Té 71 anys i està jubilat. Bona part del seu temps el destina al col·lectiu de les persones grans i al món de la diversitat funcional , entre d’altres.

 

–Jugar a escacs i al rummikub.

 

–Entre moltes altres coses, principalment les persones, el paisatge, el clima, el seu cel blau intens i la seguretat personal de que gaudim.

 

–Que només un de cada tres ciutadans pugui votar; que el preu del lloguer d’un habitatge i el cost de la vida siguin alts en relació als ingressos; que l’Estat resulti financerament ofegat per un deute i despesa excessius que va incrementant amb més burocràcia i poca inversió, social o econòmicament productiva; que a les jubilacions només es destini un 6% del PIB mentre la majoria de països del nostre entorn hi esmercen un 13%, amb una pensió mitja, la nostra, de 500 euros mensuals i la dels països veïns de més de 1.000 euros.

 

–El parc nacional de Sorteny, per a mi un indret privilegiat, tant per la seva diversitat de flora i fauna, com per la tranquil·litat que s’hi respira.

 

–No tant com voldria perquè en el barri on visc no hi ha contenidor pel reciclatge del paper.

 

–Sí, per sobre un nivell mínim d’ingressos amb una escala progressiva de percentatge més acusada que l’actual. Com estableix la nostra Constitució, qui més té, que més pagui.

 

–Ho he fet, de treballar a l’estranger, concretament a Israel. Fou per a mi una experiència inoblidable. Ara jubilat, ens proposem amb la meva dona anar un dia a viure a l’estranger per la simple dèria de veure món.

 

–La veritat és que no gaire, li trobo una manca de coordinació en allò que ja s’ha dissenyat i planificat. Al meu entendre, s’hauria d’organitzar diferentment, donant cabuda, una vegada per totes, a la medicina preventiva, que hom sap que és més efectiva i menys costosa que la curativa, evitant  de totes passades establir una sanitat per rics i una per pobres, on sembla que els organismes internacionals ens aboquen capficats en transformar els serveis públics en privats, perquè, diuen, aleshores seran rendibles, els que ara no ho son. Llur venda al sector privat hauria de servir per pagar els deutes de l’estat com ara s’exigeix a Grecia.

 

–Comprar a Andorra és barat?

–Si ens referim als queviures bàsics de la cistella de la compra, penso que no. Allò que és prescindible per la nostra subsistència segur que, en molts casos, ho és de barat comparant preus amb els dels nostres països veïns. Ens diuen que l’IPC fa una colla d’anys que es manté a zero o negatiu. La realitat és que quan anem al supermercat, un any rere l’altre, trobem els preus dels productes bàsics incrementats com a mínim un 5%. Si a tot plegat hi afegim la devaluació dels salaris en el sector privat i la congelació de les pensions des de fa 7 anys, tenim un menor poder de compra per alguns ciutadans, no pels funcionaris o treballadors fixes de les empreses parapúbliques, que puntualment ara veuran incrementats els seus sous pels triennis o qualsevol altra concepte.

 

–Entesa com un servei a la comunitat, m’interessa, i molt. La política la fas o te la fan. 

 

–Gens ni mica. Em sento alliberat quan el tinc apagat, sense càrrega o me l’he deixat a casa. El meu fill em diu: ‘Pare, un mòbil de fusta et faria el mateix servei que el que tens’.
 

–D’ATV  ‘Ara i Aquí’.  De TV3 ‘El Gran Dictat’ i ‘La Riera’. De la cadena ARTE m’agrada els documentals ‘Geo’ i ‘Cuisines i Terroirs’. Del Canal 33 segueixo ‘Karakia’.

 

–Em fa por la malaltia, no la mort en sí mateix. Patir o causar patiment sí que en fa por. Per a mi la mort és part de la vida.

 

–Tinc els meus dubtes perquè no sé si només som pura matèria orgànica o pel contrari estem dotats d’una ànima immortal.

 

–Intento anar al gimnàs dos cops per setmana.

 

–En les circumstàncies actuals és difícil, però amb la meva dona ho intentem.