Elisabeth Gil (Andorra, 1977) és la responsable de la Biblioteca Comunal Universitària, a Sant Julià de Lòria. Treballa envoltada de llibres i, a més de prestar-los i recomanar-los, també organitza el Club de lectura, en què un grup de fidels queda cada mes per comentar un llibre. / Per ESTHER JOVER MARTIN

–Què fan a la Biblioteca Comunal Universitària?
–Durant el dia rebem entre 70 i 80 usuaris i, a més, organitzem activitats de foment de la lectura que estan tenint molt èxit. Per exemple, el Nascuts per Llegir, que són contacontes per a infants de 0 a 3 anys, i el Club de lectura, en què fem tertúlia literària un cop al mes sobre un llibre.

–El Club de lectura va començar ahir.
–Sí, però al Club també recomanem altres lectures, donem a conèixer d’altres gèneres i autors. Compartim el gust per la lectura.

–I el mes que ve?
–'Les escopinades dels escarabats no arriben al setè soterrani del pedestal on s’aixeca la meva estàtua', d’Andreu Martín. Al novembre tindrem la Teresa Cairat, amb 'El síndic Cairat. El meu padrí', i al desembre, 'Pedra de tartera', de Maria Barbal, que celebra els 30 anys de la seva publicació. L’hem convidada, a veure si pot venir. I continuarem un cop al mes de gener a juny. Les lectures les triem entre tots els usuaris.

–I quan poden també vénen els escriptors?
–Sí, han vingut Joan Peruga, Albert Villaró, Albert Salvadó, Teresa Colom, David Gálvez, Josep Dalleres...

–Quina és la seva afició preferida?
–Cinema, llegir, música i la família.

–Què és el que més li agrada del país?
–La seva gent, el seu folklore i les seves tradicions. I també els paisatges tan meravellosos que tenim, sobretot les muntanyes.

–I allò que menys?
–Els llargs hiverns i l’incivisme de certa gent, com anar amb pressa, la manera de saltar per tot, també els amos d’animals.

–Quin és el seu racó favorit?
–És difícil, en tinc més d’un, però, en primer lloc, Canòlich, i en segon lloc, la vall d’Incles.

–Recicla?
–Sí, tot el que puc.

–Està d’acord en pagar l’IRPF?
–No és que hi estigui d’acord, però entenc que tots hem de participar en el model econòmic de país.

–Li satisfà el model sanitari?
–Sí, molt, crec que estem molt bé sanitàriament comparat amb d’altres països veïns. Aquí no ens podem queixar, estem molt ben atesos.

–Comprar a Andorra és barat?
–Depèn del producte, tot i que des que va arribar l’euro el nivell de vida  està més elevat, però també depèn del producte que busquis i segons quins comerços.

–Li interessa la política del país?
–Sí, com a ciutadana, per estar al dia i saber qui hi ha al capdavant del país.

–Ara vénen comunals, votarà?
–Sí, sí, a Sant Julià de Lòria. És un dret que tenim i que hem de fer-lo valdre.

–Se sent inquieta sense el mòbil?
–No hi estic enganxada però com que tinc dues nenes petites sí que n’estic pendent per si rebo una trucada referent a elles, però si un dia em quedo sense el telèfon no passa res.

–Què mira a la televisió?
–M’agraden les notícies i les entrevistes a personatges singulars, els programes d’aventures i les sèries policíaques. Hi ha molta teleescombraries. El que trobo a faltar són més programes de música, d’art, de cinema, de pintura...  

–Practica algun esport?
–Quan puc! M’agrada caminar per la muntanya, córrer i la bicicleta.

–Intenta o aconsegueix estalviar?
–S’intenta!