Més conegut com a Xesco, en Francesc Gonçalves és infermer. Fa tot just uns dies tornava d’una estància vacacional a l’Àsia, que relatava a la fanpage ‘2 Andorranos en Asia’. Amant de la lectura, la música i del cinema, adora viatjar en solitari però confessa que, en ocasions, troba a faltar un company amb qui compartir les experiències, pel que es manifesta obert a muntar un viatge en conjunt amb qualsevol; es defineix com un noi accessible i sociable.

 

–En realitat sempre he tingut el ferm desig de viatjar per l’Àsia oriental i, més concretament, al Japó. Ha estat un mon pel qual m’he sentit molt atret en tots els nivells; paisatgístic, sociocultural, històric... Per tant, era un somni que tan si com no havia de fer realitat. Així doncs, quan vaig trobar el moment i l’oportunitat ho vaig fer realitat.

 

–Per a mi era un somni, pel que em va una enorme felicitat, il·lusió i ganes de veure més i de saber més. Només heu d’imaginar-vos com seria que el vostre gran somni es fes realitat. Al fer aquest gran viatge a l’altra punta del mon jo sol, sense conèixer l’idioma, amb un nivell d’anglès pobre i sense conèixer ningú, per mi va ser tota una experiència. Descobreixes una part de tu mateix, potencies certes actituds que t’ajuden al llarg de cada viatge. Només pel fet de viatjar ja es un món de descobriments en sí. Tota una experiència que recomano al màxim.

 

–La finalitat d’aquesta fanpage és donar al nostre públic una dosis d’entreteniment i de coneixement a través de curiositats que ens van succeint. Té una part seriosa però amena, i una altre més divertida i d’entreteniment. 
 

–Crec que és una resposta molt positiva; rebem comentaris de tot tipus, però sempre positius. Crec que agrada bastant el que fem i això ens motiva a intentar fer-ho cada cop millor.

 

–De cara a l’octubre emprendré un altre viatge de dues setmanes, tot i que ja tenim pensat alguns llocs per anar l’estiu vinent.

 

–Els paisatges tan increïbles que tenim i la tranquil·litat amb la que pots fer la teva vida. 

 

–No és que sigui el pitjor però, una cosa que no m’agrada gaire és que al ser tan petit país, ens coneixem tots.

 

–No tinc un racó definit com a tal, però podríem dir que els cinemes, el Dojo ( sala on es practiquen arts marcials) i gaudir dels paisatges que hi trobem fora del bullici de la ciutat, són, sense cap dubte, els meus racons preferits d’Andorra.

 

–De tant en tant ho penso, no és una idea que descarti però pel moment estic a Andorra.
 

–Només miro la televisió per veure documentals o alguna sèrie puntual. No miro cap programa habitualment.

 

–Sí, Karate des de fa més de 20 anys. Tot i que he tingut temporades que ho he complementat amb altres arts marcials, i d’altres moments més fluixos.

 

–No tinc por a la mort, però sí que tinc por a la forma de morir. 

 

–Sí, estalvio bastant.