Com si es tractés d’un personatge extret d’un llibre de fantasia, l’Edwar Tiger s’ha convertit en poc més d’un any i mig en una de les cares més reconegudes del Principat. Amb 28 anys, aquest andorrà ha aconseguit ser la imatge de nombroses marques com a model alternatiu gràcies a la seva insistència i treball, i sembla que, de moment, no hi ha sostre. La barba frondosa i els tatuatges són la seva carta de presentació. Darrera s’amaga un jove amb molt sentit de l’humor, desenfadat, proper i lluitador. 

 

–Al principi m’imagino que no cobrava.

–De fet em vaig deixar molts diners. No vull ni comptar quant m’he gastat! Però sabia que hi hauria retorn.

 

–Ara pot viure amb el que guanya?

–Podria viure però de forma molt precària. Per això m’ho prenc com un suplement al meu treball. Ara només accepto no cobrar per coses que m’interessen molt.

 

–És un món tan superficial com sembla?

–El que passa és que has de tenir una actitud. No ser prepotent, però un cop entres has de mantenir una imatge perquè és el que ven. És fred i òbviament hi ha molt postureig. 

 

–Aleshores, s’ha de crear un personatge?

–De fet ho considero així. Tinc el meu personatge que és Edwar Tiger i quan em poso les ulleres sóc l’Edgar Pérez de sempre. Per això tampoc em vull fer fotografies amb ulleres, no vull que es barregin les dues identitats.

 

–Se sent còmode amb aquest personatge?

–La veritat és que sí. El que no volia era que em diguessin que m’assemblo a ningú ni caure en estàndards molt concrets. Dins de l’estil de tatuatges i barbes m’he pogut crear el meu perfil original i diferent.

 

–Ha deixat de fer coses per entrar dins d’aquest món?

–Sí, és clar. Qui alguna cosa vol, alguna cosa li costa. Sense anar més lluny he deixat de sortir de festa perquè no puc aparèixer a les sessions amb una cara de ressaca els diumenges. He de sacrificar coses per poder guanyar professionalment.

 

–A part de Madrid i Barcelona, com té la sortida internacional?

–Vaig estar fa tres setmanes a Milà per començar a obrir el camp cap a Europa. No va ser remunerat. Estic fent a Itàlia el mateix que vaig fer al principi a Espanya. Això crea un efecte dòmino. Ara sé que quan torni podré començar a demanar. A Holanda també tinc un parell de treballs pendents i al setembre me’n va a Anglaterra a fer treballs per a les marques que em patrocinen. Si tot va bé l’any vinent vull anar als Estats Units.

 

–Que pel seu tipus d’imatge és on més repercussió tindria.

– Sí, totalment. Tinc molta demanda de gent d’allà que volen que hi vagi, però és clar, entrar em suposaria una primera inversió molt gran i he d’anar a poc a poc. De fet, fa poc em va contactar amb mi una noia de la revista Playboy que volia que hi anés per fer fotografies dels dos per al seu book. Li vaig haver d’explicar que sóc d’un país petit entre Espanya i França... (riu). I òbviament un vol transatlàntic és massa per pagar. Tinc mogudes parlades a Los Angeles, Atlanta, Chicago i fins i tot a Canadà!

 

–Com ha sigut la seva evolució a Instagram?

–Fa un any i mig tenia uns 700 seguidors... I ara en tinc més de 22.000! És increïble pensar que la teva imatge pot haver rodat per tot el món.

 

–Tot i això ets capaç de separar l’Edwar de l’Edgar?

–Ho intento. Quan realment sóc l’Edgar és en els meus dies de festa. Tot i que també he de tenir una certa actitud quan vaig pel carrer. Això sí, vaig sempre com jo vull i m’és igual el que em pugui dir la gent. 

 

–Parlant de tatuatges... Ha tingut mai cap problema?

–Sí, sempre. Que no t’agafin per treballar, que et discriminin o cobrar menys a la feina. Vaig treballar en una gran empresa d’Andorra i cobrava menys que la resta de companys per anar tatuat... I això que era qui donava la cara per la empresa amb els clients i tenia un càrrec de responsabilitat! Però també he aconseguit trencar amb molts prejudicis per la meva imatge, demostrant que puc treballar igual o millor que qualsevol altre.

 

–Si no m’equivoco aviat s’estrena en passarel·la.

–Sí! El 19 de juliol m’estreno a Barcelona. La dissenyadora, la Maria Zaguirre, des del minut u va apostar per mi, em va demanar ser la imatge de la seva marca. És una gran oportunitat per perdre la virginitat amb amor sobre la passarel·la! (riu).

 

–Un dels seus símbols és la barba. Fins a quin punt se la cuida? 

–La pentino tres cops al dia com a mínim. Em poso olis especials que m’envia la marca que em patrocina, em poso ceres especials també pel bigoti per donar-li forma... És tota una feinada! (riu). 

Per Imar Martínez