Va néixer a Lleida, però es considera de la Seu d’Urgell on porta 35 anys. Mestre de primària i, des de fa 18 anys és el director de l’escola Mn. Albert Vives. A més, és el regidor d’Esports, Noves tecnologies i OAC (Oficina d’Atenció al Ciutadà) de l’ajuntament de la capital alturgellenca.

 

–Viatjar. Sens dubte viatjar és la meva principal afició. Amb la meva parella fem viatges sempre que podem. Últimament enfocats a jugar a golf i també fer gastronomia. M’agraden els viatges actius: jugar a golf, esquiar, bicicleta.

 

–Moltes coses, és un país molt atractiu i que potser els que el tenim al costat no el valorem prou. A mi Andorra m’encanta a l’hivern, sobretot si està nevat. Es poden practicar esports de tota mena, lleure, compres,... Penso que és un gran destí turístic i, a més, és un país que respira seguretat i tranquil·litat, malgrat certs dies que hi ha molta gent.

 

–Destacaria certes obres, una mica faraòniques, que no acabo d’entendre i que no sé si faciliten el problema del trànsit de vehicles. Alguna rotonda o pont.

 

–Quin és el seu racó preferit del país?

–A l’hivern, l’estació d’esquí d’Ordino-Arcalís. És un verdader paradís de neu. A l’estiu, els llacs. Andorra té grans racons.

 

–Sí. A casa ho reciclem tot i bé. Fora de casa, de vegades, costa.

 

–Sí. En la societat actual cal pagar impostos per després poder tenir un estat del benestar. Ara bé, també penso que l’IRPF grava molt a les classes mitjanes i afavoreix a les classes molt altes.

 

–Quan era més jove sempre pensava en marxar a l’estranger a treballar per conèixer nous països, cultures,... però el meu gran problema ha estat l’anglès. Això sempre m’acabava frenant i al final no ho he fet.

 

–Com tot el model sanitari és molt millorable, penso que caldria invertir molt més en sanitat i en educació. El mon sanitari de vegades és massa complicat i fa que el pacient senti certa frustració.

 

–Més que a Espanya sí. Andorra és un país que dóna gust comprar i en molts productes hi ha una gran diferència amb Espanya.

 

–Molt. Sóc regidor de l’Ajuntament de La Seu (ja ho havia estat abans vuit anys) i en aquests moments vivim moments històrics. A Catalunya tenim iniciat un procés que ens pot portar a millorar molt com a país i a tenir una millor qualitat de vida com a ciutadans. A la Seu també estem en un moment important perquè ens hem de convertir en una ciutat de referència al Pirineu. Les fires (com la del formatge), els congressos, els esports i activitats en la natura, el comerç de proximitat,... tot això amb el reforç que suposa tenir Andorra al costat, han de fer de la Seu una veritable capital del Pirineu.

 

–M’he acostumat a portar-lo sempre a sobre i no sé viure sense ell. Penso que és un gran mitjà de comunicació, ràpid i molt útil.

 

–M’agraden tots els esportius i de tant en tant veure alguna sèrie o pel·lícula. L’ideal és un partit del Barça.

 

–Sí, de vegades hi penso i em fa por. No per la mort en si, sinó pel fet de que la mort suposa deixar de tenir vida, que és el millor que tot ésser humà té. Ni diners, ni propietats, ni cap cosa material té importància (encara que cal un mínim per satisfer les necessitats), el més important és poder llevar-se cada dia amb salut i gaudir de l’amor i l’amistat dels que t’envolten.

 

–No.

 

–Actualment estic molt enganxat amb el golf. El trobo apassionant, encara que molt difícil, i el practico sempre que puc amb la meva parella. També jugo bastant a pàdel i vaig al gimnàs. L’esquí m’agrada molt, però sóc poruc i cada vegada em costa més. La bicicleta ja la tinc molt oblidada, malgrat m’encantava.

 

–Ja m’agradaria estalviar!!! La veritat és que em costa molt perquè sóc una persona que li agrada viure la vida molt al dia i gaudir de tots i cadascun dels moments. Penso poc en demà i encara que amb seny, el meu objectiu és poder gaudir de les meves aficions amb la meva parella, els meus fills i els amics.