JOSÉ MARÍA GIL-ROBLES PRESIDENT DEL PARLAMENT EUROPEU 1997-1999
JOSÉ MARÍA GIL-ROBLES: «La por al futur és la por a millorar»
–Què opina sobre la negociació que Andorra duu a terme per acostar-se a la UE? Com pot encaixar un Estat petit en un gegant?
–Bé, ja tenim experiència. Liechtenstein és un Estat petit i ja té un acord amb la Unió Europea, no és una novetat. La UE és una empresa comú, una associació en què hi ha gegants com Alemanya i països com Portugal o Irlanda. No es tracta de dimensió sinó de voler treballar i prosperar junts. Aquesta és la filosofia de la UE.
–Andorra, però, vol preservar les seves particularitats en temes d’immigració, fiscalitat, agricultura... Podrà mantenir les singularitats en l’acord d’associació?
–Els 28 Estats de la UE més els tres Estats que hi ha dins de l’Espai Econòmic Europeu consideren que: primer, són únics, singulars; segon, que volen mantenir la seva singularitat a capa i espasa; tercer, que la resta han de comprendre la seva singularitat. La UE existeix perquè és una unió de singulars que es respecten i col·laboren i quan una societat es fa amb gent molt diversa entrenada a respectar-se funciona.
–Però la política d’immigració andorrana és molt particular, la majoria de gent que resideix és de fora.
–Miri, fa 75 anys del primer cop que vaig venir a Andorra, i amb l’Andorra d’ara s’assemblen com la nit al dia. Aleshores hi havia molts pocs andorrans, la desena part dels d’ara, és a dir, que nou de cada deu andorrans han arribat en els últims 75 anys, més que en qualsevol país d’Europa. I ara ha de plantejar problemes que en vinguin uns quants més? És clar que no! El que passa és que tots els països tenen aquest recel, només cal pensar el que diuen els anglesos tots els dies respecte els que estan esperant a l’altre costat del Canal de la Mànega, o el que diu Marie Le Pen sobre com França perdrà la seva identitat, i això no ha passat.
–Quins arguments a favor de la UE donaria a aquells andorrans que recelen de l’acord d’associació?
–La por al futur és, com deia Fromm, la por a la llibertat. La por a millorar, la peresa vital que ens diu: «Si estem bé, per què ens hem d’arriscar?», encara que després estiguem millor. També els va passar als fundadors de la UE, i a Espanya, i als que volen entrar i als que ja hi estan dins.
–Andorra acollirà una vintena de persones refugiades. Com veu la gestió que la UE està fent de la crisi?
–Cada país la gestiona segons la seva manera de ser: Alemanya, molt organitzadament; Espanya, a l’espanyola, el Getafe ja ha fitxat com a entrenador el primer refugiat que ha arribat; i segur que els andorrans també ho faran, i ho solucionaran com ja estan acostumats a fer amb les 50.000 persones que han arribat en els últims anys.
–El repartiment, en general, no és molt ridícul? Només parlem d’uns milers de persones.
–Però arriben de cop, i quan les coses es presenten d’urgència són més difícils. A Espanya hi ha hagut una immigració de diversos milers de persones durant els governs d’Aznar i Zapatero, més dels que ara arriben de cop, però van venir esgraonadament. Si haguessin arribat 300.000 persones de cop a Barajas hagués estat una tragèdia.
–Però la guerra a Síria ja fa quatre anys que dura, no ve de nou...
–Una de les coses que hem d’aprendre els europeus i, en general, tothom, és que no podem solucionar tot el que passa en el món. Els conflictes no sempre es poden preveure, i tampoc és fàcil mobilitzar-se per acabar amb ells. És fàcil dir que s’han d’enviar tropes a Síria per acabar amb l’Estat Islàmic, però el dia que els soldats espanyols embarquin a Rota veurem la gent plorar perquè els seus fills poden morir a Síria. A ningú li agrada que hi hagi guerra a Síria, però tampoc que els seus fills morin per evitar-la...
–Si el Parlament català aprova la independència, encaixarà a la UE?
–És un debat falsejat perquè se sent que Europa no expulsarà Catalunya, i és clar que no, perquè se n’anirà ella. No crec que Catalunya decideixi independitzar-se, no m’entra al cap que els catalans facin aquest disbarat després que, com tots els espanyols, han lluitat per entrar a Europa. A més, aquell que se’n va d’Europa perquè vol, deixa de ser ciutadà europeu. Per ser ciutadà de la UE s’ha de ser ciutadà d’un estat membre, i Catalunya no ho és, ni Aragó, ni el País València, ni la Comunitat de Madrid, l’estat membre és el Regne d’Espanya. Per tant, qui no és ciutadà del Regne d’Espanya no és ciutadà de la UE. No s’expulsa ningú, si se’n va, se’n va. Però veurà vostè com no passa: s’acostarà el 27 de setembre i ningú anirà als supermercats a omplir el rebost. Seran unes eleccions normals. / Per ESTHER JOVER MARTIN
–Bé, ja tenim experiència. Liechtenstein és un Estat petit i ja té un acord amb la Unió Europea, no és una novetat. La UE és una empresa comú, una associació en què hi ha gegants com Alemanya i països com Portugal o Irlanda. No es tracta de dimensió sinó de voler treballar i prosperar junts. Aquesta és la filosofia de la UE.
–Andorra, però, vol preservar les seves particularitats en temes d’immigració, fiscalitat, agricultura... Podrà mantenir les singularitats en l’acord d’associació?
–Els 28 Estats de la UE més els tres Estats que hi ha dins de l’Espai Econòmic Europeu consideren que: primer, són únics, singulars; segon, que volen mantenir la seva singularitat a capa i espasa; tercer, que la resta han de comprendre la seva singularitat. La UE existeix perquè és una unió de singulars que es respecten i col·laboren i quan una societat es fa amb gent molt diversa entrenada a respectar-se funciona.
–Però la política d’immigració andorrana és molt particular, la majoria de gent que resideix és de fora.
–Miri, fa 75 anys del primer cop que vaig venir a Andorra, i amb l’Andorra d’ara s’assemblen com la nit al dia. Aleshores hi havia molts pocs andorrans, la desena part dels d’ara, és a dir, que nou de cada deu andorrans han arribat en els últims 75 anys, més que en qualsevol país d’Europa. I ara ha de plantejar problemes que en vinguin uns quants més? És clar que no! El que passa és que tots els països tenen aquest recel, només cal pensar el que diuen els anglesos tots els dies respecte els que estan esperant a l’altre costat del Canal de la Mànega, o el que diu Marie Le Pen sobre com França perdrà la seva identitat, i això no ha passat.
–Quins arguments a favor de la UE donaria a aquells andorrans que recelen de l’acord d’associació?
–La por al futur és, com deia Fromm, la por a la llibertat. La por a millorar, la peresa vital que ens diu: «Si estem bé, per què ens hem d’arriscar?», encara que després estiguem millor. També els va passar als fundadors de la UE, i a Espanya, i als que volen entrar i als que ja hi estan dins.
–Andorra acollirà una vintena de persones refugiades. Com veu la gestió que la UE està fent de la crisi?
–Cada país la gestiona segons la seva manera de ser: Alemanya, molt organitzadament; Espanya, a l’espanyola, el Getafe ja ha fitxat com a entrenador el primer refugiat que ha arribat; i segur que els andorrans també ho faran, i ho solucionaran com ja estan acostumats a fer amb les 50.000 persones que han arribat en els últims anys.
–El repartiment, en general, no és molt ridícul? Només parlem d’uns milers de persones.
–Però arriben de cop, i quan les coses es presenten d’urgència són més difícils. A Espanya hi ha hagut una immigració de diversos milers de persones durant els governs d’Aznar i Zapatero, més dels que ara arriben de cop, però van venir esgraonadament. Si haguessin arribat 300.000 persones de cop a Barajas hagués estat una tragèdia.
–Però la guerra a Síria ja fa quatre anys que dura, no ve de nou...
–Una de les coses que hem d’aprendre els europeus i, en general, tothom, és que no podem solucionar tot el que passa en el món. Els conflictes no sempre es poden preveure, i tampoc és fàcil mobilitzar-se per acabar amb ells. És fàcil dir que s’han d’enviar tropes a Síria per acabar amb l’Estat Islàmic, però el dia que els soldats espanyols embarquin a Rota veurem la gent plorar perquè els seus fills poden morir a Síria. A ningú li agrada que hi hagi guerra a Síria, però tampoc que els seus fills morin per evitar-la...
–Si el Parlament català aprova la independència, encaixarà a la UE?
–És un debat falsejat perquè se sent que Europa no expulsarà Catalunya, i és clar que no, perquè se n’anirà ella. No crec que Catalunya decideixi independitzar-se, no m’entra al cap que els catalans facin aquest disbarat després que, com tots els espanyols, han lluitat per entrar a Europa. A més, aquell que se’n va d’Europa perquè vol, deixa de ser ciutadà europeu. Per ser ciutadà de la UE s’ha de ser ciutadà d’un estat membre, i Catalunya no ho és, ni Aragó, ni el País València, ni la Comunitat de Madrid, l’estat membre és el Regne d’Espanya. Per tant, qui no és ciutadà del Regne d’Espanya no és ciutadà de la UE. No s’expulsa ningú, si se’n va, se’n va. Però veurà vostè com no passa: s’acostarà el 27 de setembre i ningú anirà als supermercats a omplir el rebost. Seran unes eleccions normals. / Per ESTHER JOVER MARTIN