L’Esbart Dansaire d’Andorra la Vella porta en peu des del 1981 i, des d’aleshores, s’ha centrat en divulgar la cultura i la tradició a través de la dansa.  La seva presidenta, Sílvia Pastor, destaca la gran germanor que hi ha entre els seus membres i les activitats conjuntes que duen a terme durant les festivitats o diades més representatives del Principat. / Per ESTEFANIA GRACIA

–Com sorgeix l’Esbart Dansaire?
–Es va fundar fa molt de temps, al 1981. El fundador va ser en Rafael Miranda amb la voluntat de fer un grup de dansa tradicional. Era una activitat gratuïta i, a poc a poc, fent reunions i informant les famílies es va començar a assajar en un hotel, en una sala amb un piano.

–Quan va ser la primera actuació?
–Quan es va inaugurar la plaça del Poble, durant la tardor del 1982. I a partir d’aquí, va ser tot un històric, un rodat de diferents directors i integrants que han anat passant. Per exemple, amb la Laura Sales es va fer molta recuperació de danses tradicionals. Després va prendre el relleu la Maria Àngels Velando, però per motius personals ho va haver de deixar i l’Esbart va estar uns anys inactiu, i ara farà justament deu anys que es va reprendre l’activitat.
Abans, l’Esbart depenia del comú i ens dèiem l’Esbart Dansaire del Comú d’Andorra la Vella, però, després de reprendre’l, ens vam constituir com a una associació, i vam deixar de pertànyer al comú, tot i això, sempre tenim la seva col·laboració. I des d’aleshores, la veritat és que l’Esbart està creixent molt i necessita molta gent per treballar-hi.

–Quants membres formen l’Esbart?
–Actualment som en total unes 60 persones. Ens constituïm en diverses seccions a partir dels sis anys: els infantils A i els infantils B, els juvenils i després la part dels adults,  que és el Cos de Dansa, en el qual som uns 28 ballarins.

–Quines activitats desenvolupen?
–Depenent. Per exemple, ara que ve Santa Llúcia, ballarem amb les tres seccions. Abans, per aquesta festivitat només ballaven els grans, però aquest any n’hem inclòs també les altres. O per la fira, els infantils i juvenils hi participa i el Cos de Dansa hi balla. També fem alguna sortida i amb els més petits de vegades fem aplecs. Tots compartim moments, els petits ens agafen de referent i és molt productiu perquè amb les activitats ens relacionem i ens ho passem molt bé.

–Quina és l’essència de l’Esbart?
–Podríem dir que són diverses. Com a entitat, el nostre objectiu principal és divulgar i mantenir la cultura i la tradició a través de la dansa. Nosaltres representem les tradicions a través del ball, però també participem de les mateixes festes. Intentem ser força fidels amb les festes populars i representar-les com a tal. Però també hi ha la part de gaudir i és una manera de conèixer la cultura. Per exemple, pel Carnaval tornem a recuperar El robatori de les olles: tots agafats de les mans fem com una corranda i amb la dansa que ho representa mostrem l’antiga tradició.

–Com es preparen?
–La veritat és que ara mateix ja estem preparant coses pel Carnaval. Constantment estem preparant les activitats, assagem la posada en escena, els passos i escollim les músiques que ajuden a representar. I també hi ha el vestuari, que és molt important per mostrar el folklore i traslladar els espectadors a l’època.

–Com avança l’Esbart Dansaire?
–Estem creixent molt, ara fa deu anys recordo que quan ens vam reunir per decidir reprendre l’Esbart vam plantejar-nos què volíem per aquest. I, sobretot, vam dir que l’important era mantenir la fidelitat, és cert que la dansa va evolucionant però no hem de perdre de vista que l’objectiu és representar les nostres tradicions i apostar pels més joves perquè són ells qui després continuaran. I si ells ho viuen, és essencial que no ho deixin. Nosaltres mostrem la dansa però també els hi transmetrem tot el que hi ha darrere.