Va néixer l’any 1961 a la província de Lleó. Quan tenia 2 anys els seus pares van emigrar al Pirineu per cercar nous horitzons. Amb 10 anys, el seu pare va comprar el primer autocar i això li va marcar la resta de la seva vida. Incorporat a l’empresa familiar, treballa al costat dels seus germans, Josep Lluís, Jesús i Dani. Tots plegats, amb els valuosos consells del pare, piloten la consolidació i expansió del grup Regina que avui en dia transporta més de 200.000 passatgers l’any, amb més de 3 milions de quilòmetres recorreguts pels seus vehicles. Enguany van endegar el projecte de portar els primers vols xàrter a l’aeroport Andorra-La Seu, que seran una realitat el proper 18 de juliol.

 

–Viatjar ja que sóc un apassionat de conèixer món, tant països llunyans com petits paradisos propers que de vegades són tan a prop que ens n’oblidem de gaudir-los.

 

–La seva gent, es un país que, tot i ser emigrant estranger, m’ha obert les seves portes, i m’ha permès continuar amb una activitat que m’apassiona, fent me sentir realment a casa. 

 

–L’aïllament geogràfic del país que, en ocasions, fa molt difícil engegar projectes per la dificultat de les comunicacions i la llunyania als centres potencials de negoci.

 

–Sóc un enamorat del romànic del Pirineu i, per tant, el Principat és un lloc per gaudir a cada racó. De totes formes si haig de triar un possiblement em decanto per Sant Joan de Caselles.

 

–Sí tant a casa com a la feina. L’estructura m’ho posa fàcil, la meva dona, la Lorena, és una persona molt conscienciada amb el reciclatge, i si m’equivoco de cubell d’escombreries, ella s’encarrega de corregir- me.

 

–Tota la vida es paga a Espanya, per la qual cosa ho considero normal, com a forma de finançament per poder gaudir de serveis públics de qualitat.

 

–Afortunadament no l’he fet servir sovint però, en general, no crec que sigui dolent.

 

–El tòpic diu que cada dia menys, però Andorra té d’altres atractius tant o més interessants, de fet, la gent ens visita cada dia més per gaudir del país, i de la seva riquesa cultural i natural existent.

 

–No massa, crec que els polítics son un mal ‘necessari’ donat que algú ha de portar el comandament de les institucions, i és molt millor que siguin els que triem entre tots, perquè així els podem exigir resultats.

 

–Totalment, en el dia a dia es molt difícil romandre incomunicat, en la societat en que vivim, és pràcticament una part més del cos, tot i que, quan marxo de vacances, l’aparco i truco un cop al dia només per anar a dormir tranquil.

 

–A més a més dels partits i notícies sobre el nostre estimat Barça, m’agraden molt dos canals temàtics que són el ‘Viajar’i el canal ‘Història’, amb reportatges força interessants. 

 

–Més que por respecte ja que per mi la mort és el que dóna sentit a la vida, si no hi hagués un final, no ens marcaríem metes i,per tant,no les assoliríem.

 

–En tot cas, espero que sigui pau i relax, perquè la vida actual ja és prou estressada, i ens toca de córrer prou.

 

–Molt poc, tot just alguna vegada jugar a pàdel amb els amics.

 

–El pare ens ho va inculcar de petits, i vist com van les coses, intento crear algun petit complement a la jubilació, que crec que no serà massa substanciosa.