Després de 365 dies treballant de valent juntament amb els seus patges i elfs al Pol Nord, aquesta nit tornarà a vestir els seus pantalons i jaqueta vermella amb punys blancs per visitar les llars d’arreu del món. Barba blanca pentinada i amb el trineu ben carregat, tan bon punt caigui la nit lligarà en Rudolf i els altres vuit rens per portar, quan ja siguin tots al llit dormint, els regals als nens. 423 anys després segueix igual de gras, així que si no hi cap per la xemeneia, entrarà per la porta, per la finestra o per on càpiga!

 

–És clar! Des de que començo a rebre  les cartes, ens posem tots en marxa! Els elfs, la Senyora Claus i jo ens posem a treballar en la llista per intentar que els nens tinguin tot el què demanen.

 

–Ui! Molts, molts! Però aquest any ja he avisat a alguns nens que molts d’ells rebran la meitat del que demanen. N’hi ha molts que no tenen res, així que als qui demanen sis coses els en portarem tres o quatre per tal que tots tinguin regal. I estic segur que tots els nens ho entendran. 

 

–Els nens sempre diuen la veritat. N’hi ha algun que m’ha confessat que no ha estat gaire bo, però com que m’ha dit la veritat, el posaré a la llista dels qui s’han comportat. I els que em diuen que s’han portat regular... Hauran de millorar fins el proper any!

 

–Hum... Algun em mira com dient que no està molt d’acord. Però no cal que m’ho diguin! Jo, mirant els ulls dels nens, ja sé quan diuen la veritat o no. I aquest any molts nens m’han entregat el xumet a canvi dels regals, així que estic molt content amb tots, però sobretot amb els petits. 

 

–Aquesta nit tots els nens d’Andorra se n’han d’anar a dormir d’hora. Perquè en Rudolf, el ren amb el nas de color vermell, quan passem pel davant d’una casa on hi ha mainada desperta se li encén i aleshores no puc parar.

 

–I tant! A més els rens són uns golafres... Així que si ens deixen unes galetetes pels rens i un gotet de llet per a mi, passem la nit bé i complim amb tots.

 

–Amb tots! Els que no reben tot el que havien demanat és perquè, o bé no s’havien portat com mana, o bé havien demanat moltes coses i alguns dels regals els he guardat per altres nens. 

 

–Ells ja saben el que han de fer. Han de ser bons amb els pares i a l’escola, també amb els seus amics i amb tota la gent. 
 

–Doncs malament! També tinc carbó i, a més, els nens han de pensar que, després de mi, passen els Reis Mags d’Orient. Si hi ha nens que s’han portat malament amb el Pare Noël, en Melcior, Gaspar i Baltasar també ho sabran...

 

–I tant! Tinc 423 anys, ja hi tinc pràctica, l’any que ve seré capicua!

 

–Ja ho pots dir... A més, aquest any no ha nevat i als rens els hi costa una mica més arrossegar el trineu que em porta, però igualment arribarem!

Marisa da Costa