JOSEP MANDICÓ CÒNSOL DE CANILLO I CANDIDAT DE DA A LA REELECCIÓ
JOSEP MANDICÓ: «Els comuns no haurien de tenir deutes, ni tampoc diners»
La peculiaritat de Canillo és que només lluiten uns pel comú. Avui el debat de la tele serà una entrevista, en la que Josep Mandicó (DA) insistirà en què l’objectiu és fer campanya com si tinguessin rival. El vot en blanc serà l’enemic. / Per RAFA MORA
–Com s’han portat aquests quatre anys sense oposició? Creu que seria necessària?
–Una de les primeres reflexions que vam fer és que com que no teníem oposició, hem de fer nosaltres la nostra pròpia oposició. La feina dels cònsols o dels presidents de comissió és de ser molt curosa en tot el que fas. El que no podem fer és dir que ara comprarem quatre copes si només necessitem dues. Algú ha de dir, escolta, en necessitem quatre? Aquesta és una feina interna que s’ha de fer des de dins del comú. És una tranquil·litat que saps que ningú no et dirà res, però quan fas un error el fet que tots anem a la mateixa direcció aquest pot ser molt gran. S’ha de vigilar molt.
–Posi’m un exemple de la legislatura que digui, mira, aquí ens vam frenar.
–Per exemple en vehicles necessitàvem comprar uns vehicles i ho vam retardar, i ho vam retardar gairebé dos anys perquè la situació realment no era per comprar-los. I sí eren necessaris, però la situació era complicada i no podíem fer-ho.
–Quin balanç faria dels quatre anys?
–De balanç potser n’hauríem de fer dos. Nosaltres vam entrar en una situació complicada pel fet que es van començar unes inversions en un moment en què es podien assumir perfectament, i la tendència general va ser el canvi podríem dir socioeconòmic que ho va trastocar tot, i això va fer que les inversions que semblaven assumibles es van complicar. Nosaltres ens vam haver d’adaptar a aquesta situació, a aquesta crisi generalitzada que hi havia, i ens vam adaptar. Vam fer un fre important, i això va suposar que tu quan pares la roda, costa parar-la, però una vegada està parada també costa engegar-la, i llavors al 2015 que és un any que podíem haver començat a fer més inversió, la roda li costa també engegar-se. I tenim quatre anys per endavant.
–Aquests quatre anys que vindran seran llavors per agafar velocitat?
–Sí, ja tenim clar que els pressupostos seran molt diferents. Vam començar al 2012 amb una inversió, al 2013 va ser més alta, també va ser més alta al 2014 i al 2015, és a dir que la línia ascendent ja hi era, però ara hem arribat a un punt que el que farem serà estabilitzar-ho però amb una xifra molt elevada que hauria d’anar al tomb dels tres milions d’euros d’inversió. Entenem que per a Canillo està bé, i continuarem amb la reducció de deute, i això farà que quan acabi la legislatura això serà gairebé inexistent o molt baix, i farà de seguida que la capacitat d’inversió es torni a augmentar.
–Canillo és gran en terreny, però és petit en població, quins són els objectius de la candidatura?
–El que no podem fer és com altres comuns, i delegar en altres persones que facin certes feines, com ara mirar la treta de neu, per posar-te un exemple. Nosaltres necessitem gent que disposi de temps i hi pugui dedicar hores. Hi ha gent que per molta voluntat que hi fiqui és normal que necessiti la seva feina, perquè amb el comú no vius perquè no tenim cap conseller a ple temps, la qual cosa entenem que tampoc no és necessari. La idea és buscar un esperit jove, emprenedor i amb gent preparada, i ho barregem amb gent que saben d’on venim i també a on volem anar. Nosaltres ens havíem ficat com a fita a base les Copes del Món d’esquí alpí i ara rebre les Finals és un pas més que ens obliga a demostrar que, de cara al món, a Canillo estem preparats. A vegades no calen grans obres per anar a millor.
–Quines són les línies del programa?
