ERIC JOVER Ministre d’Educació i Ensenyament Superior
ERIC JOVER: «Crec que en l’educació s’ha abusat de la figura de l’eventual»
Eric Jover Comas, doctorat en química, és l’aposta de Toni Martí per liderar la cartera d’Educació i Ensenyament Superior durant la legislatura que va començar al març. Jover, a més, ha estat escollit recentment secretari general de DA. / Per ESTHER JOVER MARTIN
–Ministre, secretari general de DA... Molts canvis aquest 2015.
–Un any complert! I els dos càrrecs han estat totalment inesperats. Jo estava a l’executiva del partit [DA] i se’m va encarregar ser-ne el director de campanya, i vaig entrar a la llista nacional en una posició modesta. El meu compromís era seguir treballant pel partit des d’un segon pla, però Toni Martí, al qual respecto molt i és molt difícil dir-li que no, em va proposar ser ministre.
–Quan assumeix la cartera, com es troba l’educació?
–Doncs me la trobo molt bé! La ministra Suñé i el seu equip van fer una gran tasca i, de fet, he recuperat la majoria del seu equip directiu. El llistó està molt alt!
–Un dels reptes estratègics de la legislatura és desenvolupar la Llei del cos d’educació. Què ha de regular?
–La llei ha de posar ordre dins de la professió, endreçarà la carrera professional dels que treballen en educació. És una llei complexa però serà positiva per al sector. I com que és complexa no m’he volgut marcar una data límit perquè l’important és donar-me el temps per treballar-la bé i, sobretot, com que els col·lectius dins del món de l’educació són molt amplis, vull parlar-ne amb tots, presentar-los com oriento la llei, i fer-ho en diferents etapes, sense esperar que la llei estigui redactada del tot. Vull que tinguin la possibilitat de ser crítics amb la llei des d’una etapa molt inicial. Ja ho he transmès al Sindicat d’Ensenyament Públic i en parlaré amb els col·lectius més representatius.
–Com ha rebut el col·lectiu el nou sistema per dotar un fons de pensions per als treballadors públics? Estan molt molestos?
–No. Els professors i la gent que treballa a l’educació tenien molts dubtes, i és normal. El que he fet és una reunió amb el SEP per explicar-los com funciona el complement de jubilació. No em pertoca, però vaig demanar permís al secretari d’Estat de Funció Pública per fer-ho perquè entenc les seves sensibilitats.
–Quina va ser la resposta?
–Crec que el sistema s’ha rebut bé, tot i que encara queden coses per fer, però ha estat ben entès i ben valorat. El SEP ha estat molt constructiu, m’han posat les cartes sobre la taula però també m’han atorgat la credibilitat per explicar-me.
–Quines altres inquietuds té el col·lectiu educatiu?
–La dels eventuals. És un col·lectiu molt ampli, tenim més de 200 persones en aquest règim i, sincerament, crec que s’ha fet un abús de la figura de l’eventual, almenys en el cas de l’educació. Tenim dos figures d’eventuals. En primer lloc, els conjunturals, que cobreixen baixes per malaltia o maternitat, o petites variacions geogràfiques. El que no puc fer és contractar personal en règim general de l’administració perquè és un pic que he de cobrir temporalment, i aquí la figura de l’eventual està justificada.
En canvi, en segon lloc, tenim identificades places d’eventuals cobertes des de fa molts anys que no estan justificades conjunturalment. Per tant, si són places estructurals, hem de trobar una solució per aquests eventuals. El compromís que he agafat amb el Sindicat és publicar uns primers edictes el gener del 2016 per consolidar places d’eventual. Però seran edictes oberts, és a dir, no tan sols s’hi podran presentar els eventuals sinó que s’hi podrà presentar qualsevol persona que tingui les titulacions per accedir-hi.
–Ser eventual no merita?
–El que sí que farem és ponderar l’experiència en el si del sistema educatiu andorrà. Ara estem fent una feina tècnica per veure com serà la ponderació. Tampoc volem que sigui massa gran i que gent brillant es quedi fora del sistema, perquè faríem un flac favor a la professió i als nostres estudiants, però al mateix temps ha de ser el suficientment ponderat perquè es valori tota l’experiència adquirida en el període d’eventual. Tampoc ho faré en una sola etapa: al gener, uns primers edictes i, després, valorar amb el col·lectiu com ha anat i anar-ho corregint amb edictes progressius.
–De quantes places estem parlant?
–Encara no ho hem quantificat. El que és segur és que no serà per a la totalitat d’eventuals sinó que ho farem progressivament. Al final, el Sindicat el que demana és un compromís clar d’avançar en aquesta direcció.
–Dels 200 eventuals, quants són conjunturals i quants estructurals?
–Encara no ho hem quantificat, però, grosso modo, estem parlant d’un centenar de cada.
–De quants d’anys d’eventualitat podem estar parlant?
–Hi ha alguns professionals que fa més de deu anys que són eventuals. Aquest és el problema, que la figura d’eventual ha perdut la seva justificació. He rebut suport de la resta de ministres en què hem de trobar-hi una solució.
–Els eventuals tenen por que gent que porta molts anys pugui perdre la plaça perquè no superi l’edicte?
–Una certa recança sempre hi és, però, de moment, el que se m’ha transmès és que ells consideren normal que sigui un edicte obert i, a més, la llei ens hi obliga. Veuen tan bé que s’avanci cap a la consolidació de certes places i que els seus mèrits es reconeguin que ho veuen amb bons ulls. Ara esperen saber-ne els detalls.
–Quin percentatge d’eventuals hi ha en el sistema educatiu andorrà?
–En total, en el professorat, hi ha un miler de persones, per tant, els eventuals són un 20%.
–És un percentatge molt alt?
–Sí, és excessiu i, per això prenem les mesures correctores necessàries.
–De vegades ha parlat de les sinergies entre els tres sistemes educatius del país. S’entenen? Hi ha comunicació?
–El que vull és que n’hi hagi més. La vigència de tres sistemes educatius és una riquesa i encara ho farem més ric si aconseguim que hi hagin aquestes sinergies. Ho podem fer de dues maneres: l’una, amb activitats conjuntes amb professors i estudiants, que puguin treballar projectes i compartir experiències, i l’altra, ajudar al desenvolupament pedagògic dels tres sistemes ja que al ministeri tenim recursos que posem a disposició dels dos altres sistemes educatius.
–De quins recursos parlem?
–Del desenvolupament tecnològic dels tres sistemes educatius i, sobretot, organitzem formacions per al professorat. Tenim un banc de recursos pedagògics que poden ser útils a tots els sistemes educatius.
–Els estudiants surten preparats de manera molt diferent segons el sistema educatiu que escullen?
–No, tenim la sort de tenir tres sistemes educatius de qualitat i, de fet, els casos d’èxit ens ho demostren: tots van a universitats espanyoles, catalanes o franceses i obtenen molts bons resultats, siguin del sistema educatiu que siguin.
–Ara que parla de noves tecnologies. Com funciona la introducció de tauletes a les aules?
–Les tauletes s’han desenvolupat al sistema educatiu andorrà en el marc del Permsea, el Pla estratègic per la renovació i millora del sistema educatiu andorrà. És tan sols una eina més, tot i que cridanera, però l’objectiu del Permsea és canviar de manera molt significativa el model pedagògic per anar cap a un model pedagògic per competències. En el marc d’aquest canvi de model d’aprenentatge les tauletes s’han considerat una bona eina. El feedback que hem rebut sobre l’ús de la tauleta, tant de l’alumnat com del professorat i de les associacions de pares ha estat molt positiu. Això no vol dir que sigui perfecte, sempre hi ha coses a millorar.
–Quines eines més usa el Permsea?
–Que és un aprenentatge per competències i es treballen projectes transversals. Els estudiants hauran de treballar un projecte concret on la necessitat de coneixements i competències estaran associades a les nostres antigues assignatures de matemàtiques, llengua, etcètera. Tot això en un projecte perquè permet a l’alumne vehicular la utilitat dels diferents ensenyaments per aportar solució amb un problema, i treballar la capacitat dels estudiants a afrontar problemes.
–La Formació Professional s’està potenciant molt.
–Estem molt contents de com es desenvolupa. El percentatge d’inserció laboral és de més del 80%! I, a més, la majoria treballen del que han estudiat. Això demostra que les competències que els estem donant en una branca professional concreta és el que fa la diferència perquè puguin continuar treballant en aquesta branca. Els currículums de les formacions s’actualitzen constantment perquè estan al servei del sistema productiu, escoltem les seves demandes. I també fan pràctiques.
–Queda lluny aquella època en què l’FP es veia com uns estudis menors.
–Era una visió molt típica del sud d’Europa. A més de ser una ruqueria, és un model que no s’aguanta per enlloc. Els països nòrdics sempre han valorat més l’FP i han entès que per a que l’economia funcioni cal gent preparada en tots els nivells, i això vol dir que es necessita gent amb coneixements universitaris però també molta gent amb competències professionals molt marcades. Aquí estem demostrant que la gent que cursa FP està obtenint un grau d’inserció laboral superior als que tenen diplomes universitaris.
–Pel tipus de feina que s’oferta a Andorra, l’FP és una bona sortida.
–Sí, ho és. Hem de seguir apostant pel capital humà, que es construeix a base de tenir una bona formació universitària i una bona FP, i d’invertir-hi diners i consolidar els nostres treballadors.
–Ministre, secretari general de DA... Molts canvis aquest 2015.
–Un any complert! I els dos càrrecs han estat totalment inesperats. Jo estava a l’executiva del partit [DA] i se’m va encarregar ser-ne el director de campanya, i vaig entrar a la llista nacional en una posició modesta. El meu compromís era seguir treballant pel partit des d’un segon pla, però Toni Martí, al qual respecto molt i és molt difícil dir-li que no, em va proposar ser ministre.
–Quan assumeix la cartera, com es troba l’educació?
–Doncs me la trobo molt bé! La ministra Suñé i el seu equip van fer una gran tasca i, de fet, he recuperat la majoria del seu equip directiu. El llistó està molt alt!
–Un dels reptes estratègics de la legislatura és desenvolupar la Llei del cos d’educació. Què ha de regular?
–La llei ha de posar ordre dins de la professió, endreçarà la carrera professional dels que treballen en educació. És una llei complexa però serà positiva per al sector. I com que és complexa no m’he volgut marcar una data límit perquè l’important és donar-me el temps per treballar-la bé i, sobretot, com que els col·lectius dins del món de l’educació són molt amplis, vull parlar-ne amb tots, presentar-los com oriento la llei, i fer-ho en diferents etapes, sense esperar que la llei estigui redactada del tot. Vull que tinguin la possibilitat de ser crítics amb la llei des d’una etapa molt inicial. Ja ho he transmès al Sindicat d’Ensenyament Públic i en parlaré amb els col·lectius més representatius.
–Com ha rebut el col·lectiu el nou sistema per dotar un fons de pensions per als treballadors públics? Estan molt molestos?
–No. Els professors i la gent que treballa a l’educació tenien molts dubtes, i és normal. El que he fet és una reunió amb el SEP per explicar-los com funciona el complement de jubilació. No em pertoca, però vaig demanar permís al secretari d’Estat de Funció Pública per fer-ho perquè entenc les seves sensibilitats.
–Quina va ser la resposta?
–Crec que el sistema s’ha rebut bé, tot i que encara queden coses per fer, però ha estat ben entès i ben valorat. El SEP ha estat molt constructiu, m’han posat les cartes sobre la taula però també m’han atorgat la credibilitat per explicar-me.
–Quines altres inquietuds té el col·lectiu educatiu?
–La dels eventuals. És un col·lectiu molt ampli, tenim més de 200 persones en aquest règim i, sincerament, crec que s’ha fet un abús de la figura de l’eventual, almenys en el cas de l’educació. Tenim dos figures d’eventuals. En primer lloc, els conjunturals, que cobreixen baixes per malaltia o maternitat, o petites variacions geogràfiques. El que no puc fer és contractar personal en règim general de l’administració perquè és un pic que he de cobrir temporalment, i aquí la figura de l’eventual està justificada.
En canvi, en segon lloc, tenim identificades places d’eventuals cobertes des de fa molts anys que no estan justificades conjunturalment. Per tant, si són places estructurals, hem de trobar una solució per aquests eventuals. El compromís que he agafat amb el Sindicat és publicar uns primers edictes el gener del 2016 per consolidar places d’eventual. Però seran edictes oberts, és a dir, no tan sols s’hi podran presentar els eventuals sinó que s’hi podrà presentar qualsevol persona que tingui les titulacions per accedir-hi.
–Ser eventual no merita?
–El que sí que farem és ponderar l’experiència en el si del sistema educatiu andorrà. Ara estem fent una feina tècnica per veure com serà la ponderació. Tampoc volem que sigui massa gran i que gent brillant es quedi fora del sistema, perquè faríem un flac favor a la professió i als nostres estudiants, però al mateix temps ha de ser el suficientment ponderat perquè es valori tota l’experiència adquirida en el període d’eventual. Tampoc ho faré en una sola etapa: al gener, uns primers edictes i, després, valorar amb el col·lectiu com ha anat i anar-ho corregint amb edictes progressius.
–De quantes places estem parlant?
–Encara no ho hem quantificat. El que és segur és que no serà per a la totalitat d’eventuals sinó que ho farem progressivament. Al final, el Sindicat el que demana és un compromís clar d’avançar en aquesta direcció.
–Dels 200 eventuals, quants són conjunturals i quants estructurals?
–Encara no ho hem quantificat, però, grosso modo, estem parlant d’un centenar de cada.
–De quants d’anys d’eventualitat podem estar parlant?
–Hi ha alguns professionals que fa més de deu anys que són eventuals. Aquest és el problema, que la figura d’eventual ha perdut la seva justificació. He rebut suport de la resta de ministres en què hem de trobar-hi una solució.
–Els eventuals tenen por que gent que porta molts anys pugui perdre la plaça perquè no superi l’edicte?
–Una certa recança sempre hi és, però, de moment, el que se m’ha transmès és que ells consideren normal que sigui un edicte obert i, a més, la llei ens hi obliga. Veuen tan bé que s’avanci cap a la consolidació de certes places i que els seus mèrits es reconeguin que ho veuen amb bons ulls. Ara esperen saber-ne els detalls.
–Quin percentatge d’eventuals hi ha en el sistema educatiu andorrà?
–En total, en el professorat, hi ha un miler de persones, per tant, els eventuals són un 20%.
–És un percentatge molt alt?
–Sí, és excessiu i, per això prenem les mesures correctores necessàries.
–De vegades ha parlat de les sinergies entre els tres sistemes educatius del país. S’entenen? Hi ha comunicació?
–El que vull és que n’hi hagi més. La vigència de tres sistemes educatius és una riquesa i encara ho farem més ric si aconseguim que hi hagin aquestes sinergies. Ho podem fer de dues maneres: l’una, amb activitats conjuntes amb professors i estudiants, que puguin treballar projectes i compartir experiències, i l’altra, ajudar al desenvolupament pedagògic dels tres sistemes ja que al ministeri tenim recursos que posem a disposició dels dos altres sistemes educatius.
–De quins recursos parlem?
–Del desenvolupament tecnològic dels tres sistemes educatius i, sobretot, organitzem formacions per al professorat. Tenim un banc de recursos pedagògics que poden ser útils a tots els sistemes educatius.
–Els estudiants surten preparats de manera molt diferent segons el sistema educatiu que escullen?
–No, tenim la sort de tenir tres sistemes educatius de qualitat i, de fet, els casos d’èxit ens ho demostren: tots van a universitats espanyoles, catalanes o franceses i obtenen molts bons resultats, siguin del sistema educatiu que siguin.
–Ara que parla de noves tecnologies. Com funciona la introducció de tauletes a les aules?
–Les tauletes s’han desenvolupat al sistema educatiu andorrà en el marc del Permsea, el Pla estratègic per la renovació i millora del sistema educatiu andorrà. És tan sols una eina més, tot i que cridanera, però l’objectiu del Permsea és canviar de manera molt significativa el model pedagògic per anar cap a un model pedagògic per competències. En el marc d’aquest canvi de model d’aprenentatge les tauletes s’han considerat una bona eina. El feedback que hem rebut sobre l’ús de la tauleta, tant de l’alumnat com del professorat i de les associacions de pares ha estat molt positiu. Això no vol dir que sigui perfecte, sempre hi ha coses a millorar.
–Quines eines més usa el Permsea?
–Que és un aprenentatge per competències i es treballen projectes transversals. Els estudiants hauran de treballar un projecte concret on la necessitat de coneixements i competències estaran associades a les nostres antigues assignatures de matemàtiques, llengua, etcètera. Tot això en un projecte perquè permet a l’alumne vehicular la utilitat dels diferents ensenyaments per aportar solució amb un problema, i treballar la capacitat dels estudiants a afrontar problemes.
–La Formació Professional s’està potenciant molt.
–Estem molt contents de com es desenvolupa. El percentatge d’inserció laboral és de més del 80%! I, a més, la majoria treballen del que han estudiat. Això demostra que les competències que els estem donant en una branca professional concreta és el que fa la diferència perquè puguin continuar treballant en aquesta branca. Els currículums de les formacions s’actualitzen constantment perquè estan al servei del sistema productiu, escoltem les seves demandes. I també fan pràctiques.
–Queda lluny aquella època en què l’FP es veia com uns estudis menors.
–Era una visió molt típica del sud d’Europa. A més de ser una ruqueria, és un model que no s’aguanta per enlloc. Els països nòrdics sempre han valorat més l’FP i han entès que per a que l’economia funcioni cal gent preparada en tots els nivells, i això vol dir que es necessita gent amb coneixements universitaris però també molta gent amb competències professionals molt marcades. Aquí estem demostrant que la gent que cursa FP està obtenint un grau d’inserció laboral superior als que tenen diplomes universitaris.
–Pel tipus de feina que s’oferta a Andorra, l’FP és una bona sortida.
–Sí, ho és. Hem de seguir apostant pel capital humà, que es construeix a base de tenir una bona formació universitària i una bona FP, i d’invertir-hi diners i consolidar els nostres treballadors.