En només cinc anys l’Esbart de les Valls del Nord ha doblat els seus membres i no sembla que això hagi de variar. Sandra Tudó, directora artística del cos dansaire, ha vetllat el darrer lustre per mantenir les tradicions més aferrades al país, tot assolint l’equilibri entre el costum i la contemporaneïtat. / Per MARISA DA COSTA

–Gairebé un lustre amb l’Esbart de les Valls del Nord.
– Sí, al gener ja farà cinc anys que ens vam proposar engegar aquest nou projecte mancomunat entre la Massana i Ordino i, per celebrar-ho, estem muntant tot un espectacle molt xulo!

–En què consistirà la celebració?
–És una sorpresa, però puc avançar que es composarà per tot un plegat d’elements característics de les Valls del Nord, trets originaris d’Ordino. No puc anticipar gaire més...

–Quants membres són?
–Actualment en som uns 120.

–Han doblat la xifra respecte de l’inici.
–Així és, hem obert molts nous grups. Des dels que comencen a trastejar i saltar amb quatre anyets fins als 60, els veterans.

–I pel que fa als joves?
–Ens costa que es quedin perquè han de compaginar els estudis universitaris amb l’esbart, i és complicat. Però ens anem mantenint.

–És important mantenir-los per perpetrar les tradicions.
–Tot i que és cert que és imprescindible donar continuïtat a les tradicions, hem anat aportant elements nous perquè el jovent, que té moltes alternatives d’oci, s’hi senti identificat. Mantenim el contrapàs d’Ordino, la Farandola i tots els balls més característics, però ficant pinzellades diferents.

–Quines són aquestes pinzellades?
–Coreografiem música folk i incloem balls d’altres cultures que agraden molt, com són els cèltics. A més, fiquem punts que es barregen entre el contemporani amb l’esbart i busquem l’equilibri just.

–Com es gestiona tot allò que implica un esbart –maquillatge, vestuari, coordinació...– amb més d’un centenar de persones implicades?
–Vinc de la branca científica, cosa que em fa ser molt meticulosa. Tinc les caselles molt clares però cal tenir sobretot en compte el treball en equip i la coordinació, que faciliten molt la feina. Organitzant i delegant, confiant en els altres i tenint l’objectiu clar el camí es fa més senzill. Sempre m’han dit que gestionar és un dels punts forts, però he de dir que l’esbart li dec molt a la Pilar Capdevila: vem començar juntes codirigint però treballem molt a la una.

–A més d’inspirar-se en altres cultures, tenen previstes sortides a l’exterior?
–La primera sortida que vam fer va ser a Port Bou i, més tard, a l’Escala i la participació al festival internacional de Budapest. Ara estem lluitant per anar a Praga, el proper estiu.

–Intenten incloure música en directe?
–És difícil, perquè té un cost elevat. Per contra, en el marc del cinquè aniversari hem volgut crear tres músiques pròpies, que seran composades per un dels nostres dansaires que, a més, és músic.

–Qui és, aquest compositor?
–El meu nebot, Guillem Tudó. Com a més de ser saxofonista domina el món de l’esbart, té el perfil perfecte per composar aquestes peces pròpies, que a més són molt diferents.

–Parla de l’Esbart amb molt d’afecte. Suposo que el balanç d’aquests cinc anys...
–Molt positiu. La gent contribueix: els dansaires, vestuari... Tota la gent que permet tirar endavant els festivals ho fa de forma altruista. Això fa que una vegi el cos com un part seva més, perquè hi ha molta unió. És cert que no tothom et segueix sempre ni tothom pensa el mateix, però tot s’ha fet des de la vessant de la bona intenció.

–I les perspectives?
–Tant jo com la meva companya, la Pilar Capdevila, estem enfocades a la celebració d’un cinquè aniversari que, com he esmentat, estarà ple de sorpreses; des dels petits fins els grans.