–Desestacionalitzar d’alguna forma hivern-estiu. Tenim un problema a l’estiu, no a Canillo, sinó a nivell general, i volem aportar perquè això canviï una mica. Tenim una parròquia que a nivell de senderisme, de natura, de turisme de muntanya tenim opcions d’oferir coses importants, i aquest és el camí, com fer créixer aquestes pernoctacions a l’estiu. Això sí, els comuns hi ha dues coses que no han de tenir: no haurien de tenir deutes, però tampoc no haurien de tenir diners. El comú no és ningú per anar acumulant diners. Necessitem, això sí, recursos per fer que les inversions a llarg termini no ens costi diners. Quan fas una obra, una cosa és el cost de fer-la, i una altra el manteniment.
–Quines són les necessitats que expliquen en el seu programa?
–Tenim algunes necessitats bàsiques com el tema dels pàrquings amb diversos veïnats, i hem de solucionar-ho, perquè a l’hivern és quan tenim problemes d’aparcament. Això s’ha de mirar amb un estudi global de la parròquia. No és que necessitem un gran lloc, sinó en diversos, i hem de mirar quins són, què ens fa falta i com ho poden dur a terme.
–I això està encarat?
–El que no sabem és com acabarem de gestionar.
–Socialment, què s’ha fet per la parròquia?
–Hem fet un gran esforç i el continuarem fent. A Canillo tenim una gran extensió de terreny i els ramaders cada vegada es fan més grans i als joves se’ls hi complica perquè és una vida dura perquè no és el mateix tenir vaques a Canillo que a Sant Julià o a la Seu, aquí és molt més complicat, i estem mirant quines fórmules podem adaptar. A Canillo no podem passar de la ramaderia.
–Quina serà la posició del comú en la negociació de les transferències i les competències dels comuns?
–Aquí hi ha un primer document treballat en els últims quatre anys i ara l’hem de desenvolupar. Hi ha feina a fer. El 80% que invertim necessitem un tant per cent per mantenir-ho. Ara estem mirant a on tenim el problema greu i entre el Govern, el Consell i el Comú ho hem d’arreglar.
–La idea de DA és que aquestes eleccions tenen un concepte nacional.
–A Canillo defensem la nostra parròquia, però si s’han de defensar temes i hi ha més comuns de DA i el Consell de DA, més fàcil serà.
–Com es fa una campanya electoral sense oposició?
–Explicant el que volem fer. El diàleg és important. Aquí faré una mica de mea culpa, perquè els quatre anys ens ha absorbit la feina del dia a dia i no hem comunicat prou el que volíem comunicar, i això ho volem canviar.
–Li preocupa el vot en blanc?
–Clar que em preocupa, sempre em preocupa. Està clar que amb un vot en tenim prou, però no es tracta d’això. Si hi ha molt vot en blanc és que o no ens han entés o alguna cosa no hem fet bé. També és molt fàcil votar en blanc. En la llista van 12 persones i només que un pensi que un no li va bé, vota en blanc. També quan hi ha una sola candidatura la gent no va tant a votar. Farem el porta a porta igual.
–Entenc que s’hauran posat un objectiu de resultats.
–No. Fem la campanya com si tinguéssim una candidatura davant. L’important és tenir més vots que no vots en blanc. Com a mínim aquesta fita.
–I com es troba Josep Mandicó. Està cansat? Com afronta les eleccions?
–Dir que no estàs cansat és un error, perquè la vida pública desgasta. No m’amago, no tenia intenció de tornar-hi però les demandes eren que continués i una vegada ho agafa vaig a totes i amb il·lusió. Però tenim gent nova que tira endavant i estic sorprès de la il·lusió que tenen, i com que tots tiren, tots treballem amb ganes.
–I el salt nacional, per quan?
–Abans m’has demanat si estava cansat, i ja veurem com estaré d’aquí a quatre anys. M’agrada la política comunal i gaudeixo molt. Ara no entra gens ni mica en els meus plans la política nacional.
–Però li hauran proposat.
–Sí, és clar, segur. Aquí a Andorra fer política és fàcil. I si tens ganes de fer política, pots fer-ho, però penso que si es comença un mandat és per acabar-ho, i no per anar a un altre lloc. Ho critico i la crítica me l’aplicaria a mi si ho fes.
–Com s’han portat aquests quatre anys sense oposició? Creu que seria necessària?
–Una de les primeres reflexions que vam fer és que com que no teníem oposició, hem de fer nosaltres la nostra pròpia oposició. La feina dels cònsols o dels presidents de comissió és de ser molt curosa en tot el que fas. El que no podem fer és dir que ara comprarem quatre copes si només necessitem dues. Algú ha de dir, escolta, en necessitem quatre? Aquesta és una feina interna que s’ha de fer des de dins del comú. És una tranquil·litat que saps que ningú no et dirà res, però quan fas un error el fet que tots anem a la mateixa direcció aquest pot ser molt gran. S’ha de vigilar molt.
–Posi’m un exemple de la legislatura que digui, mira, aquí ens vam frenar.
–Per exemple en vehicles necessitàvem comprar uns vehicles i ho vam retardar, i ho vam retardar gairebé dos anys perquè la situació realment no era per comprar-los. I sí eren necessaris, però la situació era complicada i no podíem fer-ho.
–Quin balanç faria dels quatre anys?
–De balanç potser n’hauríem de fer dos. Nosaltres vam entrar en una situació complicada pel fet que es van començar unes inversions en un moment en què es podien assumir perfectament, i la tendència general va ser el canvi podríem dir socioeconòmic que ho va trastocar tot, i això va fer que les inversions que semblaven assumibles es van complicar. Nosaltres ens vam haver d’adaptar a aquesta situació, a aquesta crisi generalitzada que hi havia, i ens vam adaptar. Vam fer un fre important, i això va suposar que tu quan pares la roda, costa parar-la, però una vegada està parada també costa engegar-la, i llavors al 2015 que és un any que podíem haver començat a fer més inversió, la roda li costa també engegar-se. I tenim quatre anys per endavant.
–Aquests quatre anys que vindran seran llavors per agafar velocitat?
–Sí, ja tenim clar que els pressupostos seran molt diferents. Vam començar al 2012 amb una inversió, al 2013 va ser més alta, també va ser més alta al 2014 i al 2015, és a dir que la línia ascendent ja hi era, però ara hem arribat a un punt que el que farem serà estabilitzar-ho però amb una xifra molt elevada que hauria d’anar al tomb dels tres milions d’euros d’inversió. Entenem que per a Canillo està bé, i continuarem amb la reducció de deute, i això farà que quan acabi la legislatura això serà gairebé inexistent o molt baix, i farà de seguida que la capacitat d’inversió es torni a augmentar.
–Canillo és gran en terreny, però és petit en població, quins són els objectius de la candidatura?
–El que no podem fer és com altres comuns, i delegar en altres persones que facin certes feines, com ara mirar la treta de neu, per posar-te un exemple. Nosaltres necessitem gent que disposi de temps i hi pugui dedicar hores. Hi ha gent que per molta voluntat que hi fiqui és normal que necessiti la seva feina, perquè amb el comú no vius perquè no tenim cap conseller a ple temps, la qual cosa entenem que tampoc no és necessari. La idea és buscar un esperit jove, emprenedor i amb gent preparada, i ho barregem amb gent que saben d’on venim i també a on volem anar. Nosaltres ens havíem ficat com a fita a base les Copes del Món d’esquí alpí i ara rebre les Finals és un pas més que ens obliga a demostrar que, de cara al món, a Canillo estem preparats. A vegades no calen grans obres per anar a millor.
–Quines són les línies del programa?
–Desestacionalitzar d’alguna forma hivern-estiu. Tenim un problema a l’estiu, no a Canillo, sinó a nivell general, i volem aportar perquè això canviï una mica. Tenim una parròquia que a nivell de senderisme, de natura, de turisme de muntanya tenim opcions d’oferir coses importants, i aquest és el camí, com fer créixer aquestes pernoctacions a l’estiu. Això sí, els comuns hi ha dues coses que no han de tenir: no haurien de tenir deutes, però tampoc no haurien de tenir diners. El comú no és ningú per anar acumulant diners. Necessitem, això sí, recursos per fer que les inversions a llarg termini no ens costi diners. Quan fas una obra, una cosa és el cost de fer-la, i una altra el manteniment.
–Quines són les necessitats que expliquen en el seu programa?
–Tenim algunes necessitats bàsiques com el tema dels pàrquings amb diversos veïnats, i hem de solucionar-ho, perquè a l’hivern és quan tenim problemes d’aparcament. Això s’ha de mirar amb un estudi global de la parròquia. No és que necessitem un gran lloc, sinó en diversos, i hem de mirar quins són, què ens fa falta i com ho poden dur a terme.
–I això està encarat?
–El que no sabem és com acabarem de gestionar.
–Socialment, què s’ha fet per la parròquia?
–Hem fet un gran esforç i el continuarem fent. A Canillo tenim una gran extensió de terreny i els ramaders cada vegada es fan més grans i als joves se’ls hi complica perquè és una vida dura perquè no és el mateix tenir vaques a Canillo que a Sant Julià o a la Seu, aquí és molt més complicat, i estem mirant quines fórmules podem adaptar. A Canillo no podem passar de la ramaderia.
–Quina serà la posició del comú en la negociació de les transferències i les competències dels comuns?
–Aquí hi ha un primer document treballat en els últims quatre anys i ara l’hem de desenvolupar. Hi ha feina a fer. El 80% que invertim necessitem un tant per cent per mantenir-ho. Ara estem mirant a on tenim el problema greu i entre el Govern, el Consell i el Comú ho hem d’arreglar.
–La idea de DA és que aquestes eleccions tenen un concepte nacional.
–A Canillo defensem la nostra parròquia, però si s’han de defensar temes i hi ha més comuns de DA i el Consell de DA, més fàcil serà.
–Com es fa una campanya electoral sense oposició?
–Explicant el que volem fer. El diàleg és important. Aquí faré una mica de mea culpa, perquè els quatre anys ens ha absorbit la feina del dia a dia i no hem comunicat prou el que volíem comunicar, i això ho volem canviar.
–Li preocupa el vot en blanc?
–Clar que em preocupa, sempre em preocupa. Està clar que amb un vot en tenim prou, però no es tracta d’això. Si hi ha molt vot en blanc és que o no ens han entés o alguna cosa no hem fet bé. També és molt fàcil votar en blanc. En la llista van 12 persones i només que un pensi que un no li va bé, vota en blanc. També quan hi ha una sola candidatura la gent no va tant a votar. Farem el porta a porta igual.
–Entenc que s’hauran posat un objectiu de resultats.
–No. Fem la campanya com si tinguéssim una candidatura davant. L’important és tenir més vots que no vots en blanc. Com a mínim aquesta fita.
–I com es troba Josep Mandicó. Està cansat? Com afronta les eleccions?
–Dir que no estàs cansat és un error, perquè la vida pública desgasta. No m’amago, no tenia intenció de tornar-hi però les demandes eren que continués i una vegada ho agafa vaig a totes i amb il·lusió. Però tenim gent nova que tira endavant i estic sorprès de la il·lusió que tenen, i com que tots tiren, tots treballem amb ganes.
–I el salt nacional, per quan?
–Abans m’has demanat si estava cansat, i ja veurem com estaré d’aquí a quatre anys. M’agrada la política comunal i gaudeixo molt. Ara no entra gens ni mica en els meus plans la política nacional.
–Però li hauran proposat.
–Sí, és clar, segur. Aquí a Andorra fer política és fàcil. I si tens ganes de fer política, pots fer-ho, però penso que si es comença un mandat és per acabar-ho, i no per anar a un altre lloc. Ho critico i la crítica me l’aplicaria a mi si ho fes.