PUBLICITAT

PATRÍCIA SILVESTRE BALLARINA

PATRÍCIA SILVESTRE: «Amb el ball expresso el que porto dintre meu»

La ballarina Patrícia Silvestre, en una exhibició de ball en línia.
La ballarina Patrícia Silvestre, en una exhibició de ball en línia.
Estudiant de dret per la Universitat de Barcelona, espera tornar l’any vinent per seguir els seus estudis amb un postgrau en Dret Andorrà. Esquia, neda; és amant de l’esport en general, però el seu preferit és el ball. En concret, el ball en línia. / Per MARISA DA COSTA

–És jove però ja ha guanyat diversos premis internacionals. Des quina edat s’hi dedica i d’on va sorgir la seva afició al ball en línia?
–Em dedico al ball des de sempre. Vaig començar a fer ballet i vaig continuar a l’Esbart Sant Romà. Hem dedico al ball en línia (o com es coneix internacionalment, Line Dance) des de fa uns sis anys. Va començar tot gràcies a la meva mare, feia classes a Encamp i un dia em va convèncer per acompanyar-la. Aquella mateixa setmana em va inscriure a una competició, on vaig descobrir un món emocionant que em podia aportar moltes experiències i conèixer gent d’arreu.

–En què consisteix el ball en línia?
–El podríem assimilar al ball de saló, però ballat individualment (això es fantàstic perquè és difícil trobar una parella). Es ballen tot tipus d’estils: tant llatí (cha cha), com un vals, un fanky o un rock. Poder ballar tants estils és fantàstic: et permet conèixer en profunditat tot tipus de música, no només comercial, que és la única que coneixem avui dia.

–Creu que se li dóna prou visibilitat, a Andorra?
–Joventut i Esport ens ajuda molt, així com el Comú d’Ordino deixant-nos sales. Però si realment vols ser bo has d’invertir molt de temps i entrenar amb els millors professors; malauradament es troben fora. Tot i l’ajuda del Govern, es cert que no és una modalitat que es promocioni molt al país. És una pena... Crec sincerament que si es promocionés, la gent s’apuntaria. És una activitat que enganxa i ajuda a relaxar-se.

–Quina modalitat prefereix?
–Aquesta és una pregunta difícil [riu]. M’agraden moltíssim tots els estils, tots m’aporten alguna cosa diferent i em fan sentir tot tipus de sensacions i sentiments. Si m’hagués de decantar per algun, el Vals; requereix molta tècnica i treu el millor de mi. Però com ja dic es difícil decidir-me, gaudeixo moltíssim amb tots.

–Què li aporta la pràctica d’aquest esport?
–Sóc molt nerviosa així que el millor per a mi és que em relaxa moltíssim i em fa desconnectar del dia a dia. També em permet expressar d’alguna manera el que porto dintre meu. I, com ja he dit, adoro viatjar, conèixer persones i cultures.

–Què suposa per a vostè compartir aquesta afició amb els seu germà?
–Definitivament és el millor del món. De fet, la competició en què més he gaudit va ser a Mallorca. Vaig tenir la sort de compartir la pista amb el meu germà i no havia ballat tant feliç en la meva vida. Ens donàvem suport i no sens podia veure més compenetrats. Tot i això, he de dir que tota la meva família ens acompanya al meu germà i a mi als viatges, aquest suport incondicional és molt important.

–Ha viatjat molt per competir. Destacaria alguna anècdota?
–Podria escriure tot un llibre d’anècdotes. Cada viatge és un show i ens barallem per veure qui la diu més grossa. Si hagués d’elegir un destí, seria la República Checa, el lloc és magnífic i la competició molt familiar. Aquest darrer novembre vam tenir l’oportunitat de tornarhi i s’ha convertit en una competició fixa per cada any.

–Quina és la propera parada i la seva meta dins del món del ball?
–Aquest any em van pujar de categoria. Ara sóc Adult Intermediate i tot i que és molt més complicat i les meves companyes són realment bones, no em puc queixar del meus resultats (segona al campionat d’Àustria i segona al campionat de la República Checa). La meva meta seria ser Megastar. Tot i que requereix molt treball, no em rendeixo i espero poder arribar-hi.

–Un referent artístic?
–Al món del ball és complicat definir-ne un perquè hi ha gent amb diferents estils però bona. Però actualment per a mi els millors són la Fiona Murray (Irlanda) i Roy Hadisubroto (Holanda). De fet, van venir a Andorra tot un cap de setmana per donar-nos classes abans del mundial. Són professors molt bons i uns ballarins fantàstics.

–Un consell per algú encara més jove?
–Que entreni i millori la tècnica, però el més important és que gaudeixi molt.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT