SAC-NICTÉ GARCÍA REALITZADORA AUDIOVISUAL
SAC-NICTÉ GARCÍA: «Em costa molt creure en els discursos polítics»
Sac-Nicté García (Mèxic D. F., 1982) va arribar per primer cop a Andorra l’any 2010 per visitar la seva parella, al qual va conèixer fent el Camí de Sant Jaume. García és realitzadora audiovisual i fa poc va engegar la seva productora, Produccions Pelegrines. Abans d’instal·lar-se definitivament a Andorra ja vivia a Barcelona. Parla i escriu un català perfecte. / Per ESTHER JOVER MARTIN
–Quina és la seva afició preferida?
–M’encanta llegir i també fer passejades per la muntanya. Andorra és ell lloc ideal per combinar aquestes aficions.
–Amb quines entitats col·labora?
–Col·laboro amb l’ONG Cooperand amb Llatinoamèrica i també sóc voluntària de la Creu Roja. Ah, i també amb una associació cultural a Barcelona: la BiblioMusiCineteca.
–Què és el que més li agrada d’Andorra?
–El que m’ha enamorat d’aquest país és el paisatge, les seves muntanyes. També he anat descobrint la meravella de caminar hores per alguns llocs sense trobar-te ningú, el silenci i la pau que això comporta. I també valoro moltíssim la seguretat que es respira al país. Caminar de matinada sense por és una sensació que no té preu.
–I el que menys li agrada?
–Algunes polítiques socials molt conservadores. Que hi hagi temes tabú com, per exemple, l’avortament.
–Quin és el seu racó favorit del país?
–Durant molt de temps ho va ser el llac d’Engolasters ,però ara crec que la vall d’Incles em té captivada.
–Recicla?
–I tant! Sóc una fanàtica del reciclatge, i m’agradaria poder anar més enllà de separar la brossa: reciclatge d’aigües, de mobles, de menjar. Som una societat que llença moltes coses i em costa molt adaptar-me. Vinc d’un país en què abans de desfer-nos de la nevera passa per mans d’un manitas que l’arregla. Però, és clar, això és producte de la necessitat.
–Està d’acord en pagar l’IRPF?
–Sí, si aquest impost reverteix positivament en la societat.
–Li satisfà el model sanitari?
–De moment sí. La veritat és que he tingut poques visites als metges, afortunadament, i en aquestes tot ha anat molt bé.
–Comprar a Andorra és barat?
–Tinc la sensació que el menjar i coses per a la llar són més cares que a Espanya. D’electrònica en compro molt poca i no sé si hi ha diferència.
–Li interessa la política andorrana?
–Sí, clar perquè les decisions polítiques ens afecten a tots. Tot i que em costa molt creure en els discursos polítics. La visc amb molt de desencant.
–Està enganxada al mòbil?
–No. He après a viure desconnectada i quan torno a estar connectada veig que el món no s’ha acabat i que la Terra segueix girant.
–Quin és el programa de televisió que més li agrada?
–M’enganxo als programes de cuina, sense distinció. I qualsevol sèrie d’investigacions criminals, no en segueixo cap en concret. La que facin a la televisió en aquell moment, m’es igual quina.
–Practica algun esport?
–Vaig començar a córrer fa cinc anys. Primer no podia fer-més de cinc minuts i ara ja he fet diverses curses de 10 quilòmetres, i per a mi és un orgull! A més, va ser el pretext perfecte per deixar de fumar. El meu somni és fer una marató però em falta molt encara. Ah, i l’any passat vaig començar a entrenar vòlei amb el CCVA. Sóc molt dolenta però em diverteixo molt i les meves companyes tenen molta paciència!
–Estalvia?
–Sí, cada mes guardo una mica al banc i també tinc una guardiola a casa, el clàssic porquet de porcellana. Una vegada entre monedes de cèntim vaig estalviar uns 80 euros!
–Quina és la seva afició preferida?
–M’encanta llegir i també fer passejades per la muntanya. Andorra és ell lloc ideal per combinar aquestes aficions.
–Amb quines entitats col·labora?
–Col·laboro amb l’ONG Cooperand amb Llatinoamèrica i també sóc voluntària de la Creu Roja. Ah, i també amb una associació cultural a Barcelona: la BiblioMusiCineteca.
–Què és el que més li agrada d’Andorra?
–El que m’ha enamorat d’aquest país és el paisatge, les seves muntanyes. També he anat descobrint la meravella de caminar hores per alguns llocs sense trobar-te ningú, el silenci i la pau que això comporta. I també valoro moltíssim la seguretat que es respira al país. Caminar de matinada sense por és una sensació que no té preu.
–I el que menys li agrada?
–Algunes polítiques socials molt conservadores. Que hi hagi temes tabú com, per exemple, l’avortament.
–Quin és el seu racó favorit del país?
–Durant molt de temps ho va ser el llac d’Engolasters ,però ara crec que la vall d’Incles em té captivada.
–Recicla?
–I tant! Sóc una fanàtica del reciclatge, i m’agradaria poder anar més enllà de separar la brossa: reciclatge d’aigües, de mobles, de menjar. Som una societat que llença moltes coses i em costa molt adaptar-me. Vinc d’un país en què abans de desfer-nos de la nevera passa per mans d’un manitas que l’arregla. Però, és clar, això és producte de la necessitat.
–Està d’acord en pagar l’IRPF?
–Sí, si aquest impost reverteix positivament en la societat.
–Li satisfà el model sanitari?
–De moment sí. La veritat és que he tingut poques visites als metges, afortunadament, i en aquestes tot ha anat molt bé.
–Comprar a Andorra és barat?
–Tinc la sensació que el menjar i coses per a la llar són més cares que a Espanya. D’electrònica en compro molt poca i no sé si hi ha diferència.
–Li interessa la política andorrana?
–Sí, clar perquè les decisions polítiques ens afecten a tots. Tot i que em costa molt creure en els discursos polítics. La visc amb molt de desencant.
–Està enganxada al mòbil?
–No. He après a viure desconnectada i quan torno a estar connectada veig que el món no s’ha acabat i que la Terra segueix girant.
–Quin és el programa de televisió que més li agrada?
–M’enganxo als programes de cuina, sense distinció. I qualsevol sèrie d’investigacions criminals, no en segueixo cap en concret. La que facin a la televisió en aquell moment, m’es igual quina.
–Practica algun esport?
–Vaig començar a córrer fa cinc anys. Primer no podia fer-més de cinc minuts i ara ja he fet diverses curses de 10 quilòmetres, i per a mi és un orgull! A més, va ser el pretext perfecte per deixar de fumar. El meu somni és fer una marató però em falta molt encara. Ah, i l’any passat vaig començar a entrenar vòlei amb el CCVA. Sóc molt dolenta però em diverteixo molt i les meves companyes tenen molta paciència!
–Estalvia?
–Sí, cada mes guardo una mica al banc i també tinc una guardiola a casa, el clàssic porquet de porcellana. Una vegada entre monedes de cèntim vaig estalviar uns 80 euros!