Quan estudiava al Lycée Comte de Foix ja somiava amb ser pilot. Ell és un gran exemple de com, de vegades, la teva feina pot ser absolutament vocacional. Els seus pares el van ajudar a pagar-se la formació, que va fer a Tolosa, i va ingressar a Heliand al 1994 fent tasques de helper, d’ajudant, amb 17 anys i, passat un temps, arriba a entrar en el «difícil món del pilot». La resta és història. La de Sam i la seva passió per volar amb helicòpter...

–El pilot neix o es fa?
–Uf, en el meu cas és totalment vocacional. Gairebé vaig néixer pilot i tinc molt clar que és una feina que no té terme mig. O t’agrada o no t’agrada i, per les conseqüències que pot tenir, si no t’agrada, més val que no la facis.

–Actua sempre dins d’Andorra. Se li arriba a fer monòtona la feina?
–Mai. Per molt que sobrevoli cada dia el país, sempre trobo alguna cosa diferent o alguna cosa que no havia vist abans. Això és el més bonic, que cada dia es fan coses diferents.

–Hi ha molta diferència en la preparació d’un pilot d’helicòpter i un d’avió?
–És molt diferent. Jo no sé portar avions, per exemple. El pilotatge d’helicòpter i el d’avió tenen molts punts en comú, però d’altres no, que són completament diferents. Recordo que, sobre 14 exàmens, set eren iguals i altres set eren mòduls diferents.

–Què el motiva a aixecar-se cada dia del llit?
–La meva feina i la vida en general. Si t’agrada la teva feina i tens salut, no es pot demanar més.

–Un petit plaer diari?
–Arribar a casa després de la jornada i veure les meves filles i la meva dona.

–Quina és la seva afició preferida?
–Cap en concret. La veritat és que m’agrada fer de tot.

–Què li agrada d’Andorra?
–No sabria què dir. És el meu país i reconec que té avantatges i inconvenients, però m’agrada tot.

–Quin és el seu racó preferit del país?
–La Vall de Sorteny i la Vall del Madriu. Les conec molt detalladament, les he sobrevolat molt i m’encanten. Passaré 200 vegades i sempre veuré alguna cosa diferent.

–Recicla?
–Sí, clar. Tinc una bossa molt gran on ho fiquem tot i després la portem i la triem.

–Està d’acord amb pagar l’IRPF?
–S’ha de participar en tot el que es pugui. Mentre es pagui i es vegi que es gestiona bé, no ho trobo malament. Els diners han de ser invertits per alguna cosa de profit.

–Li satisfà el model sanitari?
–No sóc una persona que hagi agafat moltes baixes, però si la comparem amb algunes d’altres països te n’adones que què bé s’està a Andorra. He vist alguns hospitals fora que són per portar-se les mans al cap.

–Algun cop ha pensat en marxar a treballar a l’estranger?
–No, la veritat. Si no hagués tingut feina aquí, potser sí, perquè la feina m’hagués portat.

–L’interessa la política?
–Sí. Sóc andorrà i m’interessa tot el que es cou i que el país i el seu futur vagi tirant.

–Se sent inquiet sense el mòbil?
–No puc viure sense el mòbil. M’agrada estar atent a tot i, si per exemple, alguna cosa no funciona, el mòbil és la millor eina per informar a l’instant.

–Programa de TV que més li agrada?
–No miro gaire la televisió. M’agraden les pel·lícules, els informatius del matí per estar al corrent del que passa i poc més.

–Practica esport? Quin?
–Sí. Ara em mantinc en forma com puc. Surto a córrer, per exemple. Abans sí. He jugat molts anys a rugbi, al VPC.

–Intenta estalviar?
–Miro sempre de tenir una reserva per si les mosques, sí.