–Bé, nosaltres no hem vingut a explicar els avantatges d’aquest tractat d’associació, no som apòstols ni predicadors de res! Els andorrans són prou grans per saber què els convé.

 

–No és la UE, és Europa, és el seu entorn geogràfic i econòmic. Andorra és una excepció i ha viscut del fet de ser una excepció respecte el seu entorn, fiscal i bancària. I aquesta situació d’excepcionalitat, amb els vents que corren pel món avui en dia no duraran, s’acabarà, de fet, s’està acabant. I, per tant, ha de buscar una altra manera de relacionar-se amb el món amb què es relacionen. El model històric que combinava els atractius econòmics i fiscals amb els atractius turístics i naturals no durarà. El tractat d’associació és una manera de buscar el millor encaix en un món on aquesta excepcionalitat haurà desaparegut.

 

–Francament, veig difícil que l’actual sistema fiscal i bancari andorrà es pugui mantenir en un el marc d’un acord d’associació amb Europa. 

 

–S’està fent front a una situació excepcional que no s’havia previst, per la qual la UE no té mitjans per fer-hi front, simplement perquè no hi té competències. Demanem a la UE que faci coses que ningú li ha demanat que faci. Les competències continuen estant en mans dels Estats, i cada Estat reacciona com li sembla bé. El fet de tenir una frontera comuna no ens ha portat encara a entendre que hi ha d’haver una resposta comuna als problemes fronterers. No hem desenvolupat una política d’asil per afrontar uns problemes que només fan que començar. El flux de gent que voldrà venir a Europa fugint de situacions com la de Síria, un país que està a punt de desaparèixer, no ha fet més que començar. Hem d’espavilar, sinó ens convertirem en allò que dèiem que no volíem ser: una Europa fortalesa, rodejada de murs, tractant que els desgraciats de la terra no ens envaeixin. 

 

–És d’agrair, amb vint no farem gran cosa, però està molt bé. És simbòlic.

 

–Desconec quina és la situació d’Andorra però la seva contribució només podia ser simbòlica, estem parlant de desenes de milers de persones. Alemanya n’acollirà un milió. Estem parlant d’una de les més grans migracions contemporànies.

 

–És una política monetària incomplerta. Delors [pare de la UE] deia que un euro que només es recolza en l’economia no funcionarà perquè quan hi hagi una crisi caurà. I no ha caigut però ha ensopegat bastant. Ho hem de completar, la unió monetària no funciona només amb una moneda i un Banc Central, hi ha d’haver polítiques d’acompanyament fiscals, laborals... Però això ja ho sabíem! Hem anat fent massa a poc a poc, i amb la crisi de l’euro no teníem els instruments per fer-hi front.

 

–Absolutament sí. Ja no sabem com dir-ho. Els senyors Mas, Junqueras, Romeva, són una espècie d’esperits angelicals que viuen en l’estratosfera i que es neguen a acceptar la realitat. Arriba un moment en què ja no és possible continuar un diàleg racional amb unes persones que són completament insensibles a la raó.

 

–Que faci el que vulgui, però això no serveix per a res si els altres no et reconeixen. Vostè es pot declarar emperador de la Xina... Catalunya no serà independent perquè es declari independent, ho serà si, primer, Espanya la reconeix, i segon, si ho fan els altres països, i no ho farà ningú, a veure si se n’assabenten d’una vegada, que ja ho han dit! Quan Obama diu que vol una Espanya unida i Mas diu que no se sent concernit, en quin món viu? Viu a Mart? A qui vol enganyar?

 

–No faci política-ficció! La gent ha d’anar a votar amb política de veritat, amb la realitat crua i dura. Cap país important del món la reconeixeria, i Catalunya no és que no seria un Estat de la UE sinó que no seria ni tan sols un Estat, perquè les Nacions Unides no la reconeixerien. / Per ESTHER JOVER MARTIN