El característic estil de l’art de Casamajor (Sant Julià de Lòria, 1971), s’explica per la seva passió pels gravats rupestres; la recerca i la investigació en aquest àmbit són les principals labors a què dedica el seu temps quan no esculpeix ni imparteix docència. A ‘http://jordicasamajor.nirudia.com/’ s’hi pot presenciar un tastet de la seva tasca en aquest món. Home actiu a les xarxes: la seva obra escultòrica també pot presenciar-se per complet a ‘http://escultorcasamajor.nirudia.com/’. No obstant, s’aconsella encaridament veure-la en directe. Avui a les set del vespre inaugura, juntament amb Elena Sánchez, el primer ‘Kunt tank’ –contenidor d’art– que té lloc al Principat: nou de les peces de Jordi Casamajor s’exposen a l’església de Sant Martí de la Cortinada sota el títol Deesses, ídols i bèsties.

–Què suposa per a vostè haver estat triat com a artista pioner per a dur a terme el contenidor d’art?
–Per a mi és un punt a favor i n’estic molt content. Amb l’Elena ja havíem treballat junts en una altra galeria, Ara Art. Ella ja coneixia part de la meva obra.

–Ja sabia que s’adaptaria a la seva idea?
–Exacte, quan m’ho va proposar ho vaig robar perfecte.

–Quin significat tenen les nou escultures que s’exposen a Sant Martí?
–Aquestes escultures volen tenir una càrrega espiritual; tot i ser peces contemporànies, el transfons és simbòlic, la característica més important de la meva obra. No són el que aparenten, fugen del naturalisme i del realisme per a ser expressives i properes a l’art primitiu i ancestral.

–Què suposa per al país aquesta iniciativa? Quin valor afegit aporta?
–Aquesta iniciativa està molt bé perquè fa congeniar l’obra contemporània d’un artista amb el patrimoni cultural d’Andorra. A més, és original en la mesura que treu les obres d’art de la galeria i de la sala d’exposicions clàssiques i les apropa a espais sacralitzats però també museístics; l’art romànic és un àmbit més del turisme. Així, es crea un diàleg entre les obres d’art originals de la pròpia església i les que s’aporten, tot i que és una aportació efímera.

–Té intenció de traslladar-les?
–No, és iniciativa de la galeria. Aquestes obres d’art fan un petit estage i més tard desapareixen. El Kunst tank és iniciativa de l’Elenea, la galerista. Jo he fet les obres i fins i tot la instal·lació ha estat pensada per ella, jo senzillament sóc l’artista.

–Cultural i artísticament parlant, què troba a faltar al Principat?
–D’ençà de la crisi ha baixat molt i les galeries estan desapareixent una darrere l’altra. Ja gairebé no n’hi ha. El que és el mercat i la dinamització cultural estan molt a la baixa, fins i tot pel que fa als pressupostos de Cultura, que són ínfims. Cal remarcar que aquesta és una iniciativa privada i té el meu recolzament, perquè aquests projectes són particulars malgrat Patrimoni hagi cedit l’església de Sant Martí.

–Patrimoni se’n beneficia, de la iniciativa provada.
–És una retroalimentació mútua. La gent que anirà a veure les obres també veurà l’art romànic, que és l’interessant.

–L’artista neix o es fa?
–Es va fent de mica en mica, a mesura que es va formant al llarg del temps i amb petites ingerències.

–Quin referent artístic té?
–Els meus referents els trobo en museus d’antropologia i de l’àmbit de les tradicions, més que en museus artístics; m’interessa molt l’ancestral. Però Miró m’agrada molt.

–Què el motiva a aixecar-se dia a dia?
–Sóc inquiet, no m’hi podria estar, al llit. Sempre tinc plans pendents.

–Compagina l’art amb alguna afició?
–El modus vivendi dels artistes es basa en vàries feines, en el meu cas l’educació.

–Tres valors que ha de tenir un artista?
–Un artista  ha de ser una persona totalment lliure. La seva obra ha de ser coherent amb la seva ideologia i manera de veure, no superficial.