El Centre d’Aprenentatge La Macarulla, a La Massana, va fer recentment una aportació de 300 euros a l’ONG Aigua de Coco. La recaptació ha estat destinada al projecte que l’ONG va engegar per escolaritzar nens i nenes a Cambodja i Madagascar. Una acció solidària que té com a cap visible a la responsable del centre, la Cristina, una laurediana de 42 anys i una autèntica malalta –en el millor sentit de la paraula– de la seva feina. Va treballar durant 14 anys a una acadèmia a Sant Julià i ja fa vuit anys que va obrir La Macarulla a La Massana. Sap que la docència no és gens fàcil i que comporta molta dedicació, però assegura que és «molt agraïda».

 

–Conec al president d’Aigua de Coco [Jonathan Pisonero] des de fa molts anys. Un dia, parlant sobre la ONG, em va comentar que a Madagascar amb 10 euros es pot escolaritzar a un nen o nena durant  un any. Això significa que durant tot un curs el nen o nena va a l’escola, en comptes de passar-se el dia al carrer, se li proporciona material escolar i sortides pedagògiques i, molt important, pot dinar al menjador de l’escola. Aquest projecte de la ONG em sembla molt interessant.

 

–Vaig pensar que seria maco que els alumnes de La Macarulla, petits i grans, ajudessin en aquest projecte. La idea és que els alumnes aportessin un màxim de 10 euros durant tot el curs per que, a cada nen o nena de Madagascar, se li doni la oportunitat de poder estudiar. Això sí, els diners havien de ser seus, de les seves guardioles i no val demanar els diners als pares. És una acció totalment voluntària. Si volen donar 10 euros, que és el màxim, o 5 o 1, doncs fantàstic; i si no hi volen participar, doncs no passa res. Els diners es posen a una guardiola que hi ha a l’acadèmia i a final de curs la obrim i fem la donació a Aigua de Coco. El curs passat alguns pares també van voler col.laborar i l’acadèmia també fa una aportació.

 

–El curs passat vam reunir 300 euros. Això vol dir que es van poder escolaritzar una trentena de nens i nenes. Aquest curs els alumnes ja han començat a omplir la guardiola, amb moltes ganes, per cert; però fins a final de curs no sabrem de quants diners disposem per col.laborar amb Aigua de Coco. És maco que els alumnes sigui solidaris i puguin ajudar a altres nens amb menys possibilitats.

 

–Doncs, de moment, no se’ns ha acudit fer res més, però si sorgeixen accions similars factibles les tirarem endavant, evidentment. 

 

–Caminar per la muntanya amb els meus gossos.

 

–La sensació de poble, tot i ser un país. Això de saludar i xerrar amb la gent pel carrer m’agrada. I l’entorn, per descomptat, que és preciós. 

 

–Sovint sento dir a la gent «de casa a la feina i de la feina a casa». Crec que els horaris laborals a Andorra no casen bé amb la vida familiar i el temps d’oci. En general, no som gaire de sortir i esbargir-nos, potser alguns els caps de setmana, però és que és difícil fer-ho amb els horaris que tenim. 

 

–Estic d’acord que tothom pagui impostos en un tant per cent just. El que estaria bé és que als ciutadans se’ns donés a conèixer el destí final d’aquests diners.

 

–La veritat és que fa anys que estic desil·lusionada amb els polítics.

 

–Intentar, ho intento. Ara, aconseguir-ho és missió casi impossible.