Marc Foix té 37 anys i és actualment un dels portaveus de la Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca, la PAH de l’Alt Urgell. Un activista social que lluita per aconseguir un habitatge digne i eradicar la pobresa energètica. Treballa des de l’empresa familiar. Casat des de fa 14 anys i pare de dos nens i una nena. Va néixer a Barcelona però ha viscut tota la vida a la Seu i es considera un orgullós urgellenc. Li encanta la Costa Brava i passa la majoria de les vacances a Extremadura. Li agrada el bàsquet. És un gran aficionat als cotxes i tot el relacionat amb el món del motor. Ecologista e independentista. També manifesta haver aconseguit la llicenciatura del carrer i el doctorat amb l’empatia de la gent a causa d’haver patit la crisi en primera persona. / Per JOSEP ROMERO

 

–Actualment el temps lliure que tinc el dedico a fer activitats amb els meus fills i no tinc gaire temps de res més. Intento llegir i millorar amb els idiomes.

 

–M’agraden moltes coses però destacaria el contacte directe amb la natura i els seus paisatges d’alta muntanya. I, a més, el pas endavant amb les modernes estructures viàries.

 

–La crisi també ha arribat a Andorra i han d’avançar per garantir els drets socials a persones amb vulnerabilitat. També amb els drets dels treballadors. En definitiva fer un pas més com a país modern i civilitzat.

 

–Si t’agrada la natura, qualsevol lloc del país però a mi personalment les zones on estan ubicades les pistes de Vallnord són les meves preferides.

 

–Si, és un habit que tenim agafat tota la família. Cal destacar que a la Seu hi ha contenidors per a tot arreu cosa que ho facilita molt. Qui no recicla a la Seu és per que no vol.

–Entenc que per a què un país funcioni és precís pagar impostos però el problema o no de pagar-los és com repercuteix al poble i el control públic a on va. Hi ha molta opacitat en aquest sentit.

 

–No, però també depèn el que vulguis comprar. Com a pare de família nombrosa miro molt els preus i, per exemple, l’alimentació la compro tota a la Seu. En canvi, altres productes els compro a Andorra i aprofito per ficar gasolina.

 

–Sí. Tot el món en sí és polític per què en grec significa ciutadà. Tot i així, no estic d’acord amb l’actual sistema per què afavoreix a les classes privilegiades i a la banca, i empobreix cada dia a les altres. Em preocupa quin futur deixarem a les noves generacions.

 

–Fa poc una política local em va dir que quan ets dintre del sistema i tens alguna responsabilitat te n’adones que no pots canviar les coses o tot va molt lent per fer-ho, cosa que perjudica el ciutadà que necessita una ajuda. Això es el que no pot ser. Haurien d’haver mecanismes per què això no passi.

 

–Depèn, encara que reconec que m’agrada molt estar connectat amb la actualitat i necessito que estigui sempre al meu costat. Amb tot això s’ha creat una dependència que es dolenta i fa que perdem el contacte físic pel virtual. Estem perdent o canviant la humanitat. El temps serà el nostre jutge.

 

– Els programes que em mantenen amb la actualitat però per desconnectar de tot això seria l’APM o d’altres semblants.

 

–No. Crec que quan arriba no pots fer-hi res. Sols desitjo que m’arribi tard i així poder veure créixer els meus fills i ajudar-los amb la meva experiència. La setmana passada un desnonat es va suïcidar a Galícia. Quan la desesperació és tan gran, quan sents que ho has perdut tot pel que has lluitat, prefereixen morir que seguir vivint d’aquesta manera. Això és el que em preocupa .

–No em preocupa massa, Carpe Diem. No em vull preocupar del després sinó del ara. Si un és generós i empàtic no li preocupa el que vingui.

 

–No en faig gaire, però intento anar a caminar i fer algun partidet de bàsquet.

 

–És impossible estalviar amb tanta canalla. Faig mans i mànigues per poder arribar a final de mes. Aquest sistema econòmic es consumista i cada vegada ens fa més pobres a tots.