Urgellenca però nascuda a Barcelona l’estiu del 1969. Filla d’immigrants, és la petita de quatre germans. Vinculada a Ràdio Seu des del 1989 on, com que és un mitjà petit, fa una mica de tot: parlar per antena, entrevistes, muntatges sonors, programes especials...

 

–Caminar, gaudir de la natura, parlar amb la gent, i compartir estones i xerrades amb les amigues.

 

–L’oferta d’activitats lúdiques que ofereix.

 

–Potser les cues que es formen a vegades, en ocasions puntuals.

 

–Informar de tot el que passa a la Seu, estar en contacte amb la gent, intercanviar impressions, seguir d’aprop els molts actes que s’organitzen, i quan passi el temps dir, hi vaig ser.

 

–Penso que ja estava predestinada a formar part de Ràdio Seu. L’hivern del 1988 treballava de planxadora, vaig escoltar que buscaven noves veus, vaig trucar per informar-me, van quedar en què em farien una prova, vaig pujar a la ràdio una gelada tarda de gener del 1989, i crec que al febrer ja vaig començar a treballar. Per a mi va ser tot un descobriment, una escola, un món que des del primer moment en va enganxar i apassionar. Una forma de vida.

 

–Cada ràdio té el seu lloc a la societat. No m’imagino la ciutat i la comarca sense Ràdio Seu, és important saber el què passa al món, però també el que passa a casa teva, al teu costat. La Seu ha crescut considerablement i com dic, no m’imagino la Seu sense ràdio. Gràcies als impulsors aquell estiu del 1985.

 

–La immediatesa, rapidesa, proximitat, informar al moment de tot. Tant de bo poguéssim donar més bones notícies que no pas d’altres. i el contacte amb els oients que formen una gran família, evidentment sense oients la ràdio no tindria sentit i hi ha un vincle molt especial amb els seguidors de Ràdio Seu, són amics, més o menys coneguts, formem una pinya, per a mi són una peça clau.

 

–Sentir que fas una bona feina, sentir-te realitzat pel treball que fas, sempre pensant en els seguidors i oients, perquè ens poden seguir pel dial, per internet, i per les xarxes socials.

 

–Entrega absoluta a la feina, els horaris, i el desplaçament, fa molts anys que no només els treballadors, també els col.laboradors que pugen a Ciutat desinteresadament a fer els seus programes, reivindiquem que la ràdio estigui a la Seu.

 

–Sí, i tant! Com la majoria. Estic sensibilitzada pel tema del medi ambient. També trobo important que a les escoles ensenyin a respectar el nostre entorn. L’Alt Urgell és una de les comarques capdavanteres en el reciclatge. La Mancomunitat de l’Urgellet fa bona feina sensibilitzant a la població

 

–Estic desencantada amb la política, com penso ho està d’altra gent, ja no me’ls crec, ni als uns ni als altres.

 

–No. El puc oblidar a casa i quedar-me tan tranquil·la. Alguns van créixer sense mòbil i trobo a faltar aquells moments de ‘t’ha trucat tal’ i quedar-te com si res, ah d’acord!. Si era urgent tornaves la trucada i si no esperaves de nou .

 

–No. Penso que estem de pas, alguns marxen abans i d’altres més tard.

 

–Vull pensar que sí. Ningú torna per explicar-ho, així penso que deuen estar bé.

 

–M’agrada passejar, gaudir del paisatge que m’envolta que no és poca cosa.

 

–Com la majoria, sempre i quan, el govern ens ho permeti. No sé pas si els de la meva generació arribarem a tenir pensió de jubilat.