Va  néixer a la Seu d’Urgell, però de petita vivia a Barcelona. Anava a una escola, l’Orlandai, que va marcar la seva vida i la manera d’entendre el món. Gràcies a la família, a l’escola i als amics, va tenir una infantesa feliç. Més tard, ja d’adolescent, va tornar a la Seu, i altre cop a  la Ciutat Comtal per estudiar. Després va viure a un poblet de la Cerdanya  i els darrers anys a la capital alturgellenca. Tot i que  diu  que l’agraden les ciutats i les seves oportunitats culturals el seu medi és la natura. Aquí se sent a gust. Actualment és presidenta de l’Associació d’Empresaris de l’Alt Urgell, a banda d’exercir com agent de duanes. 

 

–Unes quantes: ballar, cantar, llegir, caminar, l’aquariofília, i fer-la petar amb els amics.

 

–Andorra té un  paisatge preciós. Que bonica és la muntanya andorrana! També m’agrada el tracte proper amb les persones. La gent és amable i té temps per parlar.

 

–A vegades la mida petita no deixa expandir horitzons. Potser hi tingui a veure que físicament els horitzons també son petits.

 

–Molts. Si n’hagués de triar un, potser la platgeta de l’estany de Montmalús. Em porta bons records.

 

–Avui dia em sembla que ja no ens podem plantejar de reciclar o no. És una obligació ciutadana i moral. Però quan viatges per altres països, veus que encara tenim molt camp per córrer.

 

–Evidentment. L’ estat s’ha de finançar d’alguna manera, i els impostos progressius són els més justos, si estan ben dissenyats.

 

–De més jove vaig estar a punt de quedar-me a treballar a Portugal, després d’un Erasmus però al final no va ser així. 

 

–El model sanitari públic català, tot i les retallades actuals, continua sent un molt bon sistema sanitari.

 

–Depèn una mica dels productes. De tota manera, el diferencial entre l’IVA espanyol i l’IGI andorrà és considerable.

 

–Si es refereix a la política com a la forma en que la societat s’organitza, m’interessa i molt. Si es refereix a la política com les picabaralles entre partits, no gens.

 

– No. És una eina de comunicació com qualsevol altra.

 

–A casa mai havíem tingut televisió, per la qual cosa ara no tinc l’hàbit adquirit de mirar-la, i a vegades passen setmanes sense encendre-la. Hi havia un programa temps enrere que m’agradava molt i que sí que seguia ‘Òpera en texans’.

 

– Sí. És un dels temes pendents que tinc de reflexió.

 

–La mort sempre genera més vida. Des d’un punt de vista religiós, no crec en res més enllà.

 

–Caminar i ballar, i a l’hivern esquí de fons.

 

– Sí, però és una tasca ingrata.