L’artista Climent Olm és l’autor del projecte Rocaviva, el museu d’escultures de granit esculpides a l’aire lliure en un bosc del petit poble de Mussa, entre les comarques de l’Alt Urgell i la Cerdanya.  Un conflicte familiar pel domini de la muntanya el va portar a interrompre un procés creatiu en què va invertir els últims 29 anys. Olm assegura que en realitat no sap qui és, ni d’on ve, ni on va. I al mateix temps diu haver oblidat la majoria de coses que va estudiar perquè, en línies generals, les considera que són innecessàries.

–Quina és la seva afició preferida?
–Unes quantes, la majoria relacionades amb la natura.

–Què li agrada més d’Andorra?
–Que la llengua oficial sigui el català, la seva aposta per l’art, i les truites del Valira.

–I el què menys?
–Sent un país català, em sembla que té insuficient compromís amb la casa comuna.

–Quin és el seu racó preferit del Principat?
–M’agrada Andorra de nit. Quan el comerç està tancat es respira una estranya pau... una bellesa urbana que la presència de les muntanyes fa vibrar de manera especial.

–Acostuma a reciclar?
–Sí, de tota la vida. Reciclar és essencial. La natura ho recicla tot, només els humans generem deixalles tòxiques de tota mena... materials i psicològiques.

–Està d’acord amb pagar l’IRPF?
–Sempre i quan el gestioni el propi país de manera assenyada, justa, humanista...

–Algun cop ha pensat en marxar a treballar a l’estranger?
– Sí... a una altra galàxia més lliure, noble, culta, desvetllada i feliç, com deia l’Espriu.

–Comprar a Andorra és barat?
–Barat o car són termes relatius, tot depèn de amb què es compari. El que és injust i tard o d’hora caurà sobre nostre, és pagar barat pel fruit del treball esclau.

–L’interessa la política?
–Sí, perquè ens afecta a tots. Tanmateix, els centres de decisió, el poder real, on és? Necessitem reflexió, lucidesa i valentia, per a no ser reduïts a vulgars titelles.

–Se sent inquiet sense el mòbil?
–Sí, com tots els altres hi sóc addicte. Cal saber, però, que una simple falla elèctrica pot esfondrar com un castell de cartes tota aquesta orgullosa civilització.

–Quin és el seu programa de TV favorit?
–Gairebé cap. La televisió podria ser una gran eina educativa. Malauradament, en general, es fa servir per tot el contrari, és a dir, per fer estúpides a les persones.

–Té por a la mort?
–En certa manera ens morim cada dia quan anem a dormir... i al matí reneixem. Quan et mors de veritat és com no despertar-se. Alguns semblen vius però no ho estan.

–Creu que després hi ha alguna cosa?
–No ho sé i ningú ho sap. La por de la mort és la mare de totes les religions. Vendre apartaments de luxe a l’altre barri, de sempre que dóna gran poder a alguns... que el solen utilitzar de la pitjor manera possible i sobretot per perpetuar-se.

–Practica algun esport?
–L’esport ha esdevingut una mena de follia col·lectiva. Com la medecina, les religions, la guerra,... és un gran negoci que també genera víctimes, físiques i mentals.

–Intenta estalviar?
–No, el diner és només un invent pràctic, intento guanyar-lo honradament i gastar-lo en el necessari. El culte universal a Deu diner, l’avarícia de tenir i de poder és l’origen de molta barbàrie i sofriment. La felicitat està en el ser,   no en el tenir.