Vanessa Silva (Barcelona, 1979) sempre ha treballat amb la infància, «el que més m’apassiona», confessa, amb tasques com educadora infantil, monitora de colònies, ajudant a les escoles i, gràcies a una feina a una Escola Bressol del país, va començar a fer de contacontes per a la canalla. El bibliotecari d’Encamp, Alfons Codina, la va veure i li va proposar de fer de contacontes a la Biblioteca Comunal d’Encamp, i també la directora de la Biblioteca del Pas de la Casa, Francesca Geli. Ara ja ha rebut ofertes per interpretar contes per a adults. / Per ESTHER JOVER MARTIN

–Recorda el primer conte que va explicar als infants?
–Sí, el conte del Patufet, i recordo un home gran, que havia vingut amb el seu nét, que em va dir que era el millor conte que havia escoltat mai!

–Narra contes populars o se’ls inventa?
–Depèn, i com que són per a diverses edats els adapto i hi afegeixo teatre, disfresses, material per a que el públic em pugui ajudar, música... Intento que els nens participin molt, i també els pares, que acaben fent el mateix que els seus fills. Fa poc he explicat el conte al restaurant La Dama del Llac, al llac d’Engolasters, sobre l’arribada del Pare Noel, i quan veus la mirada de la canalla, i també la dels adults,  que s’arriben a creure tot el que els estàs explicant encara que no sigui veritat.

–Ens fa cinc cèntims del conte?
–Explica com arriba el Pare Noel a Andorra per portar tots els regals als infants. El Pare Noel ve uns dies abans, a La Dama del Llac, per recollir les cartes i acompanyat dels elfs i les fades. El relat comença amb els ajudants del Pare Noel que van a buscar els nens a l’aparcament i els acompanya pel bosc, vorejant el llac, després berenen al restaurant i, de sobte, se sent un soroll, que és Sant Nicolau que arriba amb trineu. El Pare Noel rep els nens i recull les cartes. Al llac reproduïm la història,  i els infants m’ajuden a acabar-la d’explicar.

–Vostè s’ha format en teatre o art dramàtic o és autodidacta?
–He assistit en alguna xerrada sobre com explicar un conte, però, de fet, em surt de mi, d’haver treballat amb canalla tota la vida. Ho porto a dins! I no em fa vergonya, en absolut. I quan me’ls he d’inventar sóc molt espontània i improviso bastant. El primer conte que vaig explicar a la Biblioteca d’Encamp ni me’l vaig preparar! Me’l sabia de memòria i estava molt segura. A més, portava música i disfresses, i va anar molt bé.

–Fa sovint de contacontes?
–Tant al Pas de la Casa com a Encamp potser he anat enguany a fer quatre sessions de contacontes. Arran del conte a La Dama del Llac, una professora del Col·legi Janer m’ha proposat d’anar al centre a explicar contes. La gent es queda molt contenta i em reconeixen per la veu! Aquest estiu estava a la piscina i una dona em va reconèixer per la veu com la que va explicar El Patufet, i un dia a l’hospital una doctora també em va reconèixer. No hi ha millor recompensa!

–És important explicar contes a la canalla?
–Importantíssim! Els aportes imaginació, il·lusió, i si poden participar i els fas protagonistes se senten importants. L’últim conte al Pas de la Casa era inventat i jo em vaig disfressar de la iaia Agustina, l’àvia de la Vane –o sigui, de mi–, que perdia la memòria i barrejava les històries d’Els tres porquets, La Caputxeta vermella i Rínxols d’or, i els nens em corregien i m’ajudaven a ordenar i a explicar els contes correctament. Al final jo escoltava els relats!

–Molts nens demanen contes abans d’anar a dormir.
–Jo tinc dos fills, l’Arlo i l’Erin, de 6 i 4 anys, i cada nit abans d’anar a dormir els explico un conte, molts inventats, i el gran ja els comença a llegir. És un moment especial, i estar aquests minuts amb el pare i la mare ho hauríem de fer tots. Als nens els és igual si tens més o menys gràcia! S’ha de fomentar la lectura.