JESÚS CASTILLO PINTOR I QUIOSQUER
JESÚS CASTILLO: «Per viure de pintar, cal un padrí»
Jesús Castillo Díaz (Santander, 1957) fa tres dècades que viu al Principat i, actualment, regenta una papereria a Encamp, però la seva passió és la pintura, de la qual es considera «un etern aprenent». La seva última mostra d’art, que es clausura encara d'aquí a un mes a la Sala d’exposicions del Comú d’Encamp, es titula Eternament aprenent. / Per ESTHER JOVER MARTIN
–Parli’ns de l’exposició que ha presentat a Encamp.
–És un petit recull de les últimes obres que he realitzat, de les quals hi ha un bon nombre d’inèdites, que mai han estat exposades. He experimentat amb tècniques mixtes com acrílics amb colors pastel, llapis, aquarel·la i tinta, i altres tècniques que vaig aprenent dia a dia.
–Des de quan pinta?
–Doncs des de fa relativament molt poc temps. Vaig començar els meus primers passos seriosament fa uns 20 anys i després d’un llarg parèntesi, tot just fa un parell d’anys que vaig reprendre una altra vegada els pinzells. Actualment pinto una o més obres cada mes.
–Quina tècnica utilitza?
–Principalment aquarel·la, però últimament estic experimentant amb acrílics, pastel, tinta.
–Quina formació artística té?
–Sóc autodidacta.
–L’artista, neix o es fa?
–Neix, però també es fa amb la pràctica i la dedicació.
–Quins referents artístics té?
–No molts, però m’agrada el Dalí de la seva primera etapa i després tot el realisme i hiperrealisme: Antonio López, Pedro del Toro i altres pintors.
–Què li inspira la seva obra?
–Relaxació i llibertat per poder exterioritzar algunes inquietuds artístiques que sorgeixen de l’interior i que necessàriament he de plasmar per sentir-me a gust amb mi mateix.
–L’art, afició o professió?
–Afició, perquè per ser un professional, com funciona tot en aquesta vida, si no tens un padrí i no et bateges... I després hi ha molts interessos polítics, socials i econòmics pel mig...
–Té alguna altra afició?
–M’agrada llegir sobre l’Alta Edat Mitjana, la fotografia i esquiar, encara que també en sóc autodidacta.
–Un petit plaer diari?
–Llegir una mica abans d’anar-me’n a dormir.
–Què el treu de polleguera?
–El cinisme, la mentida, la hipocresia i, sobretot, la classe política corrupta.
–Tres valors fonamentals que li demana a qualsevol persona.
–Honradesa, sinceritat i respecte.
–Creu que es valora a Andorra la feina dels artistes?
–Depèn de qui siguis i amb qui et relacionis.
–Quin consell donaria a un jove que vol pintar?
–Que es dediqui a l’observació detinguda de les coses i, sobretot, molta pràctica i dedicació.
–Parli’ns de l’exposició que ha presentat a Encamp.
–És un petit recull de les últimes obres que he realitzat, de les quals hi ha un bon nombre d’inèdites, que mai han estat exposades. He experimentat amb tècniques mixtes com acrílics amb colors pastel, llapis, aquarel·la i tinta, i altres tècniques que vaig aprenent dia a dia.
–Des de quan pinta?
–Doncs des de fa relativament molt poc temps. Vaig començar els meus primers passos seriosament fa uns 20 anys i després d’un llarg parèntesi, tot just fa un parell d’anys que vaig reprendre una altra vegada els pinzells. Actualment pinto una o més obres cada mes.
–Quina tècnica utilitza?
–Principalment aquarel·la, però últimament estic experimentant amb acrílics, pastel, tinta.
–Quina formació artística té?
–Sóc autodidacta.
–L’artista, neix o es fa?
–Neix, però també es fa amb la pràctica i la dedicació.
–Quins referents artístics té?
–No molts, però m’agrada el Dalí de la seva primera etapa i després tot el realisme i hiperrealisme: Antonio López, Pedro del Toro i altres pintors.
–Què li inspira la seva obra?
–Relaxació i llibertat per poder exterioritzar algunes inquietuds artístiques que sorgeixen de l’interior i que necessàriament he de plasmar per sentir-me a gust amb mi mateix.
–L’art, afició o professió?
–Afició, perquè per ser un professional, com funciona tot en aquesta vida, si no tens un padrí i no et bateges... I després hi ha molts interessos polítics, socials i econòmics pel mig...
–Té alguna altra afició?
–M’agrada llegir sobre l’Alta Edat Mitjana, la fotografia i esquiar, encara que també en sóc autodidacta.
–Un petit plaer diari?
–Llegir una mica abans d’anar-me’n a dormir.
–Què el treu de polleguera?
–El cinisme, la mentida, la hipocresia i, sobretot, la classe política corrupta.
–Tres valors fonamentals que li demana a qualsevol persona.
–Honradesa, sinceritat i respecte.
–Creu que es valora a Andorra la feina dels artistes?
–Depèn de qui siguis i amb qui et relacionis.
–Quin consell donaria a un jove que vol pintar?
–Que es dediqui a l’observació detinguda de les coses i, sobretot, molta pràctica i dedicació.