Les xarxes socials dominen la nostra quotidianitat i hi ha gent que ha sabut treure benefici d’aquesta dependència tot aprofitant per fer difusió dels seus dots artístics. La Tamara Fernández n’és un exemple: ara fa un any i escaig arrencava amb ‘La Chica de Arcilla’ tant a Facebook com a Instagram. A través de sengles pàgines ha mostrat a la comunitat virtual com convertir fang polimèric en eixerides i singulars figuretes, en exclusives peces de bijuteria, una porta del retolinet Pérez per decorar els sòcols de les habitacions dels infants. I infinits exemplars originals, sorgits del seu enginy.

–Perquè va crear ‘La Chica de Arcilla’?
–Bàsicament per la insistència del meu germà. Sempre ha valorat molt el meu talent i em va animar a mostrar-lo, a donar a conèixer a la gent les meves creacions.

–D’on va sorgir la idea de posar a la venda les seves creacions amb fang polimèric?
–De la necessitat de comprar més material per a seguir fent el que m’agrada. No m’hi guanyo la vida, però m’encantaria fer-ho en un futur. Per ara només guanyo el just per a seguir invertint en material.

–En què s’inspira per fer els seus personatges i altres peces artesanals?
–Sóc una persona que des ben petita es va quedar fascinada per tots els éssers màgics: fades, follets, mandràgores... Així que vaig decidir crear els meus propis, tot deixant volar la meva imaginació.

–Si rep una petició particular, també li dóna forma?
–Normalment només faig sota petició les portes de ratolinet Pérez, tot el demés és de creació lliure.

–Té un repertori molt característic i per a fer-lo empra el fang però també altres materials com pèl sintètic. Ha pensat en introduir noves tècniques?
–Per ara no tinc en ment fer-ho, però en qualsevol moment se m’encèn la bombeta i provo alguna cosa nova.

–És molt activa a les xarxes socials: fa servir Facebook, Instagram... Què li aporten, artísticament? Què suposa per a vostè l’acceptació de les seves pàgines i del seu art entre els usuaris?
–Per a mi és molt gratificant veure com la gent valora tant la meva feina, una cosa sortida de les meves mans. A mi és el que m’anima a seguir  treballant-t’hi i òbviament les xarxessocials són magnífiques perquè la gent doni la seva opinió i a mi m’encanta saber què pensen.

–L’artista neix o es fa?
–Jo crec que neix.

–A banda de ser artista, té alguna altra feina?
–Sí, vàries... Sóc dependenta, mestressa de casa i mare.

–Quin referent artístic té?
–És una barreja de diversos artistes que treballen amb l’artdoll.

–Compagina l’artesania amb alguna afició? Quina?
–L’artesania és la meva afició.

–Un petit plaer diari?
–Poder veure un capítol d’una de les vint sèries que tingui pendents en cada moment.

–Com definiria les seves creacions?
–Divertides, màgiques, boges, diferents i molt amoroses... Com jo.

–Creu que es valora a Andorra la feina dels artistes?
–No.

–Quin consell donaria a un jove emprenedor com vostè?
–El consell que li donaria és que provi coses i, sobretot, que cregui en ell mateix. El no ja el tenim. Val la pena tirar-se a la piscina i donar-se a conèixer a un mateix.