Va néixer a Alacant i va estudiar filologia. Després de voltar per diferents indrets, a l’any 97 va aprovar les oposicions a Catalunya  i s’hi va establir. És casada amb un urgellenc i té tres fills de 5, 10 i 15 anys. Viu a Oliana des de fa 15 anys. Actualment és la directora del nou institut La Valira de la Seu d’Urgell.

 

–La lectura. Des que era petita llegeixo cada dia una estoneta perquè m’agrada molt. 

 

–D’Andorra m’agrada el seu tarannà de poble que manté la major part de la gent d’aquest país.

 

–Les cues de vehicles que es produeixen durant els caps de setmana.

 

–Qualsevol racó que estigui més aviat amagat, on no hi hagi gaire turisme.

 

–La veritat és que sí. A casa i també a l’institut, ho separem tot als contenidors adients. Tenim una bona feinada!

 

–Sí, si es paga equitativament al nivell de riquesa del contribuent.

 

–M’he plantejat alguna vegada fer de professora visitant els Estats Units, però els lligams familiars m’ho han fet repensar.

 

–I tant, crec que tenim un model de sanitat pública molt bo, però en general no valorem el que tenim a l’abast.

 

–Depèn de quins productes sí que és més barat.
 

–Molt i em sorprèn la gent que diu que no li interessa. Tant des de casa com des dels centres educatius hem de fer que el jovent prengui consciència de la importància de la política.

 

–No en absolut. No estic tan enganxada com ho estan la majoria dels joves avui en dia.
 

–Miro molt poc la televisió, només alguna estona TV3. Si puc miro el Polònia, em fa riure molt.

 

–No hi penso gens, crec que ja ho faré quan em toqui.

 

–Sóc molt escèptica en tots els temes espirituals.

 

–Intento anar a nadar un cop o dos per setmana. També procuro caminar sempre que puc. A més si arribo a un lloc a peu, no agafo el cotxe.

 

–Intenta estalviar?

–Sí que ho intento, sí, però és complicat amb tres criatureS.