La seva amistat va sorgir d’una de les seves incomptables accions de voluntariat en què participen a Andorra. Mostra n’és la col·lecció de més de 70 samarretes de voluntariats que entre ambdós sumen als seus armaris. Cal destacar que no en tots els esdeveniments s’ofereixen samarretes, cosa que faria que la xifra fos molt més considerable. La Nathalie i el Josep no només participen com a voluntaris sempre que els és possible sinó que, a més, també participen amb el Servei de Política Lingüística tot intercanviant el coneixement en matèria de llengües. / Per MARISA DA COSTA

–A quins esdeveniments o causes solidàries pertanyen les samarretes que col·leccionen?
–Josep (J): A tot. Des de BTT fins el Cirque du soleil, la Purito, Vuela a España....
–Nathalie(N): Cirque du Soleil, Tour de França, Futsal bàsquet... Hem fet de tot!

–Han participat de molts esdeveniments esportius, però també en actes de caire més solidari, com amb l’Assandca.
–N: També. Creiem que és important ajudar a les persones, mantenir-les informades sobre possibilitats pel que fa a ajuts, als metges implicats, donem suport als malalts i els seus familiars... Entre altres coses.
–J: Col·laborem molt amb Creu Roja, som voluntaris per tot; allà on ens necessitem, allà som.

–Què els aporta fer voluntariats?
–J: La satisfacció fel deure ben fet.
–N: : Ajudar però, a més, també ens ho passem molt bé.

–La gent a què ajuden. Quines sensacions els fan arribar?
–J: Una de les coses que tenim és que, per exemple, hem animat a molts corredors abatuts a no deixar la cursa, a seguir endavant. Assessorem física i psíquicament i, quan arriben a la meta, són les persones més agraïdes del món.
–N: La gent ens agraeix molt que, quan cauen o tenen algun problema, hi siguem per ajudar-los i donar-los forces. És un plaer perquè són molt agraïts i ens anem veient esdeveniment rere esdeveniment. Gaudim molt.

–Així que no només ajuden als demés, els ajuden a nivell personal.
–N: I tant... En fer voluntariat un s’oblida de tot. Esmeres les energies en ajudar els demès i els problemes propis s’esvaeixen. Animo a amics que no es troben bé a participar i, com a mínim durant un parell d’hores es distrauen i a més fa un bé per a la comunitat.

–Com animarien la gent a fer-se voluntària?
–J: La gent ha de venir disposada a gaudir i viure-ho, però ha de venir conscienciada perquè la tasca és complicada.
–N: Però és necessari, cal que la gent s’ofereixi voluntària. A les curses, per exemple, hi ha cossos de seguretat i treballadors de l’administració, però no poden cobrir tots els racons, pel que cal gent. Animo als qui tinguin temps lliure i ganes de gaudir a venir, que s’inscriguin i que, com a mínim, ho provin una vegada.

–Creuen que Andorra és solidària?
–J: Cal més col·laboració en molts àmbits, hauríem de ser més solidaris. No en casos concrets, sinó en general.

–Pel que fa a la joventut... Contribueixen a fer-los pensar que Andorra és poc solidària?
–N: Sí, i és una llàstima. Primer perquè crec que aprendrien moltes coses i segon perquè són necessaris.
–J: Avui dia es nota la crisi. El primer que pregunten els joves és en què consisteix la retribució. Normalment no rebem res a canvi de l’acció, més que la recompensació moral o simbòlica, com pot ser una samarreta o un petit detall.

–La recompensa són els coneixements i la gratitud de la gent.
–N: Exacte, sobretot la gratitud de la gent.
–J: I només cal una mica d’implicació, d’ànims i no esperar res a canvi d’ajudar a la gent .