Quim Sabaté Trobador
QUIM SABATÉ: «Manca més gent amb més bagatge social i menys polítics»
Sabaté va néixer al barri barceloní de Sant Andreu. Després de cursar estudis musicals de cant i guitarra al Conservatori Municipal de Barcelona, l’any 1992 compon les seves primeres cançons. Dos anys més tard es va instal·lar a Andorra i el 1997 es trasllada a viure al poble de Bescaran. Va començar a cantar a les escoles rurals de l’Alt Urgell, i també de la Cerdanya, i va oferir concerts per al públic en general. Com a trobador, va actuar al carrer a diferents municipis del territori pirinenc. L’any 2004 va crear la Trobada de Cantautors a Bescaran, tot un referent ja de la música d’autor a Catalunya. Entre les seves cançons destaquen El meu poble, Els raiers de Coll de Nargó o Alba. En el seu repertori hi són incloses igualment peces clàssiques de la Nova Cançó.
–Quina és la seva afició preferida?
–Caminar, excursionisme i escoltar música.
–Què li agrada més d’Andorra?
– La muntanya.
–I el què menys?
–El caos urbanístic.
–Quin és el seu racó preferit del
país?
–Ordino i les seves valls.
–Acostuma a reciclar?
–Sí, sempre que puc.
–Està d’acord amb pagar l’IRPF?
– També.
–Algun cop ha pensat en marxar a treballar a l’estranger?
–Ja ho he fet, un parell de cops, a Andorra i a Còrsega (França).
–Li satisfà el model sanitari?
–Sí.
–Comprar a Andorra és barat?
–Sí, si controles els preus.
–L’ interessa la política?
–Cada cop menys, fa falta menys polítics i gent amb bagatge social. En resum, gent que sigui preparada.
–Se sent inquiet sense el mòbil?
–No, intento fer-li el boicot sovint. Malgrat tot, és un mal necessari.
–Quin és el seu programa de TV favorit?
–Programes culturals i documentals.
–Té por a la mort?
–Quan penso en mi, no. En la nostra cultura sembla que és un acte molt trist, en altres cultures, no tant. Un se’n va a un lloc per morir quan li arriba l’hora, i alhora hi ha negoci per a alguns, en aquest aspecte anem endarrerits. De totes maneres, depenent de les circumstàncies, quan ve de cop a una persona propera, t’afecta i colpeja.
–Creu que després hi ha alguna cosa més?
–La vida és un lloc de pas, un caminar i, probablement hi ha altres vides, i depenent del que haguem fet aquí, de l’actitud i de l’aprenentatge anirem a millor o pitjor.
–Practica algun esport?
–Muntanyisme i esquí de muntanya.
–Intenta estalviar?
–Ara estic en situació de sobreviure, que ja és molt.
–Quina és la seva afició preferida?
–Caminar, excursionisme i escoltar música.
–Què li agrada més d’Andorra?
– La muntanya.
–I el què menys?
–El caos urbanístic.
–Quin és el seu racó preferit del
país?
–Ordino i les seves valls.
–Acostuma a reciclar?
–Sí, sempre que puc.
–Està d’acord amb pagar l’IRPF?
– També.
–Algun cop ha pensat en marxar a treballar a l’estranger?
–Ja ho he fet, un parell de cops, a Andorra i a Còrsega (França).
–Li satisfà el model sanitari?
–Sí.
–Comprar a Andorra és barat?
–Sí, si controles els preus.
–L’ interessa la política?
–Cada cop menys, fa falta menys polítics i gent amb bagatge social. En resum, gent que sigui preparada.
–Se sent inquiet sense el mòbil?
–No, intento fer-li el boicot sovint. Malgrat tot, és un mal necessari.
–Quin és el seu programa de TV favorit?
–Programes culturals i documentals.
–Té por a la mort?
–Quan penso en mi, no. En la nostra cultura sembla que és un acte molt trist, en altres cultures, no tant. Un se’n va a un lloc per morir quan li arriba l’hora, i alhora hi ha negoci per a alguns, en aquest aspecte anem endarrerits. De totes maneres, depenent de les circumstàncies, quan ve de cop a una persona propera, t’afecta i colpeja.
–Creu que després hi ha alguna cosa més?
–La vida és un lloc de pas, un caminar i, probablement hi ha altres vides, i depenent del que haguem fet aquí, de l’actitud i de l’aprenentatge anirem a millor o pitjor.
–Practica algun esport?
–Muntanyisme i esquí de muntanya.
–Intenta estalviar?
–Ara estic en situació de sobreviure, que ja és molt.