en detriment de les altres, especialment les artístiques. Aquesta matèria no està a l’altura de les altres disciplines, no perquè no pugui, si no perquè no està ben plantejada. I això només contribueix a una visió simplista de la importància i potencial de l’art.
–Com definiria el seu treball?
–No em preocupa definir-me. Vaig fent les coses que m’agraden sense imposar-me definicions. El que sé és que gaudeixo molt fent projectes il·lustratius, creatius i diferents. Molt cops agafo la llibreta i faig aquarel·les. A vegades sento pressió ja que molta gent espera que els artistes tinguin una obra amb una línia discursiva definida i sovint, això es troba en el camí o simplement no es troba (llavors algú sempre s’encarrega de posar-li nom).
–Fa un parell d’anys va exposar ‘Malsons’ per al projecte la Llançadora. També ha il·lustrat ‘Frozen Land’, de Ladis Baró, i el cartell de ‘Mimetismes’ 2015 per a l’Esbart Sant Romà.
–Sí, vaig il·lustrar Malsons. No crec que torni a participar a la Llançadora ja que cada vegada s’agafa algú diferent per donar més oportunitats. A mi em va ajudar a donar-me a conèixer i cada cop que veig el llibre em sento molt orgullosa! Crec que és una bona oportunitat per qualsevol persona que tingui ganes de fer un projecte creatiu. Frozen Land és una cançó que m’agrada molt i amb motiu de la publicació al Youtube vaig decidir fer-ne una interpretació, visualment quedava més maco. El cartell de Mimetismes va ser un repte ja que volia que no fos molt figuratiu però a la vegada que es reconegués l’Esbart Sant Romà.
–En què treballa actualment?
–En el llibre-disc Forma, amb Hysteriofunk, que es publicarà el 23 d’abril a Barcelona. A Andorra la presentació serà a l’Auditori Nacional el 10 de Juny. Forma és un híbrid entre la música, els escrits de David Gálvez i les meves il·lustracions. Jo escolto els temes, llegeixo els textos i creo il·lustracions, busco fer coses diferents de la mateixa manera que els temes no són iguals entre si. En David i jo aportem a la música la nostra visió personal de forma creativa, de manera que el resultat és molt interessant.
–Cap a on vol orientar la seva carrera?
–Em veig en el terreny de la il·lustració, però vull continuar dibuixant i aprenent tot el possible. En un futur mai se sap les oportunitats que poden sorgir així que ja ho decidiré quan sigui el moment. No em tanco a res.
–Com s’inspira?
–Sempre és complicat enfrontar-se a un paper en blanc. Jo trobo la inspiració treballant però sovint em passo setmanes pensant en una idea, reformulant-la. A vegades he tingut bones idees en llocs com l’autobús de camí a la universitat, llavors, quan visualitzo el que vull fer em poso a fer-ho. Molta gent no és conscient del pas que hi ha entre el teu cap i el que vols fer al paper, és un procés lent.
–És activa a les xarxes socials?
–Avui en dia tenir un perfil actiu en les xarxes socials és essencial per promocionar-te, de fet és una pena no aprofitar-ho. Jo sempre comparteixo el que faig però considero que hauria de ser més activa.
–Quines mesures polítiques ajudarien els joves artistes?
–Donar preferència als artistes nacionals sempre és una bona oportunitat per motivar-los. De fet, seria una bona idea considerar incloure mostres d’art, participacions efímeres o tallers en lloc públics, en ocasions com l’Andorra Shopping Night. Fer-ho de forma remunerada seria el més just, ja que s’ha de valorar el talent i l’esforç de l’artista, no com un hobbie sinó com una feina com qualsevol altra. O en tot cas oferir la possibilitat d’exposar o vendre les obres.
–Com explica la passió en l’art?
–De vegades s’identifica la passió de l’artista en els colors estridents, en la gestualitat i monumentalitat de l’obra, i és cert, però he de dir que la passió també és troba en els detalls i els matisos, en la feina ben feta. És un terme molt personal, no s’hauria d’utilitzar a la lleugera.
–Quin consell donaria a un jove que, com vostè, es vulgui dedicar a l’art?
–És important deixar de banda les convencions socials i escollir bé en què vols invertir el teu temps perquè al final aquesta insatisfacció acaba sortint amb els anys. S’han d’escoltar diferents opinions per avançar, però al final has de ser el teu propi jutge.
–Per què Belles Arts?
–Al principi no ho tenia clar, em debatia entre fer alguna cosa que m’agradés realment o fer quelcom que estigués més valorat socialment. És una decisió que pot ser fàcil o difícil segons el context en què et trobes –familiars, amics, escola– ja que influeixen en el valor que li dónes a les coses. Jo vaig valorar en què volia invertir (mínim quatre anys) de la meva vida i vaig decidir fer-ho en allò que em motivés.
–Com valora el nivell d’ensenyament artístic en general?
–Des de les institucions d’ensenyament s’acostuma a encaminar més els alumnes cap a carreres científiques en detriment de les altres, especialment les artístiques. Aquesta matèria no està a l’altura de les altres disciplines, no perquè no pugui, si no perquè no està ben plantejada. I això només contribueix a una visió simplista de la importància i potencial de l’art.
–Com definiria el seu treball?
–No em preocupa definir-me. Vaig fent les coses que m’agraden sense imposar-me definicions. El que sé és que gaudeixo molt fent projectes il·lustratius, creatius i diferents. Molt cops agafo la llibreta i faig aquarel·les. A vegades sento pressió ja que molta gent espera que els artistes tinguin una obra amb una línia discursiva definida i sovint, això es troba en el camí o simplement no es troba (llavors algú sempre s’encarrega de posar-li nom).
–Fa un parell d’anys va exposar ‘Malsons’ per al projecte la Llançadora. També ha il·lustrat ‘Frozen Land’, de Ladis Baró, i el cartell de ‘Mimetismes’ 2015 per a l’Esbart Sant Romà.
–Sí, vaig il·lustrar Malsons. No crec que torni a participar a la Llançadora ja que cada vegada s’agafa algú diferent per donar més oportunitats. A mi em va ajudar a donar-me a conèixer i cada cop que veig el llibre em sento molt orgullosa! Crec que és una bona oportunitat per qualsevol persona que tingui ganes de fer un projecte creatiu. Frozen Land és una cançó que m’agrada molt i amb motiu de la publicació al Youtube vaig decidir fer-ne una interpretació, visualment quedava més maco. El cartell de Mimetismes va ser un repte ja que volia que no fos molt figuratiu però a la vegada que es reconegués l’Esbart Sant Romà.
–En què treballa actualment?
–En el llibre-disc Forma, amb Hysteriofunk, que es publicarà el 23 d’abril a Barcelona. A Andorra la presentació serà a l’Auditori Nacional el 10 de Juny. Forma és un híbrid entre la música, els escrits de David Gálvez i les meves il·lustracions. Jo escolto els temes, llegeixo els textos i creo il·lustracions, busco fer coses diferents de la mateixa manera que els temes no són iguals entre si. En David i jo aportem a la música la nostra visió personal de forma creativa, de manera que el resultat és molt interessant.
–Cap a on vol orientar la seva carrera?
–Em veig en el terreny de la il·lustració, però vull continuar dibuixant i aprenent tot el possible. En un futur mai se sap les oportunitats que poden sorgir així que ja ho decidiré quan sigui el moment. No em tanco a res.
–Com s’inspira?
–Sempre és complicat enfrontar-se a un paper en blanc. Jo trobo la inspiració treballant però sovint em passo setmanes pensant en una idea, reformulant-la. A vegades he tingut bones idees en llocs com l’autobús de camí a la universitat, llavors, quan visualitzo el que vull fer em poso a fer-ho. Molta gent no és conscient del pas que hi ha entre el teu cap i el que vols fer al paper, és un procés lent.
–És activa a les xarxes socials?
–Avui en dia tenir un perfil actiu en les xarxes socials és essencial per promocionar-te, de fet és una pena no aprofitar-ho. Jo sempre comparteixo el que faig però considero que hauria de ser més activa.
–Quines mesures polítiques ajudarien els joves artistes?
–Donar preferència als artistes nacionals sempre és una bona oportunitat per motivar-los. De fet, seria una bona idea considerar incloure mostres d’art, participacions efímeres o tallers en lloc públics, en ocasions com l’Andorra Shopping Night. Fer-ho de forma remunerada seria el més just, ja que s’ha de valorar el talent i l’esforç de l’artista, no com un hobbie sinó com una feina com qualsevol altra. O en tot cas oferir la possibilitat d’exposar o vendre les obres.
–Com explica la passió en l’art?
–De vegades s’identifica la passió de l’artista en els colors estridents, en la gestualitat i monumentalitat de l’obra, i és cert, però he de dir que la passió també és troba en els detalls i els matisos, en la feina ben feta. És un terme molt personal, no s’hauria d’utilitzar a la lleugera.
–Quin consell donaria a un jove que, com vostè, es vulgui dedicar a l’art?
–És important deixar de banda les convencions socials i escollir bé en què vols invertir el teu temps perquè al final aquesta insatisfacció acaba sortint amb els anys. S’han d’escoltar diferents opinions per avançar, però al final has de ser el teu propi jutge.