Assegura haver viscut la nit de l’estrena de la setena entrega de la saga d’Star Wars amb una emoció que recordarà tota la vida. Ell i altres membres de l’Associació de Frikis d’Andorra es van trobar davant de la Illa Carlemany per disfressar-se dels seus personatges preferits i per esperar plegats l’estrena d’El despertar de la força. L’excitació del moment, el cansament per la jornada, els nervis acumulats i el fet de viure la nova pel·lícula en la millor companyia va evitar poder-la gaudir i desgranar com cal. «Em cal tornar-la a veure», assegura. / Per IVÁN ÁLVAREZ

–Una nit inoblidable per a vostè.
–Per a mi i per a tots. Massa emocions juntes. Portàvem tot el mes preparant-ho tot, les disfresses, les activitats i estar allà i veure que tot sortia bé va ser molt gratificant. Teníem por de la resposta de la gent i va ser genial. Li va ficar moltes ganes i tothom va venir amb els braços oberts (sic) i disposats passar-s’ho bé. Es van fer moltes fotos i va ser una passada. Si s’hagués fet el mateix per la pitjor pel·lícula del món, encara així estaria content d’haver-ho fet. Ja veus, no tinc cap criteri.

–Com va sortir després de la projecció?
–Cansadíssim, fet pols. El dia abans no vaig poder dormir dels nervis, tot el dia allà des de les vuit, imagina’t. Surts amb la sensació de necessitar tornar a veure la pel·lícula, d’haver d’anar un altre cop al cine per, aquest cop sí, fixar-te en tot i gaudir de la pel·lícula d’una altra manera i amb més serenor. L’esdeveniment era tan gran que no podia estar del tot atent al que passava a la pantalla.

–Tot i això, la setena entrega va respondre a les seves expectatives?
–Em va agradar molt, però amb Star Wars sempre em quedo amb ganes de més. Vaig sortir d’allà pensant que ara m’havia d’esperar dos anys més per veure la continuació. Et quedes buit, com quan estimes molt a una persona i la veus cada dues setmanes. Amb moltes ganes de veure la continuació i poder muntar alguna cosa més.

–Què té pensat?
–L’any que ve fan un spin off de Han Solo i ja hem parlat de tornar a muntar quelcom semblant i afegir més coses. A veure si ara podem fer alguna coseta més, aprofitar les nostres disfresses i el boom d’Star Wars i seguir gaudint.

–President de l’Associació de Frikis.
–Sí, des del principi que es va constituir, ja fa dos anys. Som cinc membres principals, més actius, i després comptem amb més de 900 amics al Facebook que també formen part del nostre món.

–Quines activitats fan?
–Organitzem esdeveniments socioculturals. Ens reunim per jugar a videojocs, també és el que més atrau a la gent i el més simple, fem SoM Combat, un torneig medieval amb espases de gomaescuma que porta cadascú. És molt divertit. També juguem a rol i fem altres activitats.

–I amb quina freqüència es mobilitzen?
–Depèn. Varia molt, la veritat, perquè podem fer moltes coses durant una setmana, com després estar un mes més tranquils. El que si fem sovint és sortejar regals –pòsters, samarretes i altres– entre els amics de Facebook, una vegada cada dues setmanes. No hi ha cap requisit per ser part del grup; ser d’Andorra i voler unir-se a nosaltres. Cap més. Tenim membres per a tots els gustos: friki d’Star Wars, del Senyor dels Anells, dels videojocs, de la mitologia nòrdica i de tota la cultura. Friki és una paraula molt global.

 –I, de vegades, mal entesa.
–Potser sí. Sempre s’ha tingut la sensació que la paraula ‘friki’ tenia un sentit pejoratiu, despectiu, i no hi estic d’acord. Ara, cada cop, es té més la sensació que ser friki és quelcom cool, molt normal. Fa quatre anys tu deies a algú que eres friki i et miraven, fins i tot, malament. Ara ho dius i la gent pensa ‘wow, mola!’. El concepte ha canviat molt i, ara mateix, ser friki és estar a la moda.