És una esportista de present, i de la que se n’espera molt en un futur proper. Des de petita ha viscut a casa el karate i el porta ben a dins. En categoria femenina és el màxim exponent actual i segueix preparant-se per millorar resultats i perseguint l’objectiu d’algun dia poder assolir grans fites en esdeveniments de primer nivell internacional.

 

–Considero que l’esportista es fa a partir de la educació que rep per part de tots el que l’envolten. Una persona pot néixer amb unes esplèndides aptituds físiques que no desenvoluparà mai a nivell esportiu si darrera no té persones que l’eduquin com a tal. Per tant, crec que la feina dels pares i la família és essencial per aconseguir que una persona sigui esportista.

 

–Iván Leal i Cristina Feo.

 

–A nivell esportiu, l’egípcia Giana Lotfy; a nivell personal, el meu pare i entrenador Xavier Herver.

 

–Saber que és un dia menys per a poder tenir, penjada del coll, la medalla desitjada i treballada. 

 

–Molta. Sóc de les que pensa que tot sacrifici té la seva recompensa i més si realment sents amb tota l’ànima el que realitzes a diari i t’esforces al màxim per poder assolir els teus objectius.

 

–Paral·lelament als entrenaments estudio i treballo.

 

–La meva gran afició és estar amb la meva família. Passo molt poc temps a casa i el que puc, em dedico al màxim a estar les 24 hores amb els que més estimo.

 

–Fer somriure als que m’envolten.

 

–Em treu de polleguera no realitzar el treball correctament i, com a conseqüència, perdre per error propi.

 

–El respecte, la lleialtat i la superació diària.

 

–A nivell del meu esport, el karate, penso que no en té prou. 

 

–A nivell internacional, el reconeixement per part del Comitè Olímpic Internacional per a que el karate sigui un esport olímpic. Ho desitgem i estem lluitant per als Jocs de Tòquio del 2020. A nivell nacional seria de gran ajuda per a la Federació Andorrana de Karate comptar amb una major subvenció per part del Govern.

 

–En donaria tres que per a mi són primordials i sempre s’han de tenir presents. El primer i més important és que mai oblidi qui l’ha portat fins on és i sempre agraeixi la feina que fan els que l’envolten només per a que ell o ella brilli. El segon, que va lligat al primer, que sigui humil perquè de prepotència ja n’hi ha molta a la societat actual i penso que és essencial saber on et trobes a cada moment i tocar de peus a terra. I tercer i últim, que es valori a ell mateix creient en les seves possibilitats i sense cometre l’error de pensar que la motivació ha de venir de l’entrenador o els que l’envolten, ja que aquesta ha de ser d’un mateix i els motius que et porten a lluitar cada dia han de ser personals.