La trobada amb la persona que entrevistem, que treballa a Banca Privada d’Andorra (BPA) –ens mostra la seva documentació–, no es fa en la seu d’EL PERIÒDIC D’ANDORRA per evitar ser observada entrant a les nostres instal·lacions. Quedem, llavors, a un lloc que ens indica. Preservar la seva identitat és clau per fer aquesta trobada perquè tem per les represàlies i pel seu lloc de treball. L’entrevista està condicionada per aquest fet, però suposa el relat d’una persona que està vivint l’actual situació d’incertesa a l’entitat andorrana. Des de dins. Se’ns presenta amb el seu nom de pila. Ens saludem i comencem. / Per RAFA MORA

 

–L’ambient és de patiment, d’angoixa, diria de trauma, de malaltia i fins i tot de medicació. Aquest és l’ambient.

 

–Els primers mesos no, perquè es confiava, però aquesta confiança ràpidament es va anar perdent. A partir del famós conveni, ja a partir de les negociacions, es va veure que allò anava malament, i ha decaigut la confiança totalment. A partir dels tres o quatre mesos ja va començar la gent a patir de valent.

 

–Als treballadors que no negociaven, que no estaven dins de l’entorn de la negociació, els arribava la informació molt esbiaixada i ja es va veure que la cosa no anava bé. En aquell moment van començar a haver-hi moltes sospites, contradiccions. Vam veure que la cosa no funcionava.

 

–A mida que avança el temps es deterioren moltes relacions perquè es decanten postures molt clares. Gent amb una fidelitat plena als ideals i als principis del banc pensa que és un banc que s’ha preocupat per la gent. La gent es preocupava pel banc... la prova són les assegurances mèdiques, els fons de pensió, etc. Era un entorn molt socialment avançat per a Andorra. Llavors a mida que això anava avançant, es decantava la gent cap a la fidelitat, cap a aquests principis, i la gent que començava a canviar es decantava diríem cap al que podríem dir el nou ordre, encara que en aquest nou ordre no es veiessin principis ni ètica. Parlant amb gent això ho comparàvem a la guerra dels Balcans: Era una societat bastant estable, amb parents i tot, i quan va passar anaven a trets pel carrer. Aquí no s’hi va a trets, però sí que les relacions, amb molta tristesa, molta, molta tristesa, anaven deteriorant-se.
 

–‘Intentones’ han estat més aviat de persones que a nivell individual han defensat això, i les hem d’agrair profundament que ho hagin fet, i encara avui en dia hi batallen. Però a la vegada es veia el nucli dur de l’altre costat molt ferm, i per tant anaven separant-se els dos grups. Hi havia ocasions en què potser es volien fer coses, però es veia que això es trencava. No hi havia unanimitat, unió, perquè hi havia dos blocs diferenciats.

 

–La situació és molt angoixant perquè estan procedint a acomiadaments pràcticament diaris però amb comptagotes. Algú en va dir ‘tortura psicològica’, doncs aquesta és la sensació, d’angoixa, de no saber qui serà el proper i els dos blocs estan absolutament diferenciats. I després dels càrrecs que s’han atorgat, encara s’han diferenciat més els blocs.

 

–Els representants dels treballadors i els que estaven al seu voltant, i els treballadors que creien encara en els principis i en l’ètica de BPA i en la forma de fer de BPA.

 

–Per ser sincers hi ha gent que creu que no hi havia possibilitat de fer res més. S’havien donat per vençuts de principi, abans de batallar. I hi havia gent que pensava que no, que havíem de defensar la nostra dignitat i que havíem de batallar pels nostres drets. Per tant, quan s’ha vist que els representants no han acabat de fer el que pensaven majoritàriament les persones, n’hi ha hagut una decepció. Però sí, per ser sincers hi ha gent que pensa que no es podia fer res més. I com ha caigut? Doncs com una gerra d’aigua freda quan han començat a caure nomenaments. També t’he de dir que si després del conveni si posa que hi havia 40 que pensaven que tot anava bé, ara potser en queden 20, perquè va haver-hi gent que va votar sí al conveni que després ha anat a veure a les persones de la cooperativa o a persones de l’altre grup, a confessar que havien votat que sí, però que a hores d’ara votarien que no.

 

–Perquè s’ha vist que no hi ha hagut una actuació de bona fe. Si diuen que amb un conveni es complirà amb un apartat i que no es pateixi perquè s’actuarà amb bona fe, i que un fet no passarà, i després passa, t’han mentit o t’han faltat a la veritat, i per tant perds la confiança. I això va passar amb totes les persones que van anar marxant amb zero. Una demostració de bona fe hagués estat que quan estaven acabant el conveni, dir «no us preocupeu, per demostrar la bona fe començarà a marxar la gent amb el 50%». Mira si era fàcil la bona fe. Doncs tot i això una vegada signat el conveni va continuar marxant la gent amb zero.

 

–Els fons de pensió són la següent gran preocupació. La gent que té BPA Estalvi, que és un producte de BPA Assegurances, també pateix per ell, i el fons de pensió, preferents i accions, i com s’ha demostrat que no ens podem creure el que ens diuen, ara ens comencem a mobilitzar cap a la cooperativa perquè veiem que seria l’única eina de defensa que tenim del fons de pensió.

 

–La gran majoria dels treballadors, pràcticament tots tenen BPA Estalvi, gairebé tots, i fins i tot clients de fora, perquè el patiment no solament és per nosaltres. El que està davant del públic pateix pels clients, perquè nosaltres els hem ofert aquests productes amb confiança, i ara patim perquè vénen i ens expliquen com ho estan passant, que han hagut de cobrir despeses mèdiques ajudats per la família perquè no han pogut traure els diners del BPA Estalvi. I això ho expliquen amb llàgrimes als ulls.

 

–Se n’han vist. Gent plorant, gent cridant, i s’ha hagut d’avisar, de vegades, a superiors que es cuidessin d’un tema. A la gent que plorava li feies costat, li explicaves com estem també i a vegades es feia una teràpia de grup.

 

–Sí perquè el client de BPA és un client molt especial, amb una sintonia molt propera a nosaltres.

 

–Més angoixa. El client que té la seva feina i que no pot disposar d’uns diners per fer unes despeses mèdiques, per exemple, i en demana als familiars, tots ens podem imaginar com se sent. Els treballadors tenim a més a més que ens hi va el joc de treball. Nosaltres patim com a clients i com a treballadors.

 

–Dins del fons de pensió una quantitat molt important que hi ha entre preferents i accions, que afectin a treballadors, que si s’arribés a perdre com pensem que es pot perdre i per això ens decantem per la cooperativa, faria molt de mal. Molt de mal, perquè no deixa de ser un estalvi dels treballadors. A més, fixat que des del Govern, i fins i tot crec que des de la CASS es recomanava que es fes un fons de pensió. I que ara estigui perillant això en un moment en què la CASS també està passant uns mal moments, doncs imagina com esta la gent.

 

–D’entrada la via que ens presenten oficial o oficialista no li veiem futur. Molts de nosaltres no li veiem futur al banc pont, pensem que acabarà en mans d’uns i trossejat. A la cooperativa veiem un pla de futur que vèiem quan BPA era petit, que vèiem un pla, un projecte, difícil, complex, però és un projecte i creiem en ell. Però a la vegada veiem un vehicle per defensar els nostres estalvis. Les preferents i les accions, el fons de pensió. Pensem que l’alternativa de la cooperativa és millor, i pensem que si l’AREB es decanta per la pitjor, per la que destrueix més valor, com a mínim ens atrevim a dir que hi ha una negligència greu, i apunto gairebé fins i tot ‘dolo’. Per què? Perquè es decanten per una alternativa que destrueix valor per una altra que no en destrueix tant.

 

–D’entrada, com ja va succeir amb la intervenció, molts ja no ho vam veure clar. Per exemple, i comentat entre alguns companys: per què no separar la part que en diuen els americans ‘dolenta’, crear un banc dolent com s’ha creat a Espanya amb totes les hipoteques brossa, i el banc bo el deixes continuar. Això pels interessos de la ciutadania, els interessos d’Andorra, els interessos de les famílies andorranes, el sistema financer andorrà... llavors no ho vam acabar de veure clar, i després de totes les actuacions, encara les veiem menys clar. I el futur d’un banc pont no el veiem perquè tindran problemes de corresponsalies, i gairebé el que veiem és que és impossible, segons s’ha dit i difós en varies ocasions per un tema de la llei que no preveu la venda... el que veiem viable és la cooperativa.