Tothom va atabalat i s’adhereix a tota mena de coses estranyes –i poc econòmiques– o fins i tot perjudicials per a la salut, quan la relaxació passa per mantenir la ment ocupada i, de pas, fer alguna cosa de profit. En Manel Arroyo s’aplica el conte: cul inquiet de mena i curiós innat, no és capaç de perdre el temps. I una de les disciplines a les que s’ha aficionat és el papercraft, que ell mateix dóna en definir com a «puzzle tridimensional» a la que aquesta tarda, a les 18 hores a la Biblioteca Comunal d’Encamp, els convida a endinsar-se tot fent el seu propi mitjó per penjar a l’arbre de nadal o bé, per als més agosarats, una cabra de yute. Tot plegat acompanyat d’història.

 

–Del Taj Mahal, per la quantitat de peces que el composen. Té moltes peces miniaturitzades, les unes van a dins de les altres. Tu et pots preguntar: on és el sentit? Per què muntes tantes peces que van dins d’altres peces? Doncs té explicació perquè el model necessita estabilitat i, d’aquesta manera se li dóna la rigidesa que necessita.

 

–Doncs paper normal, dinA4. Després depèn de la persona i del resultat i efecte que se li vulgui donar. També pot fer-se servir paper de color perquè l’acabat sigui diferent, clar, però és més propi de l’origami. Per al papercraft se sol fer servir paper imprès.

 

–Quina diferència hi ha, entre el papercraft i l’origami?

–El papercraft consisteix en la creació de figures de paper tridimensionals. El mateix nom ho diu: ‘papercraft’ vol dir model de paper, traduït. A banda, amb el papercraft has de retallar peces, encolar-les, mentre que a l’origami les tisores ni pegament, estan prohibits; origami és igual a plegar i plegar. Són disciplines diferents però tan l’una com l’altra són molt agraïdes.
 

–Sí: origami, papercraft i, tot i que ara menys, també globoflèxia.

 

–Expliqui al lector què és el papercraft.

–El papercraft vindria a ser una mena de trencaclosques tridimensional.  Cada pàgina –depenent de la dificultat de la figura es composa de diversos fulls– conté una o diverses peces petites, les retalles, les muntes tot fent un plegat tridimensional i, unint-les les unes amb les altres, es va creant el que vols fer.

 

–Quan fem els tallers amb la canalla sempre els faig la mateixa recomanació: seguir el vostre instint perquè clar, el mateix paper, en plegar-se, ja t’està indicant quina és la peça i quin el seu lloc dins la figura, és com un puzzle. Clar, hi ha instruccions a moltes peces, però el bonic és descobrir-les: anar muntant i veure on encaixen les unes amb les altres. El papercraft potencia l’haver de mantenir la concentració i estar tranquil, pel que acaba amb l’ansietat i els nervis.

 

–És un gran hobby; pots plegar papers o prendre ansiolítics. La gent combat l’estrés com pot. Una vida sense hobbies és molt trista. Tots, com a adults i com a nens, hem de buscar la nostra forma de relaxar-nos i la nostra forma d’oci. No tot és treballr. Ens hem d’expandir i la creativitat és una gran manera d’aconseguir-ho.
 

–Em sembla que no, m’agrada regalar-les. Si no a casa tindria centenars de figures, necessitaria noves estanteries o fins i tot una casa nova!

 

–Depèn de la dificultat. Per exemple, per fer el Taj Mahal [que es veu a la imatge] vaig trigar més de seixanta hores. S’han de muntar moltes peces diminutes, les unes van dins de les altres...

 

–M’agrada crear música, el ioga, l’acroioga. Toco Kirtan, és a dir, música de mantres, shactioga, shactidance... Diferents disciplines i altres aficions. Se n’ha de tenir moltes!