Després de més de vint anys al Principat, aquest quiromassatgista d’origen andalús –concretament de Huelva–se sent absolutament andorrà. Segurament, el lector l’haurà vist voltant pel país, sobre tot a Escaldes i Andorra la Vella, amb el seu air-wheel, una espècie de roda elèctrica amb la què es mou sempre i que segueix causant estralls per la seva originalitat. 

 

–Quan vaig arribar al país, fa ja més de vint anys, em va cridar l’atenció de com entre tanta muntanya podia haver una ciutat. M’agrada la tranquil·litat, la seguretat, el llac d’Engolasters i l’arquitectura andorrana. També hi ha un aspecte que pot semblar estrany, però que m’encanta; la matrícula dels cotxes.

 

–Sí. M’agrada la sensació de no saber d’on ets quan surts del país. Una vegada, estant de vacances a Còrdova amb un amic, ens va aturar la Guàrdia Civil, documentació en mà, i ens van dir «Aquest cotxe d’on és?» Gairebé ni sabien què era Andorra ni on estava.

 

–Ara ho porto millor, però quan era més jove no m’agradava gens que em tanquessin les discoteques a les quatre de la matinada. No ho entenia. Ara, per exemple, tampoc m’agrada que no hi hagi gairebé polítiques socials. Sembla que vulguin amagar la pobresa a Andorra, que encara que n’hi ha poca n’hi ha, i tampoc hauria de ser així. 

 

–En tinc moltes, sobretot, l’esport. Faig musculació, peses, gimnàs, muntanyisme i m’agrada l’aire lliure. Tampoc em considero gran cinèfil –tot i que el cinema espanyol actual m’agrada molt– ni un amant de la música empedreït.

 

–Hi ha una zona, just darrera de l’Arthotel, que m’encanta i que m’aporta molta tranquil·litat, el Parc Central i el riu la Valira. Aquest passeig el faig sovint, ho tinc al costat de casa, i puc desconnectar.

 

–Per suposat, sempre. Quan no hi havia contenidors em feia ràbia haver de llençar les coses de plàstic i de vidre barrejats. A casa tinc una part per l’orgànic –tot i que no llenço gaire perquè ho aprofito gairebé tot– i després tinc l’envàs de vidre i a l’endemà ho baixo i ho llenço.

 

–No. De moment, la proposta és per aquells que guanyen a part d’un cert import anual però, a la llarga, l’acabarem pagant tots. Hi ha molta gent que té un sou totalment insuficient per viure a Andorra i només de pensar en el lloguer i la calefacció mensual te n’adones que és un problema.

 

–Tampoc puc afirmar que vaig anar a treballar a l’estranger quan vaig venir a Andorra perquè ja fa vint anys i perquè em considero d’aquí. Tot i això sí he pensat alguna vegada en marxar fora. M’agradaria València, Barcelona, Sevilla i Huelva. Llocs de platja com pots comprovar.

 

–És un model que estava enfocat a un ritme de vida anterior on mai existia l’atur. Ara et quedes sense feina i et quedes sense seguretat social.
 

–No gens. És molt car.

 

–Mai m’acabat de cridar l’atenció.

 

–Sí. Noto que em falta alguna perquè em comunico sovint amb els amics.

 

–No acostumo a veure-la, però m’agrada TV3 i ‘Pesadilla en la cocina’, el de Chicote.

 

–No, no tinc por. Em fa més por el patiment dels meus éssers estimats si m’arribés algun dia i, per suposat, no crec que després hi hagi res més.