Francesc Vidal, el Cisco, té 63 anys. De jove, a l’estiu, va treballar a una pastisseria de la Seu, fregant les llaunes i la pica. Més endavant va passar per una agència de duanes i d’allí, posteriorment, a una coneguda entitat bancària de Catalunya. Després d’aprovar unes oposicions va formar part de la plantilla del banc fins l’any 2011, quan es va prejubilar. Actualment és el president de la Germandat de Sant Sebastià de la Seu, que ara ja supera els 800 socis (la majoria d’ells caps de casa). Històricament s’anomenava Associació de Socors Mutu i va crear-se el 1855. L’entitat impulsa diverses iniciatives culturals i ciutadanes, destacant les Caramelles de Pasqua, amb prop de 100 cantaires. També participa en la processó de Divendres Sant i en d’altres manifestacions populars i folklòriques, com ara la festa del patró de la localitat, Sant Ot, el 20 de gener. / Per JOSEP ROMERO

–Quina és la seva afició preferida?
–Sempre m’ha agradat l’esport, en la meva joventut jugava a bàsquet en el primer equip del Sedis i també practicava bicicleta de carretera i ara el futbol.

–Què li agrada més d’Andorra?
–Andorra és el meu país veí, en tinc molt bons records, grans dies d’esquí amb els amics al Grau Roig, crec que la naturalesa que té és el seu millor tresor.

–I el què menys?
–Se’m fa molt difícil pensar en el pitjor, no he treballat mai a Andorra, però diria que els drets dels treballadors sempre han tingut molt que desitjar.

–Quin és el seu racó preferit del país?
–Sense cap dubte jo diria el Madriu, la vall d’Incles i la vall d’Ordino.

–Acostuma a reciclar?
–Si t’agrada la natura i en especial la terra on vius reciclar es converteix en un bon costum, en la meva família reciclem sortosament tots.

–Està d’acord amb pagar l’IRPF?
–Sempre que estigui ben aplicat, em refereixo a que tothom pagui per igual, perquè un país pugui prosperar cal que tots sense excepció hi posem el nostre gra de sorra.

–Algun cop ha pensat en marxar a treballar a l’estranger?
–El treball no m’ha faltat mai, però arribat el cas i per necessitat no hauria tingut cap dubte en fer-ho.

–Li satisfà el model sanitari?
–Per sort no ho he hagut de utilitzar-ho mai, i pels comentaris que sento i dins les seves possibilitats crec que és un bon model sanitari.

–Comprar a Andorra és barat?
–Comprar al Principat havia estat barat, avui en dia menys l’alcohol, el tabac i el combustible a tota la resta la diferència és mínima.

–Li interessa la política?
–De fet vaig formar part de l’equip de govern de la localitat on resideixo com a regidor durant una legislatura, m’interessa la política i procuro estar al dia i més en els moments actuals.

–Se sent inquiet sense el mòbil?
–La veritat és que quan se t’oblida a casa has de tornar a recollir-lo, avui en dia estar connectat et proporciona seguretat i un gran estalvi de temps.

–Quin és el programa de televisió que més li agrada?
–Els que més procuro mirar són les notícies de TV3, Polònia i l’APM, uns per estar al dia del que passa al món i els altres per practicar una de les millors teràpies com és el riure.

–Té por a la mort?
–Més que por jo diria respecte, a la meva edat em considero una persona gran i en qüestió de salut fins el moment no em puc queixar, només desitjaria que quan arribi la meva hora sigui ràpid i el més tard possible per poder veure créixer i gaudir dels meus néts.

–Creu que després hi ha alguna cosa?
–Sóc catòlic no practicant, si et pares a pensar en tot el que ens envolta i en els misteris que no entens, arribes a la conclusió que no estem sols, aquesta és la qüestió.

–Practica algun esport?
–Actualment practico sovint la marxa nòrdica i esporàdicament BTT.

–Intenta estalviar?
–He treballat tota la vida en una entitat bancària, sempre he procurat estalviar i ho segueixo fent, és fàcil fer-ho quan traspasses la línia de l’obligació a la rutina... Sempre he intentat inculcar aquesta pràctica, amb els anys ho agraeixes.