Nascut a la capital, Àlex Bagaria s’endinsava a la guitarra en veure que li oferia més oportunitats que l’harmònica, que ja fa uns anys que toca. La guitarra no li va suscitar interès únicament pel seu so; amb les capses que la immensa majoria desaprofitem, ell en fa els instruments amb què després actua davant de l’auditori. Per ara participa de tres grups musicals, però sembla que no s’aturarà aquí: The Laguards, Bluetonics, On The Rocks. / Per MARISA DA COSTA

–D’on sorgeix la seva afició per la música?
–De molt jove, veient la película The Blues Brothers, vaig descobrir una música nova, que no sonava a les emissores típiques que escoltava un adolescent, i que em provocava sensacions noves. Vaig descobrir el blues, i a partir d’aquell moment, buscant per aquí i per allà, vaig acabar posant-me en aquest món.

–I el seu projecte Doc’s Guitarts?
–Va néixer en conèixer les «Cigar Box Guitars» per internet, instruments fets per els propis músics que no tenien recursos a primers de segle passat al sud del EEUU. Vaig començar fent-ne una per mi, i poc a poc vaig anar fent-ne d altres amb noves idees (caixes metàl.liques de galetes, tapes de paella, etc.) fins arribar a tenir una bona col.lecció. El fet de fer-les amb materials reutilitzats és per mantenir l esperit original, en el que la voluntat i el desig de fer música podia molt més que la dependència vers un instrument estandarditzat.

–Participa actualment d’algun projecte musical?
–Actualment tinc la sort de col.laborar en diversos: el trio acústic The Laguards, on toco l’harmònica. El renovat projecte Bluetonics, quintet de format elèctric, és el més excitant, ja que a part de l’harmònica suposa la meva primera experiència com a cantant. El duo Jay&Doc en el qual aportava la guitarra, de moment està pausat per la distància, però sense deixar d’existir. A més, fa poc m’ha sorgit la possibilitat de participar del trio On The Rocks amb la guitarra, i algun altre projecte de duet veu-guitarra que s’està gestant.

–Com veu el món musical a Andorra?
–Actualment trobo un panorama molt il·lusionant, hi ha moltes formacions que s’han especialitzat en un tipus i format de música concret, realitzant treballs de molta qualitat, i això ha enriquit molt les opcions de gaudir de la música en viu segons l’estil que a un li vingui de gust a cada moment. A part dels grups, sembla que les opcions de locals i festivals que aposten per músics locals, com el Jambo o Vivand, contribueixen molt a l’enriquiment global de la música en viu.

–La guitarra sorgida d’una capsa de cigars és només un exemple. Ha emprat altres materials per fabricar-ne. Pot exposar-nos-en exemples i explicar d’on naixen les idees?
–Alguna l’he fet amb caixa de galetes metàl·lica, una amb només una tapa de paella i un pal. Les idees sorgeixen, simplement. Puc trobar idees passant per una ferreteria o trobar-me-les al carrer en coses que algú a llençat.

–A més de la guitarra, quins altres instruments domina?
–El meu instrument principal és l’harmònica. La guitarra encara em domina a mi.

–Quin consell donaria a un jove músic?
–Que no es rendeixi, que sigui constant, i que quan tingui ganes de llençar l’instrument per la finestra, el deixi de costat, es distregui cinc minuts amb alguna altra cosa, i hi torni.

–Quin és el seu somni?
–Poder viure de la música. Bé, amb sobreviure n’hi hauria prou...