PUBLICITAT

Lluís Casahuga Músic

LLUÍS CASAHUGA: «Cal donar a la cultura el valor que es mereix»

Dels seus 28 anys, en porta 24 relacionat amb la música. Als quatre anys va iniciar els estudis de llenguatge musical i piano a l’escola Harmonia d’Escaldes-Engorday i des d’aleshores ha anat aprenent i evolucionat fins a convertir-se en un llibre obert ple de notes, anat des dels conceptes més clàssics fins als més moderns. Als 14 va començar també guitarra i es va convertir en el seu primer instrument. Va obtenir el títol superior al Conservatori de les Illes Balears i va realitzar estudis de Sonologia aplicada a la creació musical, amb un postgrau a l’escola Katarina Gurska, a Madrid. Però no en tenia prou per calmar les seves inquietuds i aquest any ha finalitzat el Màster Oficial en Composició Electroacústica en el mateix centre. Durant tots aquests anys ha fet recitals, és professor de guitarra clàssica, ha guanyat el premi en arts escèniques en la categoria individual del concurs Talantejant 2013... I fa una setmana es va estrenar l’exposició, a la Galeria Pilar Riberaygua, on ha creat l’espai sonor per a les fotografies de Pep Aguareles. 
 
–El músic neix o es fa?
–Hi ha qualitats que poden venir de naixement, però és evident que l’ésser humà necessita de la formació i el treball per créixer, a poder ser tota la vida.
 
–Quin referent artístic té?
–Molts.
 
–Seria capaç d’explicar el que fas musicalment parlant en poques paraules?
–L’electroacústica és una disciplina de l’acústica que es dedica a l’estudi i desenvolupament d’aparells que converteixen la senyal elèctrica en acústica i viceversa. Utilitzant aquests coneixements per aplicar-los a la composició.
 
–Ha de ser difícil explicar-ho als qui no en sabem tant de música.
–No tant, perquè avui en dia tothom te relació amb aparells electrònics.
 
–Com s’inspira per fer la seva feina?
–Amb calma i solitud.
 
–A banda de ser artista, té alguna altra feina?
–Intento diversificar al màxim la meva activitat professional però sempre dins l’àmbit artístic.
 
–Compagina la música amb alguna afició? Quina?
–Llegir, escriure i dibuixar... Però també esquiar, anar a la muntanya, collir bolets...
 
–Algun company de professió al que admiri?
–Molts professors de l’Institut de Música.
 
–Un petit plaer diari?
–Escoltar una peça musical en calma.
 
–Que el pot treure de polleguera?
–Un codi mal escrit que no em permeti fer sonar una composició electroacústica.
 
–Crisi econòmica o de valors?
–La segona està relacionada amb la primera. 
 
–Tres valors fonamentals que li demana a qualsevol músic?
–Passió, feina i disciplina.
 
–Com definiria les teves creacions?
–Obres de joventut.
 
–Creu que es valora a Andorra la feina dels artistes?
–Caldria un recolzament institucional més fort i valorar la formació acadèmica i el procès professional dels artistes del país. 
 
–Hi ha mesures polítiques que creu que l’ajudarien a realitzar la seva tasca?
–Que els estudis artístics es revisin i donar el valor que la cultura es mereix.
 
–Quin consell donaria a un jove músic?
–Treball i constància. Hi haurà un moment en què es podran recollir els fruits. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